Salvador Genis i Bech 1841 - 1919
Salvador Genís i Bech (La jonquera, 1841-Pineda de Mar, 1919) és considerat l'autor dels primers llibres escolars catalans contemporanis. El cas d'aquest mestre és un d'aquells casos singulars de self-made man. Fill d'una família molt senzilla de la Jonquera, l'any 1860 es matriculà a l'escola Normal de Girona, on compaginà els estudis amb feines diverses per tal de finançar-se la carrera. Salvador Genís obtingué el títol de mestre superior l'any 1863 i, posteriorment, fou el número 1 de la seva promoció en les oposicions per ocupar una plaça de mestre públic. Ensenyà a Mieres (1863-1865) i a Sarrià de Ter (1865-1874). Fou en aquest període quan publicà el seu important manual El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana (1869). L'any 1874 fou nomenat secretari de la Junta de Primera Ensenyança de Girona, però arran de les trifulgues polítiques de l'època fou destituït del càrrec poc després d'haver-lo assumit. Segurament desencisat, abandonà l'ensenyament públic i obrí un llarg parèntesi en la docència que no es tancà fins a l'any 1904, quan acceptà la direcció de les escoles catalanes del Districte Segon de Barcelona.
En l'endemig, fou secretari dels ajuntaments de Castelló d'Empúries (1880-1881) i de Calella (1881-1899), d'on fou despatxat en prendre possessió de l'alcaldia el carlí Manuel Puigvert. Posteriorment es traslladà a Sant Feliu de Guíxols (1899-1904), d'on fou oficial de secretaria. L'any 1904 s'incorporà a la docència a Barcelona fins a la seva jubilació el juny de 1910, quan s'instal·là definitivament a Pineda, d'on era filla la seva segona esposa, Carme Horta i Torrent, amb qui havia contret matrimoni l'any 1876. El matrimoni Genís Horta i el seu únic fill Emili - també mestre i escriptor-, s'establiren al carrer de Mar, n.º 33, on el pedagog residiria fins a la seva mort.
El fet que salvador Genís abandonés la docència entre 1874 i 1904 no significà de cap de les maneres que deixés de banda el seu interès per aspectes pedagògic i docents, ja que és durant aquest parèntesi que publicà la major part de materials adreçats a facilitar l'ensenyament dels alumnes. Concretament, Lectura bilingüe (1900); Estampa y ploma (1908); Vocabulari català-castellà (1910); Hores escolars (1915), i Per molts anys! (1917), les tres darreres redactades ja des de Pineda de Mar. A més, Salvador Genís prodigà incansablement durant aquests anys les seves col·laboracions en diaris i revistes, tant especialitzades com generals, defensant i divulgant, en més d'un centenar d'articles, tant en català com en castellà -que recull el volum En defensa de l'ensenyament en català, editat per la Fundació Pere Coromines-, la necessitat que en l'ensenyament infantil es tingués en compte la llengua catalana.