PERE ROSSELLÓ I BLANCH, el gran mestre de la Pedagogia Comparada

 JORDI GUARNE

Pedagog i Professor de Filosofia, lES “Torre Vicens “. Lleida

Pere Rosselló i Blanch nasqué a Calonge (Girona) 1897. obtingué el títol de mestre a la normal de Girona i es va graduar a l'Escola superior del Magisteri (Madrid) al 1919. Es diplomà a l’intitut J.J.Rousseau (Ginebra) amb una tesis vers la Reforma de la inspecció. De volta a Espanya va exercir d’inspector i dirigí el curs de psicopedagogia del Musseu pedagògic, essent nomenat director de la secció de psicologia de l’Institut d’orientació professional. Retornà a Ginebra (1924) en qualitat d’encarregat del curs de l'Institut J.J. Rousseau  J.J.Rousseau. Obtingué el doctorat a Lausana (l934 amb la tesis magistral “Marc-Antoine Jullien, pére de l’éducation comparée”. Des d’aquest mateix any és director adjunt a Piaget al Bureau International d’Education. Més tard passa a ser professor titular d’Educació Comparada a la Universitat de Ginbra. En el darrer període professional de la seva vida, compartí les seves tasques entre el Secretariat de la UNESCO i la direcció del Bureau internacional d’education, del que fou la clau central

Sistematitzador de la investigació pedagógica comparada, Rosselló supera el concepte d’educació comparada estàtica
(història) per convertir-lo en pedagogia experimental interactiva. Axí funda l'educació comparada dinàmica. És a dir, l'estudi dels afers pedagògics arreu del món cal fer-lo des d'una dinàmica interactiva-comparativa per tal d'extreure les conclusions factibles quant a la possible aplicació a altres indrets socials educatius. Això és el que afavorí la planificació educativa -tasca fomentada des de la UNEÇO en aquest últim quart de segle-.

Teoria de les corrents educatives. Des de la seva creació (1925), l'oficina internacional d’educació a Ginebra publica un butlletí trimestral d’informacions. El mateix passa amb l”’Annuari internacional de l’educació” en el qual es publiquen totes les actuacions dels diferents ministeris d’educació d’arreu del món. La nombrosa quantia d’accions i d’afers pedagògics inserts en dites publicacions ens porta a observar i definir les corrents educatives com un conjunt homogeni d’esdeveniments de carácter educatiu en què la seva importància en el decurs del temps i de l’espai creix, s'estabilitza, disminueix o desapareix.

Alguns exemples de corrents educatives són:

a.-L'eraa de les reformes escolars.

b-La influència de l’Estat en l’educació.

c- L’escola-massa.

d-L'encariment de l’ensenyança.

e-Crisi del creixement de l’ensenyança del segon grau (ensenyament mitjà)

f-El trionf de l’escola-acció.

g-L’art d’ensenyar es transforma en ciència.

  h-L'aprenentatge d’una professió es coverteix en un ensenyament reglat.

Entre atres corrents educatives actuals de menor importáncia cal descatar

  a-Aument de la duració dels estudis.

 b-Nacionalització lingüística de l’ensenyament en els països nous

  c-Facilitar 1’ accés dels treballadors a l’educació.

d-Desenvolupament de la formació de tècnics i científics. 

e-Creixement i expansió de les escoles experimentals.

f)  Increment de les beques per a estudis.

g)  Desenvolupament de la planificació educativa.

h)  Ressorgiment de 1’ interès per 1’ educació moral i humanística.

De fet, cada esdeveniment educatiu pot considerar-se com una manifestació d’una corrent educativa de major o menor importància.

- Educació comparada i planificació.

L’educació comparada descriptiva i l’explicativa. L’educació des­criptiva (recopilació de documents, anàlisis, descripció de diferenciés i semblances) va en augment (cada dia hi ha més esdeveni­ments educatius arreu del món). L’educació explicativa (investigació de les causes dels fenòmens comparables i a ser possible predicció del seu desenvolupament posterior), tendeix a ser poc tractada i estudiada (hi ha autors que neguen la possible utilitat de la mateixa). Planificar ¿5 preveure. Tota planificació és una projecció cap al que ha de venir. Planificar és una tasca de govern i governar es preveure. Qualsevol tasca educativa es basa en prevenir. Eduquem sempre amb mirada al futur. Educar es extendre un xec a deu o quinze anys vista. Molts dels nens i nenes que acaben d’entrar a les escoles, avui per avui, no esdevindran homes i dones educats/es fins al 2016 o més tard.

- Camps de la investigació pedagògica comparativa.

1. Subjecte de la comparació (el que s’ha comparat):

- Sistemes educatius

- Estructures de l’ensenyament

- leones pedagégiques

- Plans i programes

- Mètodes

II.   Àrea de la comparació (la comparació s’ha fet)

- Entre localitats.

- Entre Estats federats, províncies o districtes

- Entre nacions.

- Entre grups regionals de països.

III. Caràcter de la comparació (Comparats dades o anàlisis de causes):

- Descriptiva.

- Explicativa.

IV.  Sentit de la comparació (S’ha comparat situacions o el moviment educatiu):

- Estàtica.

- Dinàmica.

La majoria dels elements d’aquest quadre es poden combinar entre si El camp de l’educació comparada resulta molt més vast del que es considera normalment. El més freqüent és veure estudis descriptius dels sistemes educatius de les esferes mundials, però caldria extendre en més extensió l’objecte d’aquests estudis. Hi ha molts camps de l’educació que resten inèdits en el seu estudi comparat.

Bibliografía

GALINDO, A. (1997): Textos pedagógicos hispanoamericanos.

Font: Revista Educare nº 22, Lleida