_Madrid_01.jpg)
(Valéncia
1492-Bruges 1540) (II)“Un humanista a cavall entre els s. XV i XVI,,
Les tres corrents de pensament més potents que incideixen en l’obra pedagógica de Vives són: a) el corrent
Vives és un intel·lectual pedagog. La seva vida no va ser altra cosa que activitat pedagògica: preceptor de principis, mentor de governants, professor universitari, escriptor... Però sobretot en la seva obra predominen els escrits psicològics i pedagògies. L’obra principal de Vives (apart del seu tercer llibre de psicologia, on explica la primera teoria moderna que s’ha fet sobre les passions) és la gran enciclopèdia “De Disciplinis” sobre els Ensenyaments. Vives no va ser tant un geni, com un horne de talent. Un talent crític (humanista, erudit), un intel.lectual que té una consciència viva dels problemes del seu temps i una sana i honesta independència de judici. Ambdues facetes -independència de judici i exercici de la crítica- han dentendre’s en el seu més noble sentit.
Aquesta actitud crítica s’orienta a combatre els vicis que fan estèrils l’activitat intel.lectual. ‘És molt més bo pel progrés de la cultura aplicar la crítica als escrit. dels grans autors, que no pas descansar en la sola autoritat i acceptar ststemàticamet tot quan ens proporciona la fe en dits autors” (De Disciplinis). Com deia Sèneca: ‘A quells que abans que nosaltres promogueren aquests estudis, no són els nostres amos, si més no els nostres guies”. La veritat total és encara per assolir, caminem cap a la recerca de la mateixa. L’heréncia de Vives és molt valuosa. El P. Barbado, que creu excessiu el títol de “pare de la psicologia moderna” que li atorgá Watson (psicòleg americà), sí reconeix que va ser l’humanista que més va aportar a la psicologia quant a l’estudi del caràcter (“Tractat de les passions”) i quant a extreure conseqüències pràctiques de la psicologia envers la pedagogia.
L’orientació ètica-religiosa, vital i social del saber i de l’ensenyança, el carácter innovador de la metodologia; la clara consciència de la necessitat de buscar en l’educació un fonament psicològic; l’atenció prestada a la dimensió político-social de l’educació i als problemes d'organització escolar.
Per a Ortega y Gasset, Vives és el primer antropòleg que ha existit, quant que impulsa l’estudi de tècniques socials aplicades a la política i a l’educació. Estem davant del primer intel.lectual serio i seré d’occident.
Per finalitzar deixem constància de la desiderata que ens lega: “Has de viure de tal forma que no hi hagi ningú que es queixi de tu, o tu no et queixis de ningú, o de la fortuna, ni tu fagis injustícies a altre ni creguis que et s’han fet a tu... Cal acostumar-se a la pròpia condició i queixar-se el menys possible de la mateixa, buscar els possibles avantatges d’ella. No hi ha cap situació tan dolenta, per tal que una ànima ben templada no trobi la manera de superar-la. Aquesta és la meya esperan ça” (“Escolta del alma”)
És dones Vives un exemple de savi bo. Es a dir, una persona ben educada, rnestre que predica en l’exemple de la seva vida el que ens ha proposat en les seves teories pedagógiques.