Lluís
Vives
(Valéncia
1492-Bruges 1540) (II)
“Un
humanista a cavall entre els s. XV i XVI,,
Les tres corrents de pensament més potents que
incideixen en l’obra pedagógica de Vives són: a) el corrent
Vives és un intel·lectual pedagog. La seva
vida no va ser altra cosa que activitat pedagògica: preceptor de principis,
mentor de governants, professor universitari, escriptor... Però sobretot en la
seva obra predominen els escrits psicològics i pedagògies. L’obra principal
de Vives (apart del seu tercer llibre de psicologia, on explica la primera
teoria moderna que s’ha fet sobre les passions) és la gran enciclopèdia “De
Disciplinis” sobre els Ensenyaments. Vives no va ser tant un geni, com un
horne de talent. Un talent crític (humanista, erudit), un intel.lectual que té
una consciència viva dels problemes del seu temps i una sana i honesta independència
de judici. Ambdues facetes -independència de judici i exercici de la crítica-
han dentendre’s en el seu més noble sentit.
Aquesta actitud crítica s’orienta a combatre
els vicis que fan estèrils l’activitat intel.lectual. ‘És molt més bo pel progrés de la cultura aplicar la crítica als
escrit. dels grans autors, que no pas descansar en la sola autoritat i acceptar
ststemàticamet
tot quan ens proporciona la fe en dits autors” (De
Disciplinis). Com deia Sèneca:
‘A quells que
abans que nosaltres
promogueren aquests estudis, no són els nostres amos, si més no els nostres
guies”. La veritat total és encara per assolir, caminem
cap a la recerca de la mateixa. L’heréncia de Vives és molt valuosa. El P. Barbado,
que creu excessiu el títol de “pare de la psicologia moderna” que li atorgá Watson (psicòleg americà), sí reconeix que va ser l’humanista
que més va aportar a la psicologia quant a l’estudi del caràcter (“Tractat
de les passions”) i quant a extreure conseqüències pràctiques de la
psicologia envers la pedagogia.
L’orientació ètica-religiosa, vital i social del saber i de l’ensenyança,
el carácter innovador de la metodologia; la clara consciència de la
necessitat de
buscar en l’educació un fonament psicològic; l’atenció prestada a la
dimensió político-social de l’educació i als problemes d'organització
escolar.
Per a Ortega
y Gasset, Vives és el primer antropòleg que ha existit, quant que impulsa
l’estudi de tècniques socials aplicades a la política i a l’educació. Estem
davant del primer intel.lectual serio i seré d’occident.
Per finalitzar
deixem constància de la desiderata que ens lega: “Has
de viure de tal forma que no hi hagi ningú que es queixi de tu, o tu no et queixis de ningú, o de la
fortuna, ni tu fagis injustícies a altre ni creguis que et s’han fet a tu...
Cal acostumar-se a la pròpia
condició i queixar-se el menys possible
de la mateixa, buscar els possibles avantatges d’ella. No hi ha cap situació
tan dolenta, per
tal que una ànima
ben templada no trobi la manera de superar-la. Aquesta és la meya esperan ça”
(“Escolta del alma”)
És dones
Vives un exemple de savi bo. Es a dir, una
persona ben educada, rnestre que predica en l’exemple de la seva vida el que
ens ha proposat en les
seves teories pedagógiques.
Revista Educare, n.14,juny de
2002