COM ES FA UNA HIPÒTESI ?
Per Hugo Müller.
Quan s'emprèn una investigació científica, al postular o formular una hipòtesi
convé remetre's al sentit original i comú de la paraula, entesa com a suposició
o conjectura provisional sobre algun fenomen o objecte d'estudi, i que té com a funció
principal delimitar el problema a investigar, tenint en compte algunes variables
que naturalment es refereixen a les característiques pròpies del fenomen
investigat.
Des d'una perspectiva etimològica, el terme hipòtesi deriva del grec, upo, que
significa 'el que es posa a la base d'alguna cosa', que remet a la idea de
suport d'alguna cosa, en el mateix sentit del terme llatí suppositio, suposició.
Aquesta definició permet un primer acostament intuïtiu al concepte d'hipòtesi
i la seva utilització en el camp científic. En general, es formula una hipòtesi
com una forma de predicció que descriu d'una manera concreta el que s'espera
succeirà amb un determinat objecte d'estudi si es compleixen certes
condicions (per exemple, al llançar un pla pilot escolar que incorpora nous mètodes
didàctics).
És a Galileu Galilei a qui se li adjudica la creació del mètode experimental
hipotètic-deductiu, del que deriva l'ocupació conscient de les hipòtesis
i la seva inserció orgànica i funcional en el mètode científic. En la
lectura de Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo (1632) i Discorsi et
dimostrazioni matematiche intorno a due nuove scienze es plantegen
els passos a seguir en el desenvolupament d'una investigació científica, que
en síntesi són els següents:
1) Es determinen les dades d'observació.
2) L'investigador concep una hipòtesi explicativa de les dades observades.
3) L'investigador desenvolupa algunes conseqüències o efectes concrets que
deriven de la hipòtesi formulada.
4) Tracta d'esbrinar experimentalment si aquestes conseqüències que ha inferit
responen a fets reals.
Formulació d'hipòtesi
En la formulació de la hipòtesi s'han d'emprar termes clars i concrets, de
manera que puguin ser definits de manera operacional, a fi que altres
investigadors puguin refutar o corroborar la investigació realitzada. Per tant,
tota hipòtesi, en el camp de la investigació científica, ha d'estar subjecta
a referències i a una contractació empírica. Per altra banda, han de ser
objectives i no es poden incloure en elles judicis de valor, del tipus que tal
element o condició és "millor o pitjor" que un altre, sinó
simplement plantejar-se tal i com l'investigador objectivament postula que
el fenomen estudiat succeeix en la realitat.
Altre punt important en la formulació de la hipòtesi és l'especificitat, de
tal manera que es determinin els indicadors a emprar per a mesurar les
variables estudiades. Així mateix, la hipòtesi ha de ser afí amb
els recursos i les tècniques d'investigació disponibles, ja que del seu abast
i limitacions dependrà la comprovació de la mateixa, i alhora, ha de
sostenir-se a partir del marc teòric emprat en la investigació, el qual oferirà
un suport també per a l'anàlisi una vegada que s'iniciï el procés de
contrastar-la amb les dades derivades de la metodologia emprada per la seva
comprovació. És així que la hipòtesi ha d'ajudar a l'explicació dels
fenomens estudiats a partir de les relacions que estableix entre variables.
Tipus generals d'hipòtesi
Hipòtesi nul·la: La hipòtesi nul·la s'utilitza en tota investigació on
s'estudien les característiques de dos o més grups, sent aquella que estableix
que no existeixen diferències significatives entre els grups. Per exemple, un
investigador es proposa verificar una hipòtesi, la qual sosté que la pràctica
dels escacs millora el rendiment escolar dels alumnes d'escola primària. Per a
això, divideix a l'atzar una mostra de nens en dos grups: un que denominarà
experimental, el qual rebrà classes intensives d'escacs durant un mes, i un altre
que s'anomenarà grup de control, que no rebrà classes del "joc-ciència".
En aquest cas, la hipòtesi nul·la serà aquella que postula que no haurà
diferències en el rendiment escolar entre el grup que va rebre les classes i el
que no les va rebre.
La importància de la hipòtesi nul·la radica en què és de comprovació
directa , o sigui, s'accepta o es rebutja segons el resultat de la prova
realitzada, a més de contribuir a determinar les diferències entre els grups
sotmesos a la prova (l'experimental i el de control), i si aquestes diferències
són significatives.
Hipòtesi conceptual: És la hipòtesi que es formula sobre la base del marc teòric
aplicable al problema d'investigació, i ha d'explicar des d'alguna perspectiva
el fenomen estudiat. Aquest tipus d'hipòtesi orienta la investigació
focalitzant el problema com a base per a la recerca de dades que la
corroborin o refutin, i deu ser d'acord amb els objectius proposats. Es pot
enunciar com relació causal o determinant derivada del plantejament del
problema, i implicar variables compreses en el marc teòric.
Hipòtesi de treball: És la hipòtesi que respon a les inferències o creences
de l'investigador, és a dir, aquella que utilitzarà per a donar una explicació
al fenomen investigat, i que d'alguna manera es contraposa a la hipòtesi nul·la.
En altres termes, la hipòtesi de treball és operacional, ja que mostra
quantitativament el plantejat en la hipòtesi conceptual.
Hipòtesi alternativa: En tota investigació científica resulta més que
convenient proposar una hipòtesi alternativa en la qual s'incloguin variables
independents distintes de les que apareixen en la hipòtesi de treball.
D'aquesta manera es podrà comptar amb respostes alternatives al problema
d'investigació, que prenguin en compte altres variables i condicionaments que
també haurien d'estar subjectes a una comprovació.
Hipòtesi estadística: En el camp de la utilització i aprofitament de l'estadística,
les decisions es prenen sempre sobre determinades hipòtesis. L'eficiència de
les campanyes publicitàries o dels processos de producció es fonamenten
en criteris numèrics, i tals hipòtesis s'expressen en funció de paràmetres
estadístics. En l'anàlisi de tot problema d'investigació, el contrast d'una
hipòtesi donada es realitza acceptant o negant una alternativa lògica. Quan
s'estudien fenomens que obeeixen a lleis estadístiques es busca establir
relacions numèriques bastant regulars, sent més significativa aquesta
regularitat quan major és el nombre de fenòmens o població (l'abast del
seu caràcter quantitatiu), perdent validesa el criteri estadístic quan la
mostra tendeix a ser poc representativa des d'una perspectiva numèrica: Les
condicions que es requereixen per a aplicar hipòtesis estadístiques són les
següents: a) una gran massa d'elements, b) independència d'aquests entre si,
c) l'establiment d'una relació de causalitat.
Hipòtesi causal: Tota hipòtesi planteja una relació funcional entre
variables. Aquesta relació pot ser causal, quan una variable produeix un efecte
determinat sobre una altra variable, o correlacional (quan les variacions
d'una es relacionen d'alguna manera amb les variacions de l'altra). En una hipòtesi
que sustenta una relació causal, les variables es diuen depenent i independent.
La variable que se suposa causa l'efecte en l'altra -manejada per l'investigador-,
és la variable independent, i sobre la que es produeix l'efecte és la variable
depenent. La modificació llavors de la variable independent produeix un canvi
en un paràmetre (probabilitat, magnitud o freqüència) en determinada variable
depenent. Quan es pretén contrastar una hipòtesi causal, el canvi que una
variable produeix en una altra, ha de modificar els valors de la primera
variable, independent, i registrar si els valors de la segona variable canvien
en conseqüència. Un exemple d'hipòtesi causal seria: "La rebaixa del
preu de les entrades a les pistes de futbol produeix un augment dels assistents
als estadis".
Hipòtesi correlacional: La formulació d'hipòtesis correlacionals suposa
l'avaluació de la relació entre variables. La investigació correlacional té
per si mateixa un valor explicatiu, ja que saber que dos conceptes o variables
es relacionen de determinada manera, aporta informació explicativa que
estableix una relació entre variables (en una correlació que pot ser múltiple),
sense necessitat de plantejar com es donen aquestes associacions. En una hipòtesi
correlacional, per tant, no importa tant l'ordre en què es col·loquin les
variables. A determinades condicions de prova o constrastació, es busca veure
com es comporten les variables objecte d'estudi.
Les hipòtesis també es diferencien d'acord amb el tipus d'investigació a
què responen o des d'on són formulades.
En les investigacions exploratòries l'objectiu sol ser més modest en termes
científics, i es tracta simplement d'obtenir dades que permetin la formulació
o l'elaboració d'una hipòtesi. Per tant, una hipòtesi plantejada en una
investigació exploratòria pot resultar més flexible i ser una miqueta menys
precisa. Si bé existeixen metodòlegs que neguen la possibilitat de plantejar
una hipòtesi en investigacions exploratòries -ja que es tracta de la
investigació d'un objecte d'estudi en principi desconegut per l'investigador, i
no es poden establir hipòtesis d'un fenomen desconegut-, altres autors
classifiquen aquestes hipòtesis com heurístiques, que estan proposades
amb la finalitat de trobar alguna cosa nova o descobrir altres hipòtesis
més generals o suggestives. Presentem a continuació un exemple d'una hipòtesi
que es dóna en el marc d'una investigació exploratòria que té com objecte
d'estudi les empreses d'Internet xilenes, i el volum d'operacions que
concreten a través d'e-commerce, sent la hipòtesi la següent: "Les
empreses com a xilenes no han desenvolupat estratègies per a augmentar el
cabal d'operacions que realitzen per Internet".
Les investigacions descriptives presenten hipòtesis més precises, i en general plantegen
diferents tipus de relacions. A continuació descrivim de forma breu quines
són les hipòtesis que és possible formular en una investigació descriptiva.
En principi, la relació es dóna a partir de determinades característiques que
presenta l'objecte d'estudi, per exemple, "en les zones més empobrides de
Mèxic hi ha un notori retard educatiu i alts índexs d'analfabetisme".
També, en aquest tipus d'investigació, la hipòtesi pot plantejar una relació
del tipus "X pertany a Y o a Z". En aquest cas, es descriu per
estudiar-lo incloent-lo en un ordre superior. Un exemple d'aquesta relació
es manifesta en la següent hipòtesi: "Els funcionaris i directius
d'organismes públics a l'Argentina apliquen els mateixos criteris i polítiques
administratives de moda en l'àmbit privat (les mateixes receptes
neoliberals)". Finalment, la hipòtesi d'una investigació descriptiva es
pot construir a partir d'una relació entre variables, en una equació del tipus
"X produeix (o afecta) a Y de determinada manera", i un exemple
d'aquest tipus de relació plantejada en una hipòtesi seria "A Veneçuela,
el nou règim duaner i el control exercit per les noves lleis tributàries
redueixen els casos de contraban".
És en les investigacions explicatives on resulta imprescindible formular amb gran
claretat les hipòtesis de la investigació, descrivint les variables
intervinents, la seva connexió i la seva incidència en el fenomen investigat.
En el desenvolupament d'una investigació explicativa, abans de formular la hipòtesi
s'ha d'avaluar l'adequació del marc teòric utilitzat, assegurar-se que es fa
una utilització lògica d'aquest marc i tenir en compte les tècniques
d'investigació a emprar en la conformació de la hipòtesi. Generalment, a
l'intervenir dues o més variables, en la formulació de la hipòtesi se sol recórrer
a l'estructura "si es dóna tal condició, llavors es produirà determinat
efecte o resultat", si X, llavors Y, sota les condicions R i S. A
continuació, un exemple d'aquest tipus de relació, que és la més complexa
que es dóna en les investigacions explicatives: "La situació d'atur,
l'augment de les ones immigratòries, i la millora de les condicions laborals a
les Forces Armades Espanyoles ha provocat un augment dels inscrits per
ingressar com a soldat professional en els últims anys".
Bibliografía
Coraminas, Joan. Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana. Gredos, Madrid, 1997.
Sabino, Carlos A. El Proceso de Investigación. Buenos Aires. Ed. Lumen - Humanitas. 1996.
Tenorio Bahena, Jorge.
Investigación Documental. 3ª ed. México.
Ed. Mac Graw - Hill. 1988
Tamayo, Mario. El Proceso de la Investigación Científica. 3ª ed. México Ed. Limusa S.A., 1998.