NOTA DE PREMSA

 

XXIV   Edició del premi de literatura infantil

E l  V a i x e l l  d e  V a p o r

 

XVIII   Edició del premi de literatura juvenil

G r a n  A n g u l a r

 

Bernat Romaní i Anna Manso, 

guanyadors dels premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular 2008

 

                                                                     

Barcelona, 5 de juny de 2008

 

Bernat Romaní i Anna Manso guanyen els premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular dotats amb 24.000 euros cada un, els més ben dotats de literatura infantil i juvenil en llengua catalana, amb El meu carrer i Les persones tristes poden ser molt alegres, respectivament.

 

Editorial Cruïlla fa públic el veredicte dels premis convocats per la Fundación SM

 

 

PREMI EL VAIXELL DE VAPOR

 

L’obra guanyadora del premi El Vaixell de Vapor d’enguany competia amb 57 originals més. El gènere literari, tal com estableixen les bases, és la novel·la. N’hi ha de fantasia, d’aventura, realistes, de ciència-ficció, de misteri... I, pel que fa als temes, hi trobem els clàssics de sempre: l’amistat, la relació de grup, la relació amb els pares, el primer amor, la descoberta d’un mateix, les vacances, l’esport, l’escola...

 

Com en els darrers anys, es nota un increment d’obres de tipus realista que tenen alguna mena de relació amb la Guerra Civil o el record que se’n té, com ara la guanyadora d’aquest any.

 

El meu carrer

La Mònica viu en un carrer de la Garriga que porta el seu nom. A l’altra punta del mateix carrer hi viu en Luka, un noi vingut dels Balcans. Per decisió de la professora Malhivern, es veuen obligats a fer el treball de final de curs plegats, i el tema del treball –per això el fan junts– és el seu carrer.

La rivalitat entre tots dos és constant, com també ho és el sentiment d’injustícia en considerar que l’altre fa menys coses. Però aviat descobriran altres rivalitats i injustícies que han tingut lloc al seu carrer al llarg de la història, i n’esbrinaran alguns dels secrets mai descoberts, des dels temps dels romans fins als bombardeigs de la Guerra Civil.

 

Bernat Romaní i Cornet (Barcelona, 1970) ha publicat, a Editorial Cruïlla, les novel·les: Sí?, Desconcert i Els colors de la memòria, conjuntament amb el seu germà Daniel. Amb Els colors de la memòria van guanyar el premi Gran Angular 2004. També ha publicat el llibre didàctic Jugar con las máquinas (Ed. Tres Torres/Edunsa).

Ha escrit contes per a la revista Cavall Fort.

És l'autor de les cançons de la pel·lícula infantil El zoo d’en Pitus i de les lletres de les cançons de la pel·lícula Iris, de Rosa Vergés.

És coautor de la cantata infantil Giraviu i de la cantata per a cor i orquestra La llegenda de Sant Jordi. També és seva la lletra del recull de cançons Cançons de ciutat (Clivis Publicacions).

És enginyer de telecomunicacions, ha estat professor de tecnologia musical, ha treballat en produccions musicals i actualment és editor de ciències de l’editorial Casals.

 

PREMI GRAN ANGULAR

L’obra guanyadora del premi Gran Angular competia amb 22 originals més d’arreu dels països catalans. Els gèneres de les novel·les han estat molt variats: aventures, misteri, novel·la històrica, de ciència-ficció, entre altres. I quant als temes, són recurrents les històries d’amistats, actituds davant la vida, encaix dels joves en el seu món, acceptació de la pròpia condició sexual, racisme...

 

 

Les persones tristes poden ser molt alegres

 

La Didi és la Diana. La Monsti és la Montse. Dues adolescents emprenyadores, que van per lliure. La Didi veu el món a través de les seves ulleres liles, i quan la professora de literatura, la Fòssil, l’obliga a escriure una novel·la per entregues, transforma la seva existència grisa en una aventura esbojarrada, L’arqueòleg karateka, i a la seva amiga i a ella mateixa en els dos protagonistes, en Manel i en Quimsta. La vida real de les dues joves –els seus amors, els seus conflictes familiars, la seva amistat, el que es diuen i el que s’amaguen– s’encreua amb la ficció que s’inventa la Didi i s’hi reflecteix com en un mirall per demostrar que les persones tristes poden ser molt alegres.

 

Anna Manso (Barcelona, 1969) va estudiar cinema i es va especialitzar en escriptura de guió per a cine i televisió. La seva vida professional es divideix entre l’ofici de guionista i l’escriptura de literatura infantil (i a partir d’aquesta obra, de literatura juvenil). És la sisena de set germans, té tres fills i viu al barri barceloní de Gràcia.

 

Com a guionista ha treballat en programes infantils com Barri Sèsam, El Club Super3 i, actualment, el programa Mic3 que s’emet al K3; programes d’entreteniment i divulgació com Cuina x solters, i en sèries de ficció com El joc de viure, L’un per l’altre, Mar de fons, Ventdelplà, Zoo i, actualment, la nova temporada d’El cor de la ciutat.

 

La seva obra publicada la formen els títols següents: El Fittipaldi, publicat a la col·lecció El Vaixell de Vapor, sèrie Blava, de l’editorial Cruïlla, 2001; La Rita Fredolica, publicat a la col·lecció Pròxima Parada de l’editorial Grup Promotor Alfaguara, 2003; Leandre el nen horrible, publicat a la col·lecció El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, de l’editorial Cruïlla, 2004. Xocolata de taronja amarga, publicat a la col·lecció Històries en Majúscules d’editorial Cruïlla, novembre 2005.

 

Amb Intermon-Oxfam hi té publicats els títols següents: Dins la col·lecció LEO Operació Leo (març 2005); Leo i el misteri dels amulets (març 2005); Leo i l’amic invisible (desembre 2005), i Leo a Nicaragua (març 2006). Dins la col·lecció VALORS, també publicada per Intermon-Oxfam i CSF els títols El capità pernil (2006); El castell del mal humor (2006); UUUH! GRR! (2007); Botes noves, (2008). I dins la mateixa editorial, però fora de col·lecció, dos títols més, Sol, jugues? Una aventura a Mèxic (2007), i La reina dels micos (2007)

 

També és autora del blog Manso organixeixon (www.manso.org)

 

* * * * *

 

Tant el premi El Vaixell de Vapor com el Gran Angular estan reconeguts amb 24.000 euros i, per tant, són els premis més ben dotats de la literatura infantil i juvenil en llengua catalana.

 

Un dels objectius d’Editorial Cruïlla és donar a conèixer i potenciar els autors catalans. Per això, en l’acte del lliurament dels Premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular, també es reconeix amb plaques i trofeus els llibres més venuts el darrer any.