JOCS I CANÇONS
Cançó
Mariagneta
Boletes.- Joc per a 2 o mès jugadors Es traçava un rectangle "rotgle" a
terra on es dipositaven, "casaven" una o dos boletes de fang cuit i pintat
al forn per cada jugador, Tot seguit es marcava a terra una
ratlla entre 1 i 2 metres de distancia del rotgle, depenent de l`habilitat
dels jugadors per a fer punteria. Es llançava una boleta per jugador
cap a la ratlla, per aconseguir acostar-se al màxim, així es marcava l´ordre
del joc ( popularment es deia tirar a manar ) Cada jugador en ordre escrupolòs,
intentava, sense que els peus pasare´n de la ratlla ( o era acusat i
escridasat de fer mangueta, anulant la tirada), empenyer amb la mà una bola
de ferro anomenada "cagano" cap al rotgle per fer eixir una o dues boles de
fang i obtindre la seua propietat, cas de que no fallara i obtinguera una o
dues (amb carambola) boles de fang, tenia dret a tornar a tirar des de la
posició que havera quedat situat el "cagano", repentint les jugades fins que
en fallara una, o s´acabaren les boletes del rotgle. Cas que el "cagano" d’un jugador al
tirar es quedès dins el rotgle, es deia coloquialment la paraula "frendit" (segons
l’Alcover es diu FLENDIT), i perdia el torn de jugada fins l’últim jugador. Si el cagano d’un anterior jugador
es quedava fora del rotgle i a l`abast dels altres jugadors, qualsevol
jugador podia fer impacte en ell i automaticament quedava fora de joc i a la
cua dels jugadors, perdent l`avantatge de la proximitat al rotgle. Per llançar el cagano amb la mà hi
havia diverses modalitats: La més típica era amb el puny tancat
i el cagano dins la mà empenyer-lo fortament amb el dit gros "polse", el
cagano feia una trajectoria rectilinia i paralela a terra, rodant per terra
el ultim torn fins a fer blanc o passar de llarg per dins el rotgle La segon era amb la ma oberta i cara
cap a dalt, sostindre el cagano amb els dit i polse i empenyer-lo amb força,
el cagano descrivia una parabola en l´aire fins al seu objectiu. La tercera era llançar la bola amb
la mà com es fa ara amb el joc de "petanca", aquet cas sols es feia servir
per a llançar algun cagano més gran i pesat que anomenaven "el rulo", tambè
els xiquets que tenien mès poder adquisitiu als finals dels anys 60
començaren a substituir els caganos per "cristalines", boles de vidre de
colors que pesaven menys que els caganos, i anaven més lluny en cada tirada, Era frequent llançar un cagano cap
al rotgle i partir una boleta de fang cuit degut al impacte amb que el
jugador la llançava Els caganos s´aconseguien
peregrinant per els tallers de cotxes i camions de Sueca fins que algun
mecànic caritatiu tallava un rodament vell d’un vehicle per extraure les
boles de ferro i en donaven una per pindolaire. Per a les tres modalitats de
llançament existien tres tipus de caganos: El de 12- 15 m/m per a tirar-lo amb
la mà tancada. El de 6-10 m/m per a la mà oberta. El de 15 a 20 m/m per a tirar-lo
tipus petanca Quan les boletes s´acabaven del
rotgle s´acabava el joc. Joc infantil
de Sueca-Comunitat Valenciana
www.vosaltres.com
Ai, adeu Mariagneta,
principi de mon sofrir;
tu robes al cor als homes
i a mi em fas pena i morir.
Ai adeu, Mariagneta
primcesa de mon sospirs.
Ton amant és a la porta,
que no espera si no el si;
no desconsolis tons pares
per a consolar-me a mi,
que jo ja me'n fare frare
de l'ordre del caputxí.
Quan siguis casadeta
ja m'ho enviaràs a dir.
M'enviaràs una lletra
com et va amb el teu marit;
jo t'enviaré una altra
com em va en el monestir.
Si tens una criatura
deixa'm-li ser padrí;
si no m'ha estimat la mare
que al menys m'estimi el fill.
Ai, adeu Mariagneta,
princesa dels meus sospirs.
Un dia dient la missa
ja la carta en va venir;
escuses de besar a terra
ja la carta va cullir,
la missa mai s'acabava
per a poder-la llegir.
Al sobre escrit de la carta
ja n'arrenca un gran sospir.
Agneta de més entranyes
si et podés tenir aquí
amb un rato de conversa
no em sabria greu morir.
Quant la missa es acabada
la lletra corre a llegir
tot just n'era a mig llegir-la
n'arrencava un gran sospir.
Ai, adeu Mariagneta,
que jo m'en sento morir.
Joc