OPINIONS D'AHIR

Un professor deia que no n'hi ha prou d'ensenyar la literatura que toqui i els dictin per que els alumnes aprenguin a guanyar-se la vida, que «cal tambe que els joves aprenguin a viure». L'exit internacional i inespeerat de la pel·licula de la filial de la Walt Disney que va estrenar-se a casa nostra, EI club de los poetas muertos, posa sobre la taula popular, per enèsima vegada, la qiiestio de com ensenyar literatura a batxillerat. O sigui a gent que a la universitat cursara carrreres no literaries.

Com a comentari de la pel·lícula citada, un ex-alumne del professor i escriptor frances Jean Louis Bory va comentar la semblanç:a del professor liberal Keating amb el seu antic mestre del Liceu Henri IV, i com el proograma consistia, entre altres coses, en una llista de dues-centes novel·les que els feia llegir durant el curs. Repeteixo: dues-centes, 0 sigui praccticament una diaria. De com els feia descobrir Lovecraft a classe. De com, oblidant el Ciceró que els imposava el programa, entusiasmava els nois amb la literatura que els innteressava. «Les seves hores de classe son les que recordo amb mes plaer de tot el batxillerat.» I hi afegeix que al seu Liceu no es va sïcidar cap alumne. En canvi, anys despres, J. L. Bory es va süicidar per raons que no son del cas.

Comunicar l'entusiasme del proofessor als alumnes. Pero per fer això cal que el mestre tingui capacitat de lectura, d'entusiasme i de comunicació. ,On i com i quan s'ensenyen aquestes qualitats als futurs pedagogs? Cal tambe que els professors puguin fer el programa a mida de l'interes i el nivell dels alumnes i no es vegin obligats a omplir-los el cap de noms i dates i arideses que carreguen el cor i el cervell en lloc de donar-los ales. ,Quin programa i quines autoritats educatives permeten aquesta llibertat i confien suficienttment en els professors per donar-los tota la corda que reclamen?

Els llibres recomanats, els programes oficials, les hores establertes ... I a la vista de molts resultats, un altre sistema mes engrescador sembla que podria intentar-se. Pero la pedagogia oficial sempre ha desconfiat dels professors i les materies que toquen massa de prop la vida, i demana als alumnes que facin confianç:a als funcionaris en lloc d'ensenyar-los a connfiar en ells mateixos i els indica que descobreixin els tresors dels museus nacionals històrics i literaris en lloc d'intentar que descobreixin les riqueses que porten dintre i que son el cabal mes preuat que posseeixen. Perque ... , si la literatura no serveix per a això, ,per a que serveix? ,Per distreure'ns els esbarjos? ,Per millorar l'eloquència amatoria o l'èxit professional? ,Per transformar-nos en refinats conversadors de saló ... ? Aquests poden ser resultats colaterales. Allò indispensable es aprendre a expressar-se amb la màxima amplitud i precisió, és entendre que certs aspectes de l'escriptura poden ser ennsenyats i apresos, que cal llegir bons autors per saber escriure be ... , i que la literatura pot proporcionar-nos un plaer tan intens i omplir-nos la vida amb un sentit de dignitat i de totalitat que val molt la pena l'esforç: que dediquem sigui a llegir, sigui a esccriure ...

Raymond Carver fa un elogi de les classes que va rebre, l'estiu del 58, del professor-novel·lista John Gardner i diu dues coses que, per acabar, considero importants. La primera es que el mestre els parlava d'autors com Joyce, Flaubert o lsak Dinesen, noms que ells sentien per primera vegada, i «en sortir de classse, meravellat -conta Carver-, me n'anava de dret a la biblioteca per trobar els llibres dels autors de que havia parlat». La segona es que, segueix Carver, el perill d'un professsor massa entusiasta pot il·lusionar falsament els alumnes. Ell en diu overencouragement: encoratjar-los o animar-los massa. Pero, conclou, vaig aprendre dels bons mestres que valia mes prendre aquest risc que errar per l'altre cantó El de l'avorriment, el descoratjament, la desil·luució, el desànim, la sequera dcls proofessors eíxorcs, la mort.

Crònica d'Ensenyament núm 37, juny 1991