OPINIONS D'AHIR

Els pares, primers educadors

De la crida que el Departament d’Ensenyament ha fet a tota la comunitat educativa per tal de promoure la participació a l’escola a través de la Campanya «A l’escola, demana la paraula», ja en vàrem tractar en un altre editorial. En aquest, voldríem fer unes breus reflexions centrades en el paper dels pares en la tasca educativa de l’escola, ja que són responsables primers i directes de l’educació dels seus fills.

Molts pares volien dedicarse a l’escola, però no sabien ben bé quin era el seu paper, desconeixien fins on podien arribar; el resultat era que a vegades havien interferit la tasca del mestre i a vegades s’inhibien i declinaven la col·laboració.

Aquesta realitat va començar a canviar amb el nou ordenament legal després de la Constitució del 1978. Actualment, a través del desplegament de la LODE es regula la participació dels pares en la vida escolar per la via dels Consells Escolars —òrgans col.legiats i de gestió dels centres públics i concertats—, s’assenyalen les característiques específiques que regiran per a les associacions de pares d’alumnes i s’estableix una participació en la vida política educativa del país mitjançant diferents organismes, fonamentalment consultius i assessors (el Consell Escolar de Catalunya, els Consells Territorials, els Consells Municipals).

No es tracta, doncs, de trobar pares que tinguin temps lliure i que vulguin col·laborar amb l’escola: es tracta d’assumir que la responsabilitat de participació que tenen els pares és irrenunciable.

En aquest nou marc de participació volem apuntar també el sentit nou de renovació que adquireixen les associacions de pares. Concretament en l’ámbit de l’educació familiar, els temes de les relacions pares-fills, les relacions de l’escola amb la societat i la connexió de l’escola amb el món del treball són prou cabdals perqué s’hi reflexioni en el si d’una associació de pares. Temes que en la individualitat de cada familia poden veure’s amb angoixa o dificultats, però que si unes famflies es troben amb d’altres poden discutir projectes globals i pautes d’actuació envers els fills; també s’está avançant en l’acceptació de la diversitat de valors i principis que tota dinàmica social comporta: saber escoltar, acceptar i entendre els valors i les raons dels altres, sense renunciar a exposar, practicar i defensar els propis, és tot un programa d’educació per entendre i viure en la diversistat d’opinions, i és, sobretot, un punt clau de referència per als fills.

Butlletí dels mestres, núm. 210, octubre 1986, tercera època