JOCS I CANÇONS
Muntanyes del Canigó fresques són i regalades sobre tot ara l'estiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades.(bis) Tres mesos m'hi vaig estar sens veure persona nada, sinó un trist rossinyolet que en eixir del niu cantava. (bis) El rossinyolet s'és mort, tres dies ha que no canta. Jo d'aquí me'n vull anar, que l'enyorament m'hi mata. (bis) Ningú m'ha comprès el mal, ni metges ni apotecaris, sinó una nina gentil que l'amor me'n té robada. (bis) Me'n té robada l'amor, el meu cor i les entranyes. Jo me n'aní al'empordà per pugnar-me i xaropar-me; (bis) i ni amb purgues ni amb xarops la salut a mi mi em tornava. Un dia jo l'encontrí, l'encontrí a punta d'alba, (bis) jo l'encontrí en el riu, en el riu, que ensabonava. Jo li'n dic:- Déu me la guard, rosa fresca i regalada.- (bis) Ja no me'n torna raó, com si l'hagués malparada. Jo que l'hi torno a donar, i ella calla altra vegada. (bis) No sé amb què et compararé, si amb el vent o amb la gelada. Et compararé amb el vent, quecada hora fa mudança. (bis) Al de matí, vent serè, a les onze, marinada, a mig dia, vent de dalt i a la tarda, tramuntana. (bis) Me la miro jo dels peus, 'veure quin calçatportava: porta sabata amb taló i la mitgeta encarnada. (bis) Me la miro jo del cos, 'veure quin gipó portava: porta gipó d'escotí amb un dordonet de plata. (bis) Me la miro jo del cap, de quin modo va tocada: porta una pinteta d'or amb uns lligaments de plata. (bis) Al seu pare jo vull dir, i també a la seva mare, que si me a volen dar la prendré de bona gana; (bis) que si la guarden per mi tres robes li vull comprar-ne: una de color desang, l'altra de color manglana, (bis) l'latra tirarà su el verd, que li honrarà la cara; uns penjants li'n vull comprar de la pedra bigarrada. (bis) Dins l'església me n'entrí a suplicar als sants i santes; li demano de bon cor a la Verge del Rosari, (bis) Que me'n volgués alcançar a qui em fa viure amb cuidança. Quan demissa vaig eixir la meva amor hi entrava. (bis) Ella arrenca un gran sospir des del fons de les entranyes. El sospir en fou tangran que en terra me va fer caure. (bis) - Aixeque-vos, vós, galant; teniu-ne ferme fiança: mentre no us deixaré a vós, jo diexaré tots els altres. (bis) Mentre no us deixaré a vós, jo diexaré tots els altres. Mare, jo vull tal fadrí: no teniu que delità-us-e. (bis) - Casa't, si tu tant el vols; vianda no en té pas gaire. - No us hi va pas res a vós; ja la guanyarem nosaltres. - (bis)
Joc
La pastora i el llop
Tots els que juguen es posen en línia a un dels costats del saló o del prat,
mentre la nena que fa de pastora es posa a l'altre costat. El que fa de llop es
posa al mig o bé s'amaga darrere d'una cadira o d'un arbre. Aleshores la
pastora es posa a cridar:
-Ovelletes, ovelletes, entreu a la caseta!
I una de les ovelles respon:
-Tinc por del llop!
I la pastora diu:
-El llop és a la ciutat:
d'aquí set anys haurà tornat.
Ovelletes, veniu, veniu!
Aleshores totes les ovelles hi van i s'esforcen a anar ben lleugeres per no ser
agafades pel llop, que fa tots els possibles per endur-se-les. El joc continua
fins que tots els que juguen són amb la pastora o tots han sigut agafats pel
llop.