REVISTES QUE HEM REBUT

Guix 339
Els reptes de repensar el currículum

TEMA DEL CURS: Trenta anys vivin l'educació Matemàtica a l'educació primària: un intent de renovació de la pràctica a l'aula.

El COL·LECIONABLE DELS HORTS ESCOLARS: Un hort ple d'artistes: el disseny.

GUIX2
Jocs de l'oca per al treball de vocabulari.
SERRA D'ORn. 575, novembre de 2007
Fracment de Baltasar Porcel, forjar-se l'exel·ència per Zaneida Sardà

Fa un dia abrusador. L’aire crema aquest final d’es­tiu. Negat entre els munts de ¡libres que abarroten tots els racons, les cadires disperses, el terra de fusta clara, Baltasar Porcel, arran de la finestra des d’on veu el jardí, treballa incansablement. Fa una mitjana de catorze hores diáries. Desordenades, incoherents, al seu aire: «Me’n vaig a dormir al vol­tant de la una de la matinada. Dormo tres hores. Em desperto. Estic un parell d’hores despert: miro els diaris, faig un te, treballo una mica, miro el gat que ara s’ha dedicat a fer la meya vida... És un sorrut! Estem molt compenetrats... Des prés me’n torno a dormir. Llavors dormo un parell d’hores més. M’ai­xeco i em poso a treballar. De vegades, després de dinar dormo una estona i torno a treballar. Peré les catorze hores que faig al dia no em basten. És com el que els passava als dinosaures: necessitaven menjar molt, peré els mancava temps per a menjar tot el que necessitaven. Jo penso que em passa el mateix: em falta temps per treballar!»
Baltasar Porcel ha passat l’estiu escrivint a la seva torre d’ivori, a la quarta planta de la seva vil~la, al­llat de tothom, fins de la família, que és de viatge. De les quatre-centes págines de qué constará la seva préxima noveHa, ja en té enllestides unes tres­centes. «Estic molt content de la feina que he fet. Tant per la quantitat com per la qualitat com per la ¡l~lusiá amb qué estic treballant.»
Faristol, n. 59 novembre 2007, revista del llibre infantil i juvenil
El 4 de setembre de 1982 jo era president de I’Associació d’Editors en Llengua Catalana i com a tal rebia una carta de Margarida Tura que em convocava el dia 15 a una reunió «amb relació a l’assumpte CONSELL CATALÁ DEL LLIBRE PER A INFANTS (Secció Catalana del’IBBY)». 1 m’adjuntava l’ordre del dia i la relació dels convocats. Amb la creació de les noves associacions professionals d’editors, escriptors, il·lustradors i bibliotecaris el primer que es buscava era la defensa dels interessos específics de cada sector. Totes, peró, tenien un denominador comú que les unia fins i tot per sobre els interessos corporatius: el libre, i, pel que fa al tema que ens ocupa, el libre infantil i juvenil. Per aixó alguns dels membres de les diverses associacions van veure de seguida que era necessari i possible crear «alguna cosa» que les agrupés a totes i generés sinergies tot i que aleshores aquesta paraula encara estava per inventar, per potenciar la difusió del llibre infantil i juvenil i perqué pogués actuar de Iobbytant amb els governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol com en l’àmbit internacional. Vam demanar de seguida al Gremi de Llibreters que s’incorporés al projecte i també al Servei del Llibre de la Generalitat, que s’hi va afegir com a observador. Hi havia, encara, un altre afer que interessava molt a totes les associacions. Quina havia de ser, o podia ser, la representació catalana en els organismes internacionals, sobretot a l’lnternational Board on Books for Young People (IBBY), una vella aspiració a tenir-hi veu i vot propis. 
A més, urgia.....
(Fracment de l'Editorial " Els primers passos del consell 1982"
Comunicar, n. 29 segundo semestre octubre de 2007
Desde las páginas de «COMUNICAR» hemos defendido siempre que la educación en medios de comunicación no puede reducirse exclusivamente al uso de los medios en cuanto tecnologías al servicio del proceso de enseñanza-aprendizaje, por muy interesantes y didácticas que éstas puedan ser, o por mucho que motiven y faciliten este proceso. Tampoco es posible entenderla como una formación específica para el ejercicio de determina­das profesiones en el campo de las comunicaciones sociales. Consideramos que su sentido más noble y su finalidad más singular ha de ser la formación de la conciencia crítica y el desarrollo de actitudes activas y creativas en los ciu­dadanos y ciudadanas para conocer y comprender los envolventes procesos de comunicación que vive la sociedad de hoy.
Nunca hasta ahora la Humanidad había tenido acceso a tantas e ilimitadas fuentes de saber y conoci­miento. Sin embargo, en esta ya llamada «sociedad de la información y del conocimiento», se produ­ce la gran paradoja del «analfabetismo audiovisual», realidad palpable en nuestros hábitos de consumo, sistemas de selección y conocimiento de los lenguajes de los medios... Cada vez más investigaciones y estudios demuestran que el consumo masivo e indiscriminado de los medios no lleva parejo —más bien al contrario— un cono­cimiento de los códigos del lenguaje audiovisual, lo que provoca, no pocas veces, situaciones de indefensión ante sus mensajes...

Fracmento de la Editorial " Educar la mirada" por José Ignacio Aguaded Gómez
REVISTA ATLÁNTICA POESÍA, nº 31 año 2007

LA PRADA DE L’OBLIT
S OSTRE de cel solcat de núvols negres,
mires els dos xiprers:
solitaris, onegen
d’humid desig empès pel vent
que ha encés l’absurd com la mar grisa i pàl·lida;
penyes de faç abrupta,
penya-segat i l’hòrrid front
deforme amb el buit fosc d’un únic
ull encegat sotjador del teu cor,
trèmul arran d’abisme
i per la roja quimera atiat.
Glaçarà aquesta nit.
Més enllá d’on el cor
et saltava, s’estén la negra prada
gebrada de l’oblit.

Carles Miralles, sis poemes

LA PRADERA DEL OLVIDO
TECHO de cielo surcado de nubes negras,
 miras los dos cipreses:
solitarios, ondean
de húmedo deseo movido por el viento
que ha encendido el absurdo como la mar gris y pálida;
peñas de faz abrupta,
acantilado y el hórrido frente
deforme con el oscuro hueco de un único
ojo cegado acechando tu corazón,
trémulo a ras de abismo
 y por la roja quimera atizado.
Helará esta noche.
Más allá de donde el corazón
te saltaba, se extiende la negra pradera
escarchada del olvido.

és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.
Amb una tirada de 22.000 exemplars es distribueix mensualment de forma gratuïta a llibreries, centres culturals, biblioteques, museus, hotels, galeries d’art, fires, salons literaris, etc. és una manera innovadora i eficaç d’arribar cada mes a una audiencia de més de 22.000 lectors de forma gratuïta.
A s’ofereixen unes seccions fixes relacionades amb la literatura. Tots els continguts són rigorosos i de qualitat editats sota un format atractiu, amè, modern i dinàmic.
és també una guia publicitària d’activitats, productes i serveis relacionats amb el sector del llibre i de la cultura en general en el marc de la Ciutat Comtal.
El lector opina
literata és una iniciativa pensada des de i per als lectors. Envia’ns els teus suggeriments, comentaris, propostes a opina@literata.cat