OPINIONS D'AHIR
L’experiència que tot seguit exposem té com
a objectiu presentar i experimentar metodologies didàctiques i tècniques
d’aprofitament de les revistes escolars.
La part pràctica fou el muntatge del diari de
l’Escola d’Estiu perquè es convertís en un element viu i manipulable, que
es pogués analitzar 1 treballar cada dia, o sigui, l’estudi sobre el treball
propi per mitjà del producte: «Gargot Diari».
«Les revistes de les escoles. Tipologies i
estructures» és el títol del curset que hem impartit a diferents Escoles
d’Estiu. En aquest cas, l’equip de mestres que l’organitzaren ens van
demanar que no impartíssim solament la temàtica base del curset, sinó que
poguéssim confeccionar amb els mestres assistents la revista de l’Escola
d’Estiu. Així, doncs, analitzárem les possibilitats educatives, molt més en
el seu procés d’elaboració que no pas en el seu producte final, que pot ser
més o menys brillant, encara que, no cal dir-ho, el resultat per a tots tenia
un pes específic en la valoració didàctica del producte.
Dos moments importants en la confecció del «Gargot
Diari» van ser la tria de la capçalera de la publicació 1 el procés de
dissenyar la nostra futura publicació. Per triar el títol, es van presentar
als mestres diverses tècniques de desenvolupament de la creativitat per tal de
trobar-ne una que ens satisfés.
Partint del títol d ‘una revista
El segon dia de l’Escola d’Estiu, a la
tarda, ja va sortir «al mercat» el primer número del «Gargot Diari». El
tiratge fou de dos-cents exemplars. Val a dir que després de l’èxit, que
sorprengué els mateixos organitzadors, el tiratge arribà als cinc-cents
exemplars en els números 7 1 8, en què s’incloïa un estudi de l’Escola
d’Estiu dels anys 1980/83/86.
A les pàgines del «Gargot Diari», s’hi
podia trobar una secció anomenada «A fons», que cada dia recollia un article
d’un del professors que donaven cursets a l’Escola d’Estiu i opinava sobre
temes concrets —com el del número 3: «Calculadores?»—, a més de
l’editorial, o una altra que es deia «L’Escola informa», que recollia
els actes que se celebraven, com ara conferències. Altres seccions, com «Què passa fora»
i el «DOEECT» —Diari Oficial de l’Escola d’Estiu del Camp de
Tarragona— reflectien totes les tafaneries que es comentaven a l’escola.
Cal destacar l’esforç dels mestres assistents
al curset per aconseguir adaptar-se al canvi del paper; és a dir, aquest cop
havien d’actuar com a emissors d’un procés de comunicació, quan normalment
tenen sempre el paper de receptor.
El «Gargot Diari» fou molt satisfactori. Els
assistents van decidir continuar aquesta experiència juntament amb
l’associació de Mestres del Camp de Tarragona, i el convertiren en el seu
mitjà de difusió 1 connexió durant el curs escolar. Això ens obliga a
aquesta revisió i comentari didàctico-educatiu.
Sembla ser que el més gran coneixement i anàlisi
de la informació i del procés de creació i funcionament dels mitjans de
comunicació provoca la necessitat de crear, explicar i difondre aquelles
informacions propies que sorgeixen d’un col·lectiu determinat.
Per acabar, volem agrair particularment la col·laboració
en el curset de Neus March, Anna Maria Martín, Núnia Caratxo i Fina Figueres.
Desitgem que el «Gargot Diari» pugui continuar la seva línia de ser un mitjà
de comunicació i connexió entre els mestres del
Butlletí
dels Mestres, abril 1987, n. 215, tercera època