OPINIONS D'AHIR
Formació científica:
un segle després de les Bases de Manresa
per
Xavier
Duran
No era pas contradictori que en l’elaboració
de les Bases de Manresa, l’any 1892, fos a la ponència de Pedagogia on es
va parlar de ciencia. Larquitecte Puig i Cadafalch, sabedor que l’estructura
educativa estatal no s’havia distingit per la promoció del coneixement i,
encara menys, per donar una formació científica als
ciutadans, va cridar l’atenció sobre aquest tema. Puig i Cadafalch
va demanar una ciencia i un ensenyament públic al servei del caràcter i les
necessitats de Catalunya. Per bé que el coneixement científic és universal,
la pràctica científica es fa en una societat concreta, en un entorn social,
cultural i econòmic particular. Per això, cada país té
el dret i l’obligació d’adequar-la a les seves característiques.
Un segle després de les Bases de Manresa, la
necessitat d’un ensenyament que potenciï el coneixement científic s’ha
accentuat. Si a finals del XIX la ciència ja mostrava el seu impacte a la
societat, a finals del XX no es pot entendre el progrés sense el coneixement
científic.
Per això, les propostes de Puig i Cadafalch
continuen sent actuals. Han canviat molt les coses, la ciència ocupa molt més
espai, la universitat ja no és un simple centre docent, sinó que també
s’hi fa recerca. Però encara cal treballar molt per adequar la ciència que
s’ensenya a l’escola a les necessitats reals del país.
Ben immergits en un procés de reforma, caldria
observar quins sectors tindran més impacte en el teixit industrial del país
a la primeria del segle XXI. Si l’ensenyament priman ha d’introduir uns
coneixements bàsics i avesar a l’ús del mètode científic, l’ensenyament
secundari hauria d’incidir en una preparació més orientada cap als camps
que poden tenir més demanda a Catalunya. Hi ha moltes titulacions, ara
inexistents, que tindran un gran impacte en els propers anys. Tènics en nous
materials, en biotecnologia, en dret ambiental o en biònica són professions de
futur. I requereixen una formació multidisciplinària que hauria de començar a
estructurar-se ja abans de la universitat.