JOCS I CANÇONS

Cançó

El mariner


A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda;
gira el ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.

Veu venir un galiot
tot vora terra,
tot vora terra;
en veu venir un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.

Mariner, bon mariner:
que en porteu seda?
que en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?,
blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo,
que és millor seda,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo, 
que és per la reina,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella
triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda,
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l'arquimesa,
de l'arquimesa.
No quedeu per diners no,
gentil donzella, gentil donzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella,
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela,
la nau pren vela.

Mar endins amb el botí
promte navega,
promte navega.
Marine es posa a cantar
cançons novelles,
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s'ha dormideta,
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta,
ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat 
ja no veu terra,
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega
pel nar navega,

Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
m'en donen pena
m'en donen pena.

Això si que no ho faré,
que heu de ser meva, 
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella,
per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra
lluny de la terra
De tres germanes que som,
sóc la més bella,
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,
l'altre de seda,
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre,
de sargil negre.

L'una es casada amb un Duc,
l'altra és princesa,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.

No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra,
de l'Anglaterra.
JOC
LA PICADA
Origen: 
Països Catalans
Material: 
Patacons
Nombre de participants: 
entre 2 i 4.
Situació inicial: 
Cada participant aposta uns quants patacons i els col·loca boca avall fent una pila.

Desenvolupament del joc:

  1. Per torns, cada participant colpeja la pila llançant un altra patacó.
  2. La persona que acaba de llançar es queda amb tots els patacons que s'hagin girat després de la seva tirada.
  3. La resta de participants van tirant amb l'objectiu de girar els patacons que resten boca avall.
  4. El joc acaba quan no queden patacons per apostar.