ENTREGA DE PREMIS LITERARIS DE LA EDITORIAL CRUÏLLA, XXIII PREMI VAIXELL DE VAPOR I XVII PREMI GRAN ANGULAR
El guanyador de la XXIII edició del Premi El Vaixell de Vapor, i del XVII Premi Gran Angular
XXIII Edició del premi de
literatura infantil
Josep Maria Fonalleras guanya el premi El Vaixell de Vapor 2007,
dotat amb 24.000 euros, amb l’obra Les
galetes del Saló de Te Continental
PREMI EL VAIXELL DE VAPOR 2007
L’obra guanyadora del premi El Vaixell de Vapor 2007 competia amb 64
originals més. El gènere literari, tal com estableixen les bases, és la
novel.la. Els temes han estat molt diversos: aventures i vacances, relacions
de grup, l’amistat, relacions entre pares i fills, globalització i íntegració,
entre molts altres, i com a novetat enguany podem destacar el tema de la
recuperació de la memòria histórica. Per la variant dialectal en qué han
estat escrits els originals, destaquem que hi han participat autors del
Principat, del País Valenciá i de les llles Balears.
Les galetes del Saló de Te Continental parla
de la relació entranyable d’una nena amb el seu avi i és una introducció
molt bona, destinada a lectors infantils, a la història que s’ha amagat, a
la recuperació de la memòria històrica. A través de les converses que la
Beatriu té els dijous a la tarda, en sortir de la classe d’escacs, amb el
seu avi, al Saló de Te Continental, tant ella com el lector, van coneixent
com era la infantesa d’un nen durant la Guerra Civil. Una fotografia d’una
exposició obre la porta dels records de l’avi, que a partir d’aquell
moment desgrana anècdotes del seu passat i recrea un món nou per a la
Beatriu. La màgia de l’amistat tan especial que tenen avi i néta agafarà
protagonisme quan les emocions que comporta recordar els trasbalsos de la
guerra passin factura a la salut fràgil del vell.
Josep M. Fonalleras (Girona, 1959) ha publicat diversos ¡libres de narrativa: El
Reí del mambo (1985); Botxenski ¡
companyia (1988/2001); A varia (1990); Llarga Vista (recull
de l'obra narrativa) (2003); Attendez-moi
(2003); Sis homes (2005); i
Un any de dívorciat (2007).
Tres reculls reuneixen els seus articles d’opinió: Un
sofá a la riba, (1987); Interior de
balena, (1991); i Itinerari
recomanat (2003). Pel que fa a
la novel.la, La millar guerra del món és
del 1998; i
August i Gustau del 2001. També és seva la Història
del Teatre Municipal de Girana, 1769.
Entre els premis que ha rebut la seva obra, hi podem comptar el Premi
Just M.
“Botxenski i companyia” també arriba al teatre, formant part del
muntatge Degustació, amb dramatúrgia
de l’autor, que el Talleret de Salt presenta en gira per Catalunya i
l’estat Espanyol.
Ha traduit -en col.Iaboració amb Emest Riera- The Catcher in the Rye, de J.D. Salinger: El vigilant en el camp de
ségol.
Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació. Entre els més
destacats, ha participat a l’Avuí (crítica
literária i relats curts), al Diari de
Barcelona (cròniques), a El Periódico
(articles d’opinió, cróniques, reportatges), a El País (crítica
literária, reportatges), a El
Observador, La Vanguardia (articles d’opinió), a Catalunya
Rádio i RAC 1, a revistes com El
Temps, 1991, L’home invisible, etc. En l’actualitat és columnista d’El
Periódico, El Punt i El 9 Esportiu.
XVII Edició del premi de literatura juvenil
Llorenç Capdevila guanya el premi Gran Angular 2007,
dotat amb 24.000
euros, amb l’obra El secret del bandoler
PREMI GRAN ANGULAR 2007
L’obra guanyadora del premi Gran Angular competia amb 27 originals més.
El gènere literari dels oniginals, tal com estableixen les bases, és la novel·la.
Els temes han estat molt diversos: el món cibernètic, amb una important presència
d’Intemet; ciència ficció i gènere fantàstic; recreació de personatges
histònics; i consciència ecològica, entre molts altres. L’origen lingüístic
dels originals ha estat molt variat i s’hi poden identificar diverses variants
de la llengua catalana.
El secret del bandoler és la història de l‘Andreu,
un noi que un dia sent, en una conversa que no ha de sentir, que el seu pare no
va morir per culpa d’un llamp treballant la terra, com li han fet creure, sinó
a mans d’un bandoler. Ple de ràbia, es revolta. Vol venjar la mort del pare.
La mare no li pot treure la idea del cap i quan el veu decidit a marxar a buscar
l’assassí, li dóna un anell fabulós: no l'ha de vendre per res del món, en
depèn la seva vida. Buscant pistes de l’assassí, es troba amb uns quants
personatges de tota mena que havien conegut el seu pare. A poc a poc li van
oferint una imatge del pare que poc té a veure amb la que eh se n’havia fet,
i arrencant-los mitges veritats, va trobant pistes que el porten a l'autor del
crim..., en Serrallonga. Algun d’aquests personatges, que ensuma la joia que
porta, li farà el camí perillosament difícil.
La novel·la, històricament ¡ geogràficament molt ben documentada,
transcorre en el temps socialment convuls de la caça de bruixes i del
bandolerisme català a la les Guilleries i el nord del Montseny, ¡ manté l’ànim
en suspens fins al final.
Llorenç Capdevila (Alpicat, Segrià) el 1969, viu a Manresa des de fa 13 anys i treballa
com a professor de llengua i literatura a l'IES d’Auro, de Santpedor.
Com a lector l'han apassionat, els últims anys, autors com Paul Auster,
Philip Roth, John lrving o Sándor Márai.
La mort del seu pare, Josep Capdevila, l’any 1997, va ser un dels
motius que el van empènyer a escriure, per fi, una novel·la. I el 1999, amb Racó
de món (El Mèdol, 2000), va guanyar el premi Vila d’Ascó. Aquest llibre,
a part de recrear l'actualitat rural de les ternes de Lleida, és un homenatge
al món de la seva infantesa i joventut.
L’interès per la literatura baixmedieval, i especialment per la figura
de Bernat Metge, el va dur posteriorment a iniciar una trilogia amb aquesta època
com a marc de fons. El color del crepuscle
(premi Leandre Colomer de Novel·la d’Histònia de Catalunya 2000) se
situa cap a finals del segle XIV; O reí
ores! (finalista del premi Néstor Luján 2002) retrata els mesos que van
seguir la resolució del Compromís de Casp; ¡
Ànima
de llop (premi El Lector de l'Odissea 2004) conclou el tríptic a l'época
convulsa de les revoltes remences i la guerra civil catalana de la segona meitat
del segle XV. Serrallonga,
l’últim bandoler, publicada el 2006, és una altra novel·la de
personatge ambientada en un període histònic passat, en aquest cas el segle
XVII, on l'autor pretén donar una visió humana i no contaminada del Llegendani
bandoler de les Guilleries.
Escriu regularment per a alguns mitjans. Té
una secció periòdica a la revista El
pou, que suri cada mes a Manresa, i a la publicació alpicatina El
nou pinetell. Esporàdicament col·labora a Regió
7.