NOTICIES

Cada vez más escuelas utilizan la pizarra digital como metodología didáctica

Redacción de Educaweb.com (16/04/2007)

Diversas escuelas catalanas utilizan la Pizarra digital como recurso habitual en el aula. Esta herramienta favorece la innovación y la calidad en el proceso de enseñanza-aprendizaje, a través de la aplicación de la tecnología como un instrumento complementario para impartir las diferentes áreas o materias.

La escuela pública Jacint Verdaguer de Castelldefels (Barcelona) ha estrenado dos pizarras digitales e interactivas este año y prevé, para el próximo curso, convertirse en la primera escuela de Cataluña en tener una pizarra digital por aula.

Los expertos señalan que la ventaja de la pizarra digital es que no sólo sirve para escribir, sino que también permite al alumnado buscar información, consultar y trabajar con programas interactivos.

Las pizarras digitales funcionan conectadas aun ordenador portátil y aun proyector. Los alumnos escriben en ellas a través de unos lápices especiales que permiten activar las funcionalidades, como juegos, dibujos o proceso más complejos que implican el análisis de textos y las operaciones matemáticas.

Las escuelas que quieran informarse sobre las pizarras digitales y sobre las ayudas de los llamados Proyectos de autonomía pueden dirigirse al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

L'obra de referència de l'Institut d'Estudis Catalans es posa al dia i incorpora milers de novetats

José Montilla fulleja el DIEC, amb Salvador Giner, al Palau de la Generalitat	Foto:Jordi Pareto

La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC, ja és a la venda a les llibreries d'arreu dels Països Catalans. La publicació d'una nova edició del diccionari normatiu de la llengua catalana ha omplert pàgines i pàgines de premsa escrita, hores de programació radiofònica i espais televisius a la majoria de cadenes catalanes. El nou DIEC era esperat en diversos sectors de la societat catalana i, per ara, ha complert amb l'expectació que s'havia creat. De fet, pocs dies després de la seva distribució a les llibreries, el DIEC2 s'ha posicionat en el primer lloc de les llistes de llibres més venuts en català.

	D'esquerra a dreta: Joaquim Rafel, Carles Miralles, Salvador Giner i Joan Martí i Castell	Foto: Francesc Melcion / Avui

El DIEC2 va ser presentat com "l'obra senyera de l'institut d'Estudis Catalans i de la llengua catalana", en paraules del president de l'Institut, Salvador Giner, en la roda de premsa de presentació que va tenir lloc a la seu de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats el passat 26 de març. El president Giner també va destacar que l'obra és el fruit del treball de tot l'IEC i, especialment, de la Secció Filològica (SF).

Segons Joan Martí i Castell, president de la SF, una de les principals característiques del nou DIEC és «el fet que s'ha intentat que sigui un diccionari ideològicament neutral, amb un tractament igualitari de les persones, indistintament del seu sexe i de la seva religió». Martí subratlla un altre punt important: «el DIEC és el diccionari de tots els catalanoparlants, siguin del territori que siguin, i la nostra voluntat és que tothom s'hi senti representat, però fugint del dialectalisme». 

En aquest mateix sentit es va manifestar el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, quan va assenyalar «el compromís d'aquest Govern en el foment i la difusió de la llengua catalana, un dels trets característics del nostre país i de tots els territoris que la tenen com a pròpia». El president Montilla va rebre de mans de Salvador Giner, també el passat 26 de març, un exemplar del nou DIEC, en un acte institucional que tingué lloc a la Galeria Gòtica i al despatx presidencial del Palau de la Generalitat, amb l'assistència de tots els membres del Consell Permanent de l'IEC i del president de la Comissió de Lexicografia de la SF, Carles Miralles.

Dades bàsiques

La realització d'un diccionari normatiu és una feina complexa i de llarg recorregut. A tall d'exemple, Joaquim Rafel, director de les Oficines Lexicogràfiques de la SF de l'IEC, assenyala que «la incorporació de nous termes és una de les tasques més laborioses. Pel que fa a la revisió del lèxic comú, per incorporar els 488 nous termes s'han estudiat 1.802 mots, i en el cas del lèxic especialitzat, s'han afegit 1.994 nous mots d'un total de 3.493 propostes».

La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) incorpora  3.213 nous articles i en suprimeix 791 de la primera, publicada l'any 1995. En total, conté 69.988 articles, 2.422 més que la primera edició; 12.460 accepcions més: 132.460, enfront de 120.000; 343 subentrades més: 17.343, enfront de 17.000; 14.007 definicions més: 117.007, enfront de 103.000, i 6.234 exemples més: 50.234, enfront de 44.000. 

Aquesta allau de dades resumeix la nova aposta del DIEC que l'Institut publica complint la tasca a favor de «la superior investigació científica de la cultura catalana», encomanada des que es va fundar, ara fa cent anys, i exercint l'autoritat lingüística reconeguda pel Parlament de Catalunya l'any 1991. Amb la segona edició del diccionari normatiu, la llengua catalana es modernitza i s'actualitza «sense perdre mai de vista els principis que mogueren [Pompeu] Fabra», l'any 1932, quan va publicar i prologar el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC), com precisa Joan Martí i Castell en la introducció.

Les novetats

Les 1.840 pàgines del nou DIEC contenen 488 articles nous del lèxic comú i 1.994 del lèxic d'especialitat. Des d'ara són normatius mots i locucions com ara a l'alça, aixecar acta, anar (o venir) mal dades, bala perduda, bingo, col·leccionable, grappa, hereu escampa, justa la fusta, lífting, nominar, pica-pica, pírcing, progre (i progressia), rebeca, si fa no fa i zàping. També s'hi han incorporat termes dialectals, com ara dèsset, díhuit i dènou, del valencià, que s'afegeixen, per coherència, als numerals desset, devuit i denou, del balear, recollits en la primera edició. Idò, una conjunció pròpia de les Illes Balears, particularment de Menorca, o la paraula andorrana pitavola, per a referir-se a la papallona, ara són part del repertori normatiu de la llengua comuna. Com a conseqüència de la revisió dels gentilicis, se n'han afegit 150 més, entre els quals azerbaidjanès –esa, estatunidenc –a i vila-realenc –a, i s'hi han inclòs 515 afixos nous, com ara –cefàlia , filmo–, immuno– o –plàstia.

Entre les incorporacions del lèxic d'especialitat hi trobem aiatol·là, aliment dietètic, bàrman, biodiversitat, bric, cap de fibló, càrtel, càsting, cotxe bomba, discjòquei, emoticona, família monoparental, homofòbia, internauta, lloc web, mòdem, píxel, pizzer pizzera, sidós -osa, sommelier, torn obert de paraules, tsunami, urbanita, xador i xat. Cal destacar que la revisió del lèxic d'especialitat l'han duta a terme 117 experts, la major part dels membres de les cinc seccions i de les vint-i-sis societats filials de l'IEC, i també hi ha participat el Centre de Terminologia TERMCAT, consorci format per l'Institut i la Generalitat, que ha revisat nou de les setanta-sis àrees.

Mercès a les més de 12.000 accepcions noves del DIEC, la paraula cabró es pot referir al «boc» i al «marit que consent l'adulteri de la muller», com en la primera edició, però ja és vàlida per a una «persona que fa males jugades»; una grua es pot emprar per a designar un «camió grua que trasllada els vehicles avariats o mal aparcats», i podem dir, amb tota la correcció lingüística, que determinada persona es morreja amb una altra si la «besa a la boca perllongadament». Pel que fa al lèxic d'especialitat, ostracisme és també el «mecanisme de control social que consisteix a sancionar negativament el comportament d'un individu per mitjà de l'aïllament».

De l'Institut a les llibreries

Tot i que el vessant mercantilista no és, ni de lluny, la part essencial del DIEC, el cert és que en moltes llibreries el Diccionari ocupa l'espai reservat per a les obres amb un elevat nombre de vendes, els best-sellers. El grup editor que ha publicat l'obra, el consorci format per Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, ha programat un desplegament de mitjans de promoció per a afavorir la difusió del DIEC, sobretot pensant en la propera Diada de Sant Jordi. Entre d'altres recursos de màrqueting i publicitat, els editors han preparat un espot de televisió amb la participació de tres personatges famosos: la periodista Júlia Otero, l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer i l'escriptor i periodista Toni Soler.

D'altra banda, els responsables de l'IEC han programat, entre d'altres, un acte acadèmic per a presentar el nou DIEC als professionals de la llengua (correctors, professors, assessors lingüístics...) i als escriptors, que se celebrarà el 18 d'abril al vespre a la sala d'actes de la Casa Convalescència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al recinte de l'Hospital de Sant Pau. També és previst lliurar l'obra, durant les pròximes setmanes, a autoritats dels altres territoris de llengua i cultura catalanes, així com a les altres tres acadèmies de la llengua existents a l'Estat espanyol: la basca, l'espanyola i la gallega.

Font