OPINIONS D'AHIR
Foment del Treball Nacional
La formació a l'empresa
El
Foment del Treball va realitzar, recentment, una important enquesta entre més
de deu mil empreses catalanes, per tal de calibrar la realitat present en matèria
de formació i col·laboració de treballadors. Es tractava de posar en clar
tots els. aspectes relacionats amb la cobertura de llocs de treball a les
empreses, i, especialment, els referits a la forma de verificació de la
qualificació, els accessos institucionalitzats a l’oferta, la sistematització
dels processos de formació, el reciclatge de professionals d’oficis obsolets
i la imprescindible preparació dels nostres quadres per al mercat únic europeu
de 1993.
De
les onze preguntes formulades als enquestats, mereixen destacar-se els
resultats obtinguts respecte a les dues primeres: un 96,5 % de les empreses creu
imprescindible la formació de treballadors a les seves empreses, mentre que
un 42,2 % disposa de pressupost específic per cobrir les necessitats de la
formació. Tot això ens porta a reafirmar el criteri que, per diferents causes,
entre les quals hi hauria la necessitat imperiosa de competir amb els veins
europeus, el nostre país, les nostres empreses i treballadors, estan
conscienciats que la competitivitat comença per la qualitat, per assolir la
qual és imprescindible una preparació adequada.
El
1989, les activitats formatives de Foment assoliren la seva màxima cota: 127
activitats que van suposar més de quatre mil hores lectives i el mateix nombre
d’alumnes assistents. tot un rècord que va confirmar que les nostres
empreses, grans, petites i mitjanes, aposten per formar els seus col·laboradors
i empleats en un intent accelerat i responsable per competir amb la resta
d’Europa.
Però
aquesta tasca formativa no assoliria objectius més grans si no amplièssim el
marc dels nostres ensenyaments a coldectius que requereixen, més que un
reciclatge dels seus coneixements, una adequada orientació professional
d’acord amb les seves pròpies i innates condicions. Ens referim, evidentment,
als joves d’avui que seran els nostres quadres de demá; a aquesta pedrera
inesgotabie que proporciona saba nova a la tecnologia, amb accents de
modernitat i envejables mostres d’empenta i sana ambició.
Programació
de matéries
Per
assolir aquest objectiu, és a dir, orientar i preparar joves llicenciats i tècnics
professionals, s’abastà, a la nostra programació anual, un ventall de matèries
d’indubtable interès i actualitat: informàtica, relacions laborals,
fiscalitat, estudis financers i comptables, relacions públiques i humanes,
qualitat, compres i vendes, racionalització del treball, comerç exterior,
marketing. i es va estendre la nostra oferta a províncies i comarques de la
nostra comunitat autònoma de notable arrelament i significació en l’esfera
empresarial: Manresa, Tarragona, Terrassa, Girona, Baix Llobregat, Lleida, i als
sectors amb una concentració més gran de treballadors: siderometal·lúrgica,
tèxtil, construcció, indústries químiques.
El
conveni signat amb la Generalitat va permetre impartir totes les disciplines a
uns costos pràcticament simbòlics, perquè els cursos organitzats foren
subvencionats pel Fons Social Europeu, amb un benefici addicional: l’obtenció
del corresponent diploma faculta els alumnes per poder establir contractes de
treball en la modalitat de pràctiques, la qual cosa, indubtablement, facilita
la contractació de joves treballadors, pel fet de gaudir, les empreses, de
certs beneficis en matéria de cotització a la Seguretat Social.
Els
objectius bàsics de la nostra tasca formativa són, dbncs, dos, perfectament
delimitats: el reciclatge de tècnics, professionals, caps i empresaris
individuals i la preparació i formació de joves treballadors. El 1990, la nostra
labor formativa s’intensificarà per donar resposta a la creixent demanda de
les nostres empreses. La programació anual comprèn més de 150 activitats
que sobrepassen les cinc mil hores lectives, i s’hi preveu l’assistència
de 4.500 alumnes, dels quals més del 50 per cent estan compresos en edats
entre els vint i els trenta-cinc anys.
Eduardo de Paz
Crònica
d'Ensenyament, núm. 23, febrer-març de 1990