No hi ha res més repel·lent que la majoria, ja que es compon d’uns quants capdavanters forts, de bergants que s’acomoden, de febles que s’adapten i de la massa que va rodolant al seu darrera, sense tenir ni la més mínima idea del que vol.

Quan hom ha deixat de llegir els diaris uns quants mesos i els llegeix tots plegats, llavors veu el temps que perd amb aquests paperots. El món sempre ha estat dividit en partits i actualment més encara, i en qualsevol situació dubtosa el periodista afalaga més o menys l’un o l’altre partit i alimenta dia rera dia les simpaties o antipaties secretes fins que, finalment, arriba una solució de les coses i hom admira el que ha succeït com a fet diví.

Tant en l’observació com en l’acció cal distingir el que és assequible del que no ho és; sense això no es pot aconseguir gaire ni en la vida ni en el saber.

Ningú no pot jutjar més bé la historia que aquell que l’ha viscuda. Això els succeeix a nacions senceres. Els alemanys només poden criticar la literatura a partir del moment en què ells mateixos en tenen una.

L’esperit viu i talentós que s’ocupa de les coses més properes amb intenció pràctica és el més bo del món.

Tots els homes pràctics intenten fer el món manejable, tots els pensadors volen fer-lo a imatge de la seva idea. Fins a quin punt ho aconseguiran, ja ho veuran ells mateixos.

La majestat és la capacitat d’actuar justament o injustament sense pensar en la recompensa o en la sanció.

Totes les lleis són intents d’aproximar-se a les intencions de l’ordre moral universal que determina l’esdevenir comú i individual del món.

No qüestionem sobre quin dret tenim de governar: governem. No ens preocupa si el poble té dret de destituir-nos; procurem que no caigui en la temptació de fer-ho.

Als que corren en un laberint, la seua mateixa velocitat els confon.