Algunes
particularitats del desenvolupament del llenguatge del nen
El desenvolupament social en les condicions actuals presenta exigències cada
vegada més elevades a l'Educació. És precisament l'edat preescolar una fase
decisiva en la formació de la personalitat del nen i juga un paper fonamental
en aquest procés el desenvolupament del llenguatge, que és el tema d'anàlisi
en el següent treball.
Introducció
El llenguatge, més enllà de l'alt desenvolupament del cervell i de les vies
nervioses, més enllà de la retroalimentació articulatòria i acústica, és
una forma de conducta específica de l'espècie humana, no n'hi ha prou d'estar capacitat orgànicament: els nens llops eren totalment normals físicament,
però al no adquirir l'idioma, van quedar condemnats al nivell zoològic tota la
seva vida. (Evans, ED. 1979, p 58).
Això confirma la importància que li concedeix l'Escola historico-cultural
a l'aspecte social en el desenvolupament psíquic de l'individu, on es planteja
que l'adquisició del llenguatge oral és possible gràcies al fet que l'home viu
en societat. El llenguatge és producte de l'activitat social, garanteix la
successió històrica de les experiències de les persones.
Desenvolupament
En aprofundir en l'estudi de l'aparició i evolució del llenguatge es constata
que és considerat com una de les funcions psíquiques superiors de major
complexitat de l'home, la seva existència està determinada pel mitjà social i
l'estructura cerebral; per tant, el seu estudi és una problemàtica que ha
ocupat a la ciència des de fa molts anys.
A la segona meitat del segle XIX es dóna una explicació sobre el mecanisme de
producció del llenguatge i la seva organització cerebral. Els científics
P.Broca (1861) i C. Wuernike (1873) van fer aportacions significatives situats en el
terç posterior de la circumval·lació frontal inferior de l'hemisferi esquerre el
centre motor del llenguatge i en el terç posterior de la circumval·lació temporal superior de l'hemisferi esquerre el centre sensorial del llenguatge.
En referir-se a aquests descobriments I. Figueredo planteja, que van constituir
avenços en la comprensió del funcionament del cervell en la producció de la
parla, però que altres autors, com K. Monakow i H. Jonson, van fer decréixer
amb les seves investigacions el significat d'aquestes teories plantejant casos
amb els mateixos símptomes en el llenguatge estant conservades les àrees que
anteriorment s'havien donat per Broca i Wuernike com a centres motors i
sensorials del llenguatge.
Això va provocar des de la segona meitat del segle XIX contradiccions quant a
la concepció de l'estructuració cerebral i el seu funcionament, defensant-se
dues idees essencialment diferents, la que relacionava determinades zones del
cervell amb funcions específiques (localitzadora) i la que veia a l'activitat
cerebral com un tot únic funcional (antilocalitzadora)
Ambdues tendències van permetre abordar en els coneixements sobre l'estructura
i composició del cervell, segons I. Figueredo, però no era suficient per a
comprendre les localitzacions de determinades zones i les seves funcions, per
això en aquest sentit posteriorment I.P.Pavlov va plantejar: "està clar
que l'escorça dels grans hemisferis cerebrals representa un mosaic de complexes
funcions d'elements separats, cadascuna de les quals té una acció fisiològica
específica positiva o inhibitòria. Per altra banda, indubtablement, tots
aquests elements es relacionen amb els altres". (Citat per Figueredo, I,
1982, p 59)
En aquestes paraules de I.P.Pavlov s'evidencia el caràcter de sistema de
l'escorça cerebral, l'estreta relació entre les seves parts integrants; així
com l'existència de funcions específiques en els diferents elements que
conformen la seva complexa estructura.
L'anàlisi de la dinàmica estructural i funcional del cervell ens facilita
comprendre el mecanisme de producció de la parla, on l'analitzador auditiu ocupa
un lloc essencial en la formació i el desenvolupament del llenguatge oral del
subjecte; en síntesi l'emissió dels sons verbals ocorre com s'explica a
continuació.
El so captat pel pavelló de l'orella passa a través del conducte auditiu
extern, a l'oïda mitjanaca i després a l'interna, on l'estímul sonor es
converteix en impuls nerviós, és elevat a través de les vies de conducció a
la zona sensorial del llenguatge (Wuernike), on es produeix l'anàlisi i la síntesi
superior, fent que s'escolti i comprengui. Després és transmès a la zona
motriu del llenguatge (Boca), relacionant-se els moviments específics
necessaris per a expressar el que es requereix, formant-se la imatge motriu de
la parla. Aquesta informació passa a a través de les vies de conducció als òrgans
de la perifèria, on el sistema respiratori, fonatori i articulatori realitzen
les funcions necessàries perquè es produeixin els sons específics de la
parla.
La producció de sons verbals parteix d'escoltar, descodificar la informació
sonora.
És l'analitzador auditiu l'encarregat de diferenciar els estímuls sonors i de
permetre la comprensió de la informació que li arriba a l'individu . El seu desenvolupament
gradual del mateix li permet al
subjecte anar adquirint un llenguatge amb significat, per això és tan
important desenvolupar l'audició verbal des de les edats més primerenques de
la seva vida.
L'anàlisi realitzada sobre l'avaluació i producció del llenguatge oral i
específicament de l'audició verbal va permetre plantejar que:
Existeixen zones en l'escorça cerebral que realitzen accions concretes, però
que funcionen en tot moment de forma conjunta i dinàmica en interrelació amb
les altres àrees que integren el complex sistema del cervell. Dintre d'aquestes
zones es troben l’analitzador auditiu, que permet l'anàlisi i síntesi dels
sons i possibilita la comprensió de la informació sonora. La seva formació i
desenvolupament pasa de forma molt interrelacionada amb els analitzadors, motor
verbal i visual.
Els criteris i les aportacions realitzats per diferents autors sobre els aspectes que
caracteritzen el llenguatge oral i les seves definicions més importants, (Vigostki,
L.S. 1982, Luria,A.R. 1982, Sojin, La. 1989, Figueredo, I. 1982, Diachkov,
A.I.1980) li van permetre a l'autor assumir a aquest procés, la capacitat que posseeix
el subjecte per a obtenir i generalitzar els objectes i fenòmens de la
realitat, mitjançant sons verbals, i a l'audició verbal com a la possibilitat
de percebre, diferenciar i comprendre els estímuls sonors.
En el procés de desenvolupament el nen va adquirint les experiències del medi social a través de les relacions amb els altres,
cap als quals orienta els
coneixements, que va interioritzant de forma gradual.
Per a L.S. Vigostki, el procés de desenvolupament evolutiu està
interrelacionat amb l'ensenyament establert, ambdós (ensenyament-desenvolupament)
estan vinculats des del primer dia de vida del nen, en la mesura que aquest
participa d'un context sociocultural i existeixen els "altres", (els
pares, els companys, la institució) qui interactuen amb ell per a transmetre-li
la cultura. La cultura proporciona als membres d'una societat les eines
necessàries per a modificar el seu entorn físic i social.
El llenguatge ocupa un lloc important en el desenvolupament social de
l'individu, a través d'ell s'adquireix gran part de la informació que
necessita el subjecte per a desenvolupar-se i transformar el medi on viu. Per
això és necessari des de les edats més primerenques del nen incidir
oportunament en la formació i el desenvolupament de les seves qualitats
psicofisiològiques.
En aquest sentit L.S. Vigostki al valorar la dinàmica del desenvolupament psíquic
del nen li va concedir una particular importància a la denominada situació
social del desenvolupament reconeixent com un dels elements importants els
anomenats períodes sensitius, que es donen en determinades funcions psíquiques i
que es caracteritzen per una elevada sensibilitat del petit a les influències
de factors socials que afavoreixen la seva formació.
L'existència dels períodes sensitius del desenvolupament s'explica pel fet que
l'ensenyament influeix principalment sobre aquelles qualitats psíquiques que
tot just comencen a formar-se. En aquest moment, aquestes són més flexibles i
se'ls pot "desviar" en qualsevol direcció, pel que Vigoski atribuïx
gran importància a l'estimulació primerenca del nen, a causa de l'elevada
plasticitat del cervell, plantejant que aquests anys constitueixen... "el
període més saturat i ric en contingut, més dens i ple de valor del
desenvolupament en general". (Citat per Bell R. 1996 p 13)
Per a comprendre el desenvolupament del llenguatge que el nen pot arribar a
assolir en
aquest període cal anar a etapa anteriors, als primers moments de la seva vida,
on la formació i avaluació del llenguatge oral està en estreta relació dinàmica
amb el pensament.
Segons plantejaments de L.S.Vigoski, el pensament neix a través de la paraula,
pel que és necessari anar creant des d'edats molt primerenca les condicions per
a la paraula parlada amb significat, cosa que afavoreix directament el creixement
intel·lectual del nen. El desenvolupament del pensament verbal del petit està
determinat fonamentalment per les exigències de l'entorn social on es
desenvolupa (Vigoski. 1982)
L.A.Venguer seguint les idees de L.S. Vigoski al referir-se a la relació
ensenyament-desenvolupament planteja que el nen es desenvolupa assimilant
l'experiència social i diferents maneres d'actuar pròpies de l'home.
Per aquesta raó, l'ensenyament no ha d'adaptar-se al desenvolupament, ni anar a
la saga. L'ensenyament pren en consideració el nivell assolit de
desenvolupament no per a aturar-s'hi, sinó per a comprendre cap a on cal
continuar orientant-lo i com ha de ser el següent pas. L'ensenyament avança
el desenvolupament psíquic, el condueix (Venguer, L. 1976)
El nen en el procés d'ensenyament aprenentatge va adquirint els coneixements de
la vida social, inicialment amb l'orientació i guia de l'adult i després en
aquest procés d'apropiació de les experiències va assolint de forma ascendent
la seva independència cognocitiva.
La importància d'aquest cicle radica, doncs, en el fet que d'un nen que tot just deia
alguna paraula significativa i la comunicació de la qual era fonamentalment
emocional al començar el segon any, al concloure el tercer es comunica mitjançant
la paraula, la qual cosa estableix les bases per a un desenvolupament cognoscitiu
molt més ampli i eficient.
És important que al treballar amb la família, s'orienti com contribuir al
desenvolupament del llenguatge del nen. Cal explicar als familiars, per
exemple:
· Les característiques del llenguatge en aquesta edat. Les exigències de
l'edat.
· Com parlar als nens.
· La forma d'ampliar-los el vocabulari amb substantius, adjectius, verbs i
adverbis.
· Com realitzar passejos i aprofitar-los per al desenvolupament del llenguatge.
· Les característiques que
han de tenir els contes i les narracions per als nens en aquestes edats.
· Quines rimes i poesies poden aprendre.
· Com poden conversar amb els seus fills, i sobre quins temes.
· Quins exercicis fonatoris poden fer en forma de joc i quins beneficis
reporten.
Se'ls explicarà com realitzar aquestes activitats perquè no constitueixin
tasques forçades, sinó que siguin part de la relació familiar. Això
no vol dir que li traslladem als pares la nostra labor com educadors, però és
necessari que la família conegui quin és el desenvolupament del seu nen; com
pot cooperar, quins són els seus èxits.
Conclusions.
L'anàlisi crítica i sistemàtica de les diferents tendències i fonts teòriques
revisades sobre el procés del desenvolupament del llenguatge oral en nens de
l'edat primerenca, les valoracions realitzades des del punt de vista teòric
practiques relacionades amb l'estimulació oportuna al llenguatge apunten cap a
la necessitat d'abordar aquest tema i treballar per al desenvolupament del
llenguatge de nens i nenes amb un enfocament dinàmic, variat i sistemàtic.
BIBLIOGRAFIA:
1-
Amador. M. Amelia: El Preescolar y su posición en el grupo; estudio sobre las
particularidades del desarrollo del niño preescolar cubano. Ed. Pueblo y
Educación. La Habana. 1995.
2-
---------------------------: La autovaloración y la valoración grupal en
escolares; Psicología y Educación. La Habana. 1975.
3-
Burke, María Teresa: Metodología para iniciar la formación de cualidades
morales en los niños preescolares; Investigaciones Psicológicas y pedagógicas
acerca de los preescolares cubanos. Ed. Pueblo y Educación, La Habana. 1995.
4-
------------------------------ y Gilma Godoy: (Patrones morales; su utilización
en la educación moral del niño preescolar). Simiente (2). La Habana, 1990.
5-
--------------------------------: Ampliación de la instrumentación pedagógica
de la experiencia de formación de cualidades morales en niños preescolares.
Informe del trabajo de los cursos 1986 - 1987 y 1987 - 1988, ICCP - MINED.
6-
Bozhovich, L,1. La personalidad y su formación en la edad infantil. De. Pueblo
y educación, La Habana 1976.
7-
Bernando Toro José. El desarrollo mental de la familia: manual de actividades
de estimulación psicológica para los niños de 0 a 24 meses de edad p. 17-56.
En Educación Hoy. Año 8, No. $- BINES, PURT. Acaba de nacer un niño. p.24-27.
En Infancia. No.30. Barcelona, mar-abr., 1995.
9-
Colectivo de Autores. La comunicación en el proceso docente educativo.- En tres
seminarios nacionales a dirigentes de educación.- La habana: De. Mined 1984.
Tercera parte.
Autores:
Lic.
Greccy Castro Miranda
Lic.
Alina González Rodríguez
Lic.
Nuryaisis Avilés Espinosa