OPINIONS D'AHIR
Editorial
La normalització lingüística de l’escola és
sempre un tema d’actualitat per la dinàmica que comporta anar avançant
envers l’objectiu fixat per la Llei de Normalització: fer del català,
llengua pròpia del nostre país, el vehicle normal d’expressió i ensenyament,
amb atenció a altres realitats lingüístiques. Aquest fet, per si mateix
justifica l’aplec de treballs de tema monográfic que componen aquest número
extraordinari.
Hi ha, però, dues circumstàncies que afegeixen
interés a aquesta escaiença. Enguany, justament el 23 de juny, ha fet vuit
anys que aparegué el Reial Decret pel qual s’incorporava l’ensenyament del
català i en català a l’escola. Això suposa que els infants que cursaven el
primer nivell d’EGB han acabat aquest ensenyament obligatori el curs escolar
que acaba de finir, i, per tant, que al llarg dels vuit cursos han tingut
aprenentatge del català de manera normativa. Escau, en aquesta circumstància,
una reflexió que ajudi a perfilar els objectius a mitjà i llarg terminis, i
d’una manera especial els objectius operatius que són els que arriben a
detallar les realitzacions immediates. Aquest perfilament d’objectius aboca de
manera natural cap a l’elaboració del Projecte Lingüístic de cada centre
docent, que pot ser definit amb aquestes paraules: declaració de principis
referida al tractament lingüístic general de l’escola sobre l’ús i
ensenyament del català dins del Projecte Educatiu global.
Per altra banda, l’interés a qué féiem
referéncia es veu incrementat puntualment per l’aplicació de la Llei Orgánica
de l’Educació (LODE). S’hi preveuen una colla de mesures organitzatives,
entre les quals hi ha, en el desenvolupament previst a Catalunya, el suara
anomenat Projecte Educatiu. En aquest sentit caldrà tenir present que la LODE
és una llei que propicia el consens, peró que resol per majories. La Llei de
Normalització Lingüística, aprovada pel nostre Parlament, de contingut i vigència
plena pel que fa al Títol II dedicat a l’ensenyament, no és una llei que
prevegi el grau de la seva implantació a l’escola per voluntats col·lectives
—majories o minories—, sinó que pel que fa a la llengua de docència hi fa
intervenir, per al primer ensenyament —Parvulari i Cicle Inicial—, el dret
individual dels pares, i en els altres cicles, ultra els mínims establerts d’ensenyament
del i en català, deixa a resolució del Consell Escolar de centre la
progressiva generalització de l’ensenyament en català prevista per la Llei
de Normalització.
Tota escola de Catalunya s’haurá de preguntar
on som i on volem anar quan l’elaboració dels projectes convidi a la reflexió.
i també com i quan, si donem a aquest darrer modificador no el sentit del
moment d’arrencada, sinó el de la temporalització longitudinal.
Conjuminar objectius, projectes i continguts legislatius, així com els camins per assolir realitats desitjables per als alumnes amb rendiments escolars i académícs que no desdiguin d’una educació coherent per estructurada, i de qualitat per ser arrelada i respondre als trets d’identitat del poble al qual serveix, serà una de les tasques preeminents que la comunitat educativa haurà d’afrontar en funció de la normalització lingüística si no ho ha fet encara.
Butlletí
dels Mestres, núm. 208, setembre 1986, tercera època