JOCS I CANÇONS
Cançons
jocs
Per
aquest joc s’agafen tans paperets com jugadors, a cada un del papers si anota
un número correlatiu, 1,2,3,4.....i l’ultim paper es deixa en blanc, es
reparteixen els papers i a qui li toca el que està en blanc li toca ajupir-se
posant les mans a terra, aleshores es posen a cridar
-A
la una,
qui
el té sur de la fila i diu, tot saltan per d’amunt del qui està ajupit:
-El
sol i la lluna
El
altres van saltan tot dient:
Ales
dues, la cara de gos
A
les tres, saltar i no dir res
A
les quatre, el gat i la rata
A
les cinc, passa que ja el tinc
A
les sis, el peu d’en Lluis
A
les set, el senyoret
A
les vuit, el dinar ja és cuit
A
les nou el sopar ja es cou
A
les deu, el salt de la guineu.
Quan
tots han saltat el qui estava ajupit s’alta a tots els deu i d’espres van
saltan alçan-se cada vegada una mica a fi de que el salt hagi d’esser més
alt.
Segons
Vicents Plantada i Fonollera a la Rondalla del Dijous (1907) la lletra te unes
petites variants:
A
la una, el sol i la lluna.
A
les dos , qui para és un gos.
A
les tres, no diguis res.
A
les quatre, perd qui toca.
A
les cinc, posarem el dring.
A
les sis el cavall gris.
A
les set, el barretet.
A
les vuit, un bon bescuit.
A
les nou, el dinar es cou.
A
les deu, farem la creu.
A
les onze, Santa Maria s’enfonsa. A collir confits.
A
les dotze, la xocolata.
Tots
van saltan, l’un darrera l’altre, a l’esquena del que paren. Quan ja són
tots a dalt, si han de mantenir tal com si han quedat muntats, sense moure’s
gens, si es mouen perden.
Si
els que paren es cansen i noten que els de dalt es mantenen forts, diuen:-Fava.,
en sentir-ho, els de dalt salten i es torna a començar el joc. Si són els de
dalt han muntat malament i van relliscan, els de baix han d’aguantar fins que
un dels de dalt toca amb el peu a terra, aleshores els de dalt paren i els de
qui paraven són els qui han de parar.