UN PAÍS DE LLEGENDA
Vol. núm. 3 de la Col·lecció Un País de llegenda.
Una mica més amunt del Pont de Suert, que té
la capitalitat d’aquesta comarca, vora l’aiguabarreig del Ribagorçana
amb la Noguera de Tor, hi arrenca la carretera que pel costat d’aquest últim
riu puja fins a un dels paisatges més elogiats de Catalunya, que bé mereix
l’esforç d’arribar-s’hi per veure els contrastos de bellesa natural i
d’acció humana que tanta impressió i goig deixaran, sens dubte, en l’ànim
del viatger.
Remuntant aquesta vall es poden veure els bellíssims
campanars romànics de les esglésies d’Erill, Boi i Taüll. Més amunt ja no
s’hi troba cap més poble, peró hi ha el Balneari de Caldes de Boí amb bons
estatges i un gran hotel de luxe.
Entre Boí i
Caldes,
i a 1.300 metres, trobareu que s’ajunten la Riera de Sant
Nicolau amb la Noguera de Tor; i seguint el caminet que voreja la primera riera
esmentada arribareu a una plana solcada per una xarxa de fils d’aigua claríssima,
que podreu travessar per uns pontarrons primitius de fusta. Com ja heu entés
ens estem referint al parc Nacional d’Aigüestortes, un dels paratges més bells
que hom pot trobar i gaudir-ne.
Però nosaltres, no sols hem seguit aquesta vail,
sinó que hem seguit tots i cada
un dels poblets d’aquesta comarca, en un intent de recuperar tot aquest
patrimoni cultural popular que, avui més que mai, té
i corre un greu perill: el perill de la seva desaparició.
Avui aquí, demá allá. Un dia i un altre dia. Hem petjat camins de difícil accés,
ermites, hem corregut falles a Durro, o hem estat a la “Tossa” (xolia de
bestiar>, a Ventolá. Hem fet vetlla vora la llar de foc (com abans es feia>,
mentre al defora xiulava el vent tallant del nord, xiulet atribuït llegendàriament
al mític Caçador Negre, condemnat a còrrer eternament, els esgarips llòbrecs
del qual s’han sentit barrejats amb el xiulet d’aquest vent en les nits d’hivern,
durant moltes generacions dels nostres avantpassats, segons contaven vora la llar
de foc.
Hem recorregut a la tradició oral, a l’observació
personal i, a
la vivència directa amb la gent d’aquesta comarca, en els seus costums i tradicions. Cims blancs de neu, terra de verd,
de pedra, d’aigua, on el vent mou les tendres branques, i amb subtilesa
refresca la pell i deixondeix els sentits del caminant. Terra de gent noble.
Avui que he petjat els teus camins, i he deixat petjada damunt la blanca neu dels teus cims muntanyencs, no puc
dir res més que: “M’has robat el cor, terra de l’Alta Ribagorça.”
Ara endinsem-nos en les llegendes i les tradicions d'aquesta comarca. Unes llegendes
i unes tradicions mil·lenáries, conservades al llarg de generacions i
generacions, per les persones que han viscut en aquesta comarca. ells són els
veritables protagonistes. Ells han fet d’aquesta terra: UN
Joan Bellmunt i Figueras (Puiggrós, les Garrigues) és autor de vuitanta llibres de temática diversa. Fruit dels 23 anys de petjar el territori ponentí i d’haver entrevistat 6.318 persones dels 861 pobles visitats i d’haver pres milers d’anotacions mentre participava en diferents manifestacions religioses, culturals, gastronòmiques i festives de l’àmplia geografia ponentina, ara ens endinsa en la coneixença d’aquestes tradicions i llegendes, que són la gran riquesa de la cultura popular.
Si voleu més informació:
Tél. 973204600