Mestres
del Segle XXI a l'Avantguarda de l'Educació
Tota acció del mestre ha exigit una transformació profunda i
transcendental al llarg de la història de l'educació. L'educació de cara als
temps moderns es fonamenta en l'ideal de perfeccionament tant de l'home com de
la societat.
El mestre ha de ser conscient
del seu rol. La seva tasca principal
és educar als seus alumnes i la seva gestió ha d'estar centrada en el desafiament
que comporta
transmetre un cúmul de continguts
a cada alumne.
El docent ha
d'estimular en l'educand el desenvolupament
físic, emocional, intel·lectual,
social, ètic i espiritual. A través dels temps el mestre
és vist com
un model de la
societat.
Davini
(1997) indica que el mestre
ha de buscar el seu continu creixement professional. Per a un bon acompliment
en el seu quefer educatiu el mestre
ha de pensar a enriquir el seu patrimoni professional
i els
fonaments del seu coneixement, destreses, mètodes educatius i pedagògics. A
major educació del mestre major seran els
beneficis en el procés
de desenvolupament
educatiu i cognitiu dels seus alumnes.
Freire (1993) diu que
el mestre no
ha de deixar a un costat el que
l'estudiant porta amb si de la
seva comprensió del món; la seva manera de parlar, la seva manera de contar,
calcular, els seus sabers entorn del seu món, la seva religiositat, els seus
sabers entorn de la
salut, el cos, la
mort, el sexe, els
conjurs, l'ambient
i la
tecnologia.
Per tant el mestre
ha de concebre el saló de classes com
el lloc on investiga, experimenta, modela, es
comparteixen idees,
es prenen decisions per
a la solució
de problemes i es reflexiona sobre el que és
necessari i pertinent aprendre.
Per als
estudiants d'escola primària el mestre
és vist com
un model que inspira
confiança al qual els
nens tendeixen a imitar. És un model
dintre del procés d'ensenyament i aprenentatge dels estudiants.
Això significa que
el mestre, en
l'escenari educatiu haurà de modelar conductes dignes,
pertinents, valuoses i apropiades
d'un individu degudament educat. Per aquesta raó el mestre
ha de reflexionar sobre
les seves debilitats i fortaleses amb el propòsit de millorar el seu acte-desenvolupament
com un professional
educat i altament qualificat.
D'aquí la
importància que
té el rol de l'educador, ja que ha de modelar un codi correcte de valors morals i
intel·lectuals que són
valuosos per
a la
societat i imprescindibles per
als alumnes.
Cal reconèixer que
existeixen certs
elements que
influïxen directament o indirectament en la
gestió educativa del mestre com la cultura, els
problemes socials, l'economia, la política, la geografia
i l'ambient.
A més, existeixen factors propis de l'escenari educatiu com: la infraestructura,
els
recursos didàctics, els
textos, el sistema d'avaluació, el currículum, el control de grup, la disciplina,
l'organització escolar, entre altres.
Davini
(1997) diu que davant d'aquest
panorama sorgeix la
preocupació per la
qualitat de l'educació
i considera
l'impacte
del paper que ocupa el mestre
en el procés
d'ensenyament i aprenentatge, doncs, el mestre
ha d'equipar-se cognitivament per
a superar les
limitacions pròpies de l'escenari educatiu.
El mestre davant
un món globalitzat, s'ha de renèixer a si mateix com
un estudiant per a tota la vida. Encara que la
imatge del mestre ha canviat al passar dels temps igual que la seva mentalitat i
les seves necessitats professionals.
El mestre ha
d'aspirar a continuar estudis post-graduats amb
el propòsit d'adquirir eines teòriques, pràctiques didàctiques
i tecnològiques modernes que l'ajudin a
enfortir la seva labor.
Igualment forma
el sistema educatiu actual sol·licita
un mestre
diferent. Un mestre que posseeixi
cultura i que
es distingeixi com a professional
idoni i degudament preparat que pugui
impactar de manera positiva la societat, l'escola,
el currículum, la
planificació de l'ensenyament
i sobretot la
vida dels seus alumnes.
El mestre
altament qualificat
es caracteritza
per tenir coneixement ampli sobre el creixement, el procés
de desenvolupament
i aprenentatge de cada nen. D'aquesta forma posa
en pràctica
noves estratègies i tècniques
d'ensenyament, que aportin
positivament el procés
educatiu i d'aprenentatge dintre de les de classes. Freire assenyala que un mestre
qualificat davant
un món globalitzat
és capaç d'adaptar-se a l'ús
de l'espai, els materials i
a l'ús i maneig
del temps segons les
necessitats dels estudiants.
Un pedagog altament qualificat
té l'habilitat de
comunicar-se eficaçment amb els
nens, amb els seus col·legues, amb els
pares a dins i fora
de l'escenari educatiu. Té interès a treballar en cooperació i col·laboració
amb altres. Estableix
i entén programes
educatius eficaços. Un mestre ben preparat utilitza una
varietat de destreses, estratègies i mètodes d'ensenyament que
estimulen l'aprenentatge de tots els
estudiants.
Segons Freire el mestre que domini les àrees
abans esmentades és un educador
capaç d'autoevaluar la seva tasca, implementa
i és un ens que propicia
canvis.
En ple segle XXI el
sistema educatiu, la
societat, els
pares i els
alumnes reclamen per un mestre
idoni, culte
i degudament preparat que serveixi com a factor de canvi.
Un professional,
educat que faciliti
i guiï els
seus alumnes pel camí
del saber.
El mestre que la societat
d'avui dia cerca
ha de ser
realment un professional compromès
capaç de generar canvis quant als processos de capacitació i investigació en les
escoles del seu país, estat
i nació.
Tot aquest
plantejament pretén ser un qüestionament radical sobre les
perspectives del mestre per
a un futur que
té la
intenció de no caure en cap
idealització o fantasia sobre el mestre perfecte.
L'educació
per ser dinàmica
no necessita mestres
perfectes sinó mestres
d'avantguarda. Mestres que busquin
constantment renovar els seus coneixements amb el propòsit d'ajustar-se als
canvis d'un món tan dinàmic com el que vivim.
Algunes
opcions per
a estimular la capacitació contínua del docent idoni, preparat
i d'avantguarda són: l'educació
continuada, seguir estudis post-graduats,
realitzar investigacions de les
pràctiques docents,
pertànyer a equips d'investigació, dissenyar currículum, estimular l'ús
de la
tecnologia en el procés d'instrucció
i rebre la
supervisió adequada
de professionals
de l'educació.
L'educació
contínua es refereix
a cursos, tallers, orientacions i ensinistraments a curt termini sobre temes
d'interès actual que
oferixen les
institucions d'educació superior sobre amb la finalitat d'ajudar en la
formació, capacitació i preparació del docent.
L'educació
contínua facilita
coneixements, experiències, idees i aportacions de col·legues així
com d'experts
en l'escenari pedagògic.
Els diversos
serveis d'educació contínua busquen aportar idees
als educadors
perquè aquests puguin
adquirir un enfortiment del saber general.
El mestre
és un estudiant per a tota la vida i ha de temperar els seus coneixements a l'avantguarda
i demanda
dels temps. Un bon professional busca
continuar la seva capacitació professional
en una
institució universitària
acreditada de la seva preferència per
a continuar estudis post-graduats
en l'àrea de la seva especialitat.
Un mestre
amb estudis post-graduats enriqueix, creix
dintre de la seva carrera magisterial,
fomenta
canvis positius en el sistema educatiu del seu país.
Els equips
d'investigació docent
fomenten la
responsabilitat del mestre i estimulen la
revisió i reflexió del treball que realitza.
Per mitjà
de la
sistematització i la
investigació el docent amplia els
seus marcs d'interpretació i pot
aportar idees per a
millorar la seva labor educativa. Al seu torn pot
desenvolupar i construir teories i pràctiques
dirigides a la
innovació mitjançant la
implantació de programes
i propostes
educatives.
Les
investigacions i pràctiques docents han
d'alinear-se, estudiar-se i comprendre's en el context institucional i
sociocultural en cas contrari cauríem en un enfocament
tradicional, sense pertinència i buit. Els equips
d'investigació buscaran sempre solucions
pertinents als problemes actuals que
atempten en contra
del procés educatiu.
En relació a aquest tema Carr
(1996) expressa que en les
institucions formadores de mestres
busquen crear el caràcter reflexiu, crític
i investigador que és un mitjà per al
creixement acadèmic individual i col·lectiu. Es
generar i produir ens de canvis positius, idonis i preparats per a
presentar solucions davant els
problemes educatius d'avui.
El mestre
és considerat un dissenyador de currículum instruccional Goodson
(2000) assenyala que
el mestre selecciona
el tema
o temes
d'estudi
i les
estratègies d'ensenyament partint de les
necessitats i interessos
dels seus estudiants.
Al seu torn l'educador
ha de considerar les
necessitats de la
societat i les
recomanacions que formulin els investigadors,
coneixedors i especialistes
de currículum. El coneixement i domini que
el mestre
té dels estudiants al seu càrrec
li permetran prendre decisions curriculars adequades
i ben
informades.
L'educador
d'avantguarda ha de conèixer i saber
manejar els
diversos mitjans
tecnològics. El conèixer i manejar la
tecnologia educativa i informàtica
ajudarà al mestre a preparar programes
de capacitació i actualització del docent.
El mestre
per tant ha de conèixer sobre
l'ús
i maneig
dels videos,
programari, discos compactes, càmeres digitals, entre uns
altres. Sánchez (2000) puntualitza que la
tecnologia és una
eina molt poderosa doncs els seus efectes depenen del seu ús, maneig
i enfocament
pedagògic d'acord als objectius
del programa d'ensenyament.
Això significa que
el mestre
ha de dominar i conèixer l'ús
de la
tecnologia educativa i informàtica
ja que aquesta ha de complementar-se amb la
construcció del pensament crític. Una
vegada els mestres
coneixen els
beneficis de la
tecnologia poden implantar-la amb els seus alumnes a l'aula.
El mestre
ha de modificar la seva percepció en relació al rol de la
supervisió dintre del procés educatiu. La
supervisió arriba
a l'aula per
a ampliar el que ocorre l'aula. La
supervisió és un ens col·laborador i un ens facilitador
d'estratègies i suggeriments educatius que redunda
en benefici dels nens.
La
supervisió és un aliat que facilita tècniques que
promouen canvis positius en el procés
d'ensenyament i aprenentatge així com en l'escenari escolar.
Latorre (2003) estableix que
el mestre
d'avui s'enfronta
a grans desafiaments. La
societat és dinàmica
i es troba
dintre d'un món canviant. Per tant és imperatiu que els mestres
es preparin
des d'una
perspectiva de formació constant.
El docent
ha d'entendre que com a educador
del segle XXI
és responsable
del seu acte-formació, acte-desenvolupament
i acte-aprenentatge. Els mestres són
éssers humans que
treballen per
a la
formació d'altres
éssers humans.
Al seu torn els mestres són
estudiant per a tota la vida. I tenen en les seves mans la
responsabilitat d'enfortir el seu rol actualitzant els seus coneixements,
destreses, mètodes, estratègies, teories i pràctiques
pedagògiques. És pertinent fomentar l'ús
de les
eines didàctiques-tecnològiques
modernes que
permeten enfrontar els
reptes de la
nostra societat.
El sistema educatiu i la
societat necessiten mestres compromesos que posseeixin una
cultura general que els distingeixi com a professionals
idonis, degudament preparats
a l'avantguarda
dels nous temps.
El mestre
avui dia ha d'enfrontar-se al desafiament d'ensenyar als seus estudiants mitjançant
una
educació ajustada als canvis que enfrontem
en el quefer educatiu.
La
societat del segle XXI necessita
i cerca mestres compromesos que serveixin
de model per
al desenvolupament integral
dels estudiants que són
el futur
de la
nostra societat, la
nostra nació i el
nostre món.
Bibliografía
Carr
W. (1996). Una teoría
para la educación: Hacia una investigación
educativa crítica. Madrid:
Ediciones Morata.
Davini,
M. (1997). La formación docente en cuestión: política y pedagogía.
Buenos
Aires: Paidós.
Freire,
P. (1993). Pedagogía de la Esperanza. Madrid: Siglo XXI España
Editores S.A.
Goodson,
I. (2000). El cambio en el currículo. Barcelona:
Octaedro.
Latorre,
A. (2003). La investigación- acción: conocer y cambiar la práctica educativa.
Barcelona:
Grao.
Sánchez,
J. (2000). El siglo de la
ciencia. Madrid: Taurus.
Por:
Lynnette
García Rivera
Maestra
de Escuela Elemental