OPINIONS D'AHIR
¿Hi ha matèries especialmemt
formatives?
Jaume Sarramona
A
la primera reacció de sorpresa que pot tenir un professor de matemàtiques o de
llatí davant la pregunta sobre quina aplicació pràctica tenen les seves
respectives matèries en un pla d’estudis de batxillerat o en certes carreres
universitàries, ben segur que segueix una resposta immediata--d’altra
banda totalment prevista--de considerar que «són matèries que ensenyen a
pensar».
Ara
no tracto pas de discutir la legitimitat de la presència de les matemàtiques,
les llengües clàssiques, la filosofia o qualsevulla altra disciplina acadèmica
en els plans d’estudi; la qüestió és veure si es justifica aquesta presència
pel sol fet que «ensenyen a pensar», com si les altres disciplines no ho
fessin.
En
primer lloc preguntem-nos què vol dir «pensar», i més quan s’utilitza el
terme amb una validesa tan genèrica que es vol fer aplicable a qualsevulla
situació. Els nostres suposats interiocutors ens diran que les seves matèries
formen l’enteniment de tal manera que després els subjectes són capaços
d’interpretar i resoldre millor els problemes de la vida ordinària. ¿És
realment així? ¿S’ha comprovat aquesta capacitat de transferència de certs
tipus de coneixements per damunt dels altres? ¿Hi podem incloure, per exemple,
el joc d’escacs també com a activitat que desenvolupa el pensament de manera
genèrica? Si fos així, Karpov fóra capaç de resoldre els problemes económics,
socials, polítics..., amb gran facilitat, i els professors de llatí i de matemàtiques
serien consultors permanents dels seus companys de claustre, a més de no tenir
gaires problemes personals a l’hora d’interpretar la realitat que els
envolta. Certament no podem ser tan exigents amb aquests col-legues que, com
la resta, s’han de guanyar el pa cada dia amb esforç i dedicació.
La
veritat és que no s’ha pogut demostrar que hi hagi matéries molt més
“formatives” que les altres. La qüestió no és tant la matéria com la
forma com s’aprèn. Així, prenent consciència metacognoscitiva dels
processos d’aprenentatge, “aprenent a aprendre” (com es diu ara) es poden
transferir els hàbits adquirits a altres situacions semblants, però aquesta
transferència es pot aconseguir en totes i cadascuna de les matèries escolars:
pensament lògic, expressió lingüística, reflexió matemàtica, són línies
de pensament de carácter bàsic, sens dubte, però susceptibles de ser
desenvolupades amb continguts diversos.
I
així arribem al fons de la qüestió. Atès que els alumnes han
d’aprendre a pensar des de totes les matèries, ha arribat el moment de
centrar les preocupacions curriculars en la metodologia d’ensenyança-aprenentatge,
per després seleccionar aquells continguts que seran més
utils en funció del subjecte i els temps històrics que vivim. Pragmatisme
académic i for- mació intel·lectual no són pas princlpis contraposats.
Crònica
d'Ensenyament núm. 36 maig de 1991