OPINIONS D'AHIR

INTRODUCCIÓ per M. Dolors Solé i Vilanova

Aquest curs 1993/94, amb la implantació del nou sistema educatiu al Cicle mitjá, ha començat a esdevenir-se una de les novetats més perceptible socialment; la que genera més expectatives en les families i, potser, més interrogants en el cos de professionals de l’ensenyament. Aquest fet es tradueix en una alta participació dels mestres de llengües estrangeres d’Educació Primària en les diverses activitats formatives ofertes en els plans de formació permanent de zona, els mòduls d’aprofundiment de la reforma,els seminaris, eis cursos descentralitzats de les Escoles Oficials d’Idiomes, jornades, etc.

Paral·lelament a tota aquesta munió d’activitats, el Centre de Recursos de Llengües Estrangeres, per encàrrec del Departament d’Ensenyament, ha endegat un pla de seguiment i suport a la introducció de la llengua estrangera al Cicle mitjà a 100 escoles d’arreu de Catalunya amb l’objectiu que aquestes actuacions de formació, informació, assesorament i ajut tinguin un efecte multiplicador a l’entorn inmediat de cadascuna de les escoles que formen part d’aquest pla.

Les Delegacions Territorials han efectuat la selecció a partir d’una distribució paritária entre les que han començat amb la introducció de la llengua francesa i les que han començat amb la llengua anlgesa al Cicle mitjá.

S’ha volgut mantenir una distribució paritària entre les escoles que formen part del pla, atés que la normativa preveu la presència de dues llengües estrangeres ja des del Cicle superior, en un moment en qué la demanda social s’inclina majoritàriament per la llengua anglesa. Ha estat una bona manera de recuperar un bagatge humà de professors de francès que durant molts anys havien treballat a les escoles de Catalunya i, al mateix temps, d’obrir les possibilitats daccés a les llengües estrangeres dels nens i les nenes del nostre país. En aquest moment, les escoles que ofereixen francès potser ho fan perquè no tenen mestre/a d’anglès en el seu claustre, potser també perquè el Consell Escolar del centre a l’hora d’aprovar el Projecte Lingüístic ha valorat de disposar de mestres de francès molt ben preparats en el seu claustre, o bé ha tingut en compte raons de tipus pedagògic, de proximitat geogràfica o simpiement ha optat per la diversitat.

Entre els professors densenyament primari de Catalunya hi ha molts mestres amb un bon domini de llengua francesa que a causa de la forta pressió social a favor de l’anglès s’han vist forçats a esdevenir ensenyants duna altra àrea. Ara caldrà recuperar-los si volem fer realitat aquesta oferta duna segona llengua estrangera, que el currículum de primària a Catalunya estableix malauradament en solitari, en el marc de l’Estat espanyol.

Observem també que als textos legals hi ha una voluntat d'afavorir una certa diversitat. Mentre que al Disseny Curricular (febrer del 1990), el Departament d’Ensenyament preveia un primer nivell per a la llengua francesa i un primer nivell per a la llengua anglesa, diferenciats, en el Currículum de Catalunya apareix com una sola àrea marcant-hi uns continguts i uns objectius terminals específics de llengiies estrangeres en general i no de francès o anglès. Així, resta oberta la possibilitat que a partir d’aquest primer nivell es puguin construir uns segons i tercers nivells d’altres llengües. Amb l’objectiu de caminar cap a una diversificació de les llengües ofertes, el Departament d’Ensenyament va convocar un concurs públic de creació de materials curriculars en d’altres llengües distintes de l'anglès i el francès per a l’ensenyament primàri (Resolució de 5 de maig de 1992 - DOGC 1595 de 18 de maig de 1992). Aquest camí serà forçosament lent, per tal com és evident que cal anar amb molta cura a l’hora d’autoritzar experiéncies o introduccions de llengües estrangeres diferents de les que ara hi ha en el sistema, perqué en fer-ho cal estar en condicions de poder garantir la continuítat de la llengua estrangera que l’alumne hagi començat en tot el seu itinerari educatiu.

Ja amb anterioritat, —des de l’any 1985 en el cas del francès i des dcl 1991 en el cas del anglès—, el Centre de Recursos de Llengües Estrangeres havia coordinat experiències d’introducció precoç de la llengua estrangera (a tercer curs d’EGB). Actualment aquests treballs ens permeten disposar de material, recursos educatius i dades per poder afrontar amb més confiança la implantació de la llengua estrangera en el marc de la reforma. Al llarg d’aquest número trobareu articles que s’hi refereixen a bastament.

Quan em van proposar coordinar un número del Butlietí deis Mestres dedicat a les llengües cstrangetes, em vaig plantejar què hi calia incloure i què calia deixar per a una altra avinentesa, ja que es tracta d’un camp molt ampli que abraça l'ensenyament obligatori, l’ensenyament d’adults, l’ensenyament a distància, les Escoles Oficials d’Idiomes i l’ensenyamcnt de llengües en els programes de formació ocupacional, entre d’altres. Llavors em va semblar oportú de centrar el número en els ensenyaments obligatòris perquè ens trobem a mig curs d’un any de generalització del nou ensenyamcnt priman al Cicle mitjá, i tumbé cm va semblar adient de recollir en tres blocs els articles dels col·laboradors. Un primer bloc de plantejaments didàctics de tipus general, un bloc d’experiències i un bloc de recursos educatius.

Ha estat difícil fer la selecció dels articles, perqué sóc conscient que hi ha moltes rea1itats i experiències que no hi són representades. He optat, a la fi, per centrar el número en els nivells educatius més baixos i per incloure-hi cxperiències recents i enfocaments que tinguin com a objectiu l’aplicació del nou sistema educatiu i, al mateix temps, com aquells recursos a l’abast dels centres que poden ajudar el professorat a desenvolupar millor la seva tasca docent.

BUTLLETÍ DELS MESTRES, Núm. 123, desembre 1993