Caracterització d'adolescents amb trastorns de conducta

Resum

La prioritat que el govern cubà concedeix a l'atenció a menors amb trastorns de conducta està clarament establerta en el decret llei 64 segons el qual s'estableix un sistema per a l'atenció a menors de 16 anys amb aquests trastorns, manifestacions antisocials o que participin en fets que la llei tipifiqui com a delictes.

Mètode. Estudi descriptiu, retrospectiu amb adolescents de 12 a 15 anys atesos en el Centre d'Avaluació, Anàlisi i Orientació a Menors (CEAOM) a Granma, durant l'any 2001, amb l'objectiu de caracteritzar aquests menors en l'aspecte individual, familiar, escolar i social i mostrar estratègies d'intervenció dirigides a aquest grup. Els adolescents avaluats van mostrar seriosos trastorns en l'esfera afectiva i conductual. La major part procedia de famílies extenses, disfuncionals, que utilitzen mètodes inadequats per a corregir conductes. Va predominar l'Ensenyament General i la correspondència entre els resultats de l'examen pedagògic i el grau d'escolaritat. Les conductes disocials assumides pertanyien fonamentalment a la categoria II. Les mesures que s'adopten comprenen una àmplia varietat que inclou des del reforçament de l'activitat educadora dels pares fins a l'internament en escoles de conductes dirigides pel ministeri d'Educació o en centres de reeducació a càrrec del Ministeri de l'Interior. Es conclou que la reorientació o reeducació de menors amb trastorns de conducta contribueix a retornar a la societat adolescents útils i segurs.

Paraules claus: Adolescent- trastorn de conducta-reeducació.

Introducció

La protecció de la infància i l'adolescència a Cuba es garanteix amb polítiques dirigides a promoure el seu benestar i desenvolupament amb la participació activa de totes les organitzacions (1).

La prioritat que el govern cubà concedeix a l'atenció a menors amb trastorns de conducta està clarament establerta en el decret llei 64 segons el qual s'estableix un sistema per a l'atenció a joves amb aquests trastorns, manifestacions antisocials o que participin en fets que la llei tipifiqui com delictes. Segons la gravetat de la conducta es classifiquen en tres categories i sobre la base d'això s'adopten les mesures pertinents (2).

Motivat per les observacions fetes durant els intercanvis amb adolescents avaluats pel CEAOM en Granma, es realitza aquest treball amb l'objectiu de caracteritzar aquests menors en l'aspecte individual, familiar, escolar i social i mostrar les estratègies d'intervenció dirigides a aquest grup.

Mètode

Es va realitzar un estudi descriptiu retrospectiu per a caracteritzar 30 adolescents de 12 a15 anys atesos en el CEAOM a Granma durant l'any 2001. Es van revisar els expedients d'aquests menors per a conèixer les seves principals característiques en l'esfera afectiva i conductual, els tipus de famílies, el rendiment escolar, la categoria en la qual s'inclouen segons la conducta *disocial assumida i les mesures adoptades.

Anàlisis dels resultats

Es van revisar 30 expedients, de 19 barons i 11 femelles, la majoria avaluats per conducta i solament 10 per delicte. La caracterització psicològica va llançar altes xifres d'adolescents suggestionables, induïbls i impulsius i en menor mesura introvertits. La demanda d'afecte, suport i orientació es va evidenciar en la majoria dels avaluats.

En l'aspecte clínic van aparèixer els trastorns del somni i els intents suïcides, així com l'ansietat i la depressió seguides en menor mesura perenuresis i afeccions ginecològiques. El 53,3 % dels adolescents van manifestar multisímtomes. En l'esfera conductual els trastorns més freqüents van ser: passejar, tranuitar, vincles amb individus de dolenta reputació, seguit per agressivitat, manca de respecte i furt (taula 1).

La taula 2 mostra el predomini de famílies extenses, disfuncionals, on són freqüents les conductes no exemplars i les actituds negatives cap al menor, totes amb xifres properes o superiors al 50 %.

Quant a l'escolaritat va predominar l'Ensenyament General amb 53,3 % i solament 5 adolescents estaven desvinculats de l'estudi. L'examen pedagògic es va correspondre amb el grau d'escolaritat en el 86,6 % dels menors ( taula 3).

Gairebé tots pertanyien a la categoria 2 ( 83,3 %) i van ser tributaris de vigilància pel MININT, seguiment per treballadors socials, així com reforçament de l'activitat educadora dels pares. El 30 % va requerir de tractament mèdic ambulatori ( taula 4).

Discussió:

Els trastorns afectius i conductuals dels adolescents avaluats es corresponen amb vivències molt negatives en el seu entorn familiar, on la desintegració, la no satisfacció de necessitats bàsiques, el descontrol, l'existència de patrons de conductes no exemplars ( alcoholisme, promiscuïtat, contraban, jocs prohibits, etc.) i les actituds negatives cap al menor ( permissivitat, rigidesa, maneig inconsistent, conflictes de criança, etc.) constitueixen el denominador comú, reforçat per les manifestacions de maltractament físic, psicològic i sexual. La literatura revisada aborda àmpliament els elements anteriors com factors de risc d'aquests trastorns ( 3-7).

El fet d'estar majoritàriament vinculats a activitats escolars i existir correspondència entre l'examen pedagògic i el grau d'escolaritat reflecteix els esforços que en política educativa porta a terme el país.

La inclusió en la categoria II requereix de mesures efectives per a assolir la reinserció d'aquests menors en la societat, dintre de les quals el reforçament de l'activitat educadora dels pares juga un paper fonamental.

L'objectiu final és integrar-los a la vida escolar i social, una vegada modificada la conducta, després d'incidir en la formació d'una personalitat d'acord amb les exigències de la nostra societat, mitjançant l'educació general, politècnica, ideològica, física, moral i estètica dels menors (2).

Conclusió.

La reorientació i la reeducació de menors amb trastorns de conducta contribueix a retornar a la societat adolescents útils i segurs.

Bibliografia.

1.   Federación de Mujeres Cubanas. Las niñas y los niños: sus derechos a la protección contra la violencia. UNICEF. 2000.

2. Unión Nacional de Juristas de Cuba. Boletín legislativo. 1 (1). Habana. 1983
3. Camus Poblete, Maria O . Los derechos del niño: una responsabilidad en pediatría. Pediatría. Santiago de Chile; 38 ( 3-4): 108-11.1995.
4. Onostre Guerra, R. El maltrato infantil como hecho histórico cultural. Rev.med.( Bolivia); 3(1):316-22,1996.
5. Méndez Gonzáles, Gaby, Gonzáles Vergara, R. Síndrome del niño maltratado. Rev. Cubana Pediatr. 67(1): 45-50, 1995
6. Martínez Jiménez, A. Caracterización de una muestra de población de adolescentes y sus familiares en Bayamo. Rev.Cubana.Med.Gen.Integr, 1992; 8(2): 120-126.
7. Pérez Cárdenas Crisis familiares no transitorias. Rev. Cubana. Med. Gen. Integr.8(2): 144-151, 1992

Taules

Taula 1

"Caracterització psicològica , clínica i conductual dels adolescents avaluats Granma 2001

. Taula 1. Caracterització psicològica, clínica i conductual dels adolescents avaluats. Granma 2001

Font: Expedients

Taula 2. Caracterització de les famílies dels adolescents avaluats.Granma.2001

Taula3. Caracterització escolar dels adolescents avaluats. Granma 2001

Font: Expedients

Taula 4. Conductes dissociades assumides pels adolescents i mesures adoptades. Granma 2001

Font: Expedients

AUTORS:

Dra : María del Rosario Sánchez Hidalgo 1

dianasi2003@yahoo.es

Dr. Orlando Yoel Millán Licea. 2

Dra. Caridad Torres Martí 3

Dra. Idalmis Valdés Madrigal 4

Dra. Concepción López Rey 5

1,3,4. Especialistas de Primer Grado en Pediatría. Profesor Asistente.
2.       Especialista de Primer Grado en Medicina General Integral y en Medicina Legal.

Policlínico 13 de Marzo. Bayamo. Granma. Cuba.

Granma . 2001.