HÀBITS SALUDABLES EN RELACIÓ AMB LES DROGUES
Luisa Conejos Ata
- Psicóloga.
Máster en drogodependéncies
He de reconèixer que quan se’m va invitar a escriure sobre els
hàbits
saludables com a factors de protecció davant les drogues, per tal de no
teoritzar sobre el tema i poder plasmar la meva experiència i creences, sense
voler vaig pensar en els problemes relacionats amb les drogues. Aquest
“pensament en negatiu” va passar per davant de la invitació que hi havia en
positiu, "hàbits saludables". El meu aprenentatge, com diria Nicolás
Caparrós, es construeix des de la dificultat i el dolor fins a la resolució
d’aquest conflicte. Per tant, una primera disculpa.
Durant tots els anys que fa que treballo en prevenció de drogodependències, he
conegut molts adolescents. Noies i nois “sans” i d'altres que no tant,
"amb probLemes de drogues". Conscient d'aquesta dicotomia, l'apunto no
perquè cregui que sigui veritat sinó perquè, tal com a vegades ets adults
dividim el món entre bons i dolents, també ho fem amb ets adolescents, que
formen part del conjunt de les nostres creences. Per tant, parlem de joves
consumidors i pensem que això és així perquè no tenen clar res, no saben qué
fer amb la seva vida, no practiquen l'esport, surten amb gent amb “mala
pinta”, són molt vulnerables enfront els altres, no estan habituats a assumir
responsabilitats ni a resoldre e[s problemes i frustracions que comporta el fet
de viure, etc. Des d'aquesta vessant ens proposem generar programes preventius
que “entrenin” els joves en determinats hàbits saludables amb l'objectiu últim
que això engendri valors protectors davant les drogues. Sels entrena per dir
no, per ser assertius i per aprendre a adoptar les seves pròpies decisions, a
modular l'autoestima, a qüestionar el seu temps de lleure i pensar en altres
activitats alternatives com fer esport, etc. Al costat oposat hi ha els joves
“sans, saludables, consumidors”, als
quals suposem amb suficients hàbits saludables per fer front a la temptació de
“fumar-se un porro”, “beure unes copes” o “fer-se una ratlla...”
Torneu a disculpar-me, però això que estic escrivint no és del tot
cert. Les drogues mai abans com ara han esta tan democràtiques, han format una
part del nostre món dins d'una societat globalitzada com la nostra, en
la qual tot es pot comprar i vendre, fins i tot la felicitat les drogues són
una mercaderia més. legals o il·legals receptades pel metge o pel conegut del
4t dreta, tots hi estem implicats i, per tant, en som responsables. En un moment
o altre al llarg de la vida d'una persona, les drogues ens poden donar el
“mirall del paradis perdut”, que per uns estarà en un context més lúdic i
per d'altres se situarà en l'esfera de la resolució màgica dels problemes sigui
com sigui, del que es tracta és de prendre qualsevol cosa que m'allunyi de mi
mateix.
Fernando Conde creu que les drogues, fonamentalment, omplen l'espai del vincle
danyat, de la solitud. Considera que les noves generacions tant de drogues com
de persones són ja no “cercadors de noves sensacions” (ja en tenim massa),
sinó "cercadors de relacions" En un món en què Internet sembla que
està revolucionant la comunicació entre el éssers humans, alguns desitgen el
“contacte am tacte” que poden tenir després d’haver-se pres une quantes
“pastilles” barrejades amb uns quants cubates el cap de setmana? Es per
posar un exemple.
Finalment, tot i no saber ben bé si us aportaré algun cosa, el que és
important, com diria Jaume Funes, és que fem el que fem, des de l'escola, la
familia o des d'altres institucions, quan plantegem intervencions preventives
cal possibilitar espais d'intercanvi d'idees, de participar -i de relació entre joves i també entre joves i
adults. Seria com intentar recuperar una part de la saviesa perduda aquella que
ens fa estar més a prop dels altres, de les seves inquietuds i problemes per
tal de sentir-nos acompanyats en el nostre procés evolutiu i, per tant, aprendre
plegats. Aquest seria el millor dels hàbits saludables .
Liceu, revista d'educació, nr. 14, juny de 2001