NOTICIES
Xarxa d'Educació en ComunicacióBenvolgut amic, benvolguda amiga,
des de La Xarxa d'Educació en Comunicació volem posar en contacte a totes les persones que estan interessades, o que ja treballen amb l'Educació en Comunicació (EC), i crear així un entramat de persones que facin avançar l'EC tan necessària en el segle XXI.
Els principals objectius de La Xarxa són:
Cordialment.
Comissió Gestora de
La Xarxa d'Educació en Comunicació
http://www.laXarxa.info
---------------------------------------------
AQUEST MISSATGE INTERESSA A: PROFESSORAT QUE TREBALLA LLENGUA
CATALANA A SECUNDÀRIA I BATXILLERAT.
CONTINGUT: PROPOSTA PERQUÈ ELS ALUMNES PUBLIQUIN ARTICLES AL DIARI
VILAWEB. CONEIXEMENTS INFORMÀTICS D'USUARI BÀSIC.
Benvolguts companys i companyes:
Vilaweb ofereix un espai on els instituts podeu escriure articles periodístics
i publicar-los de forma fàcil i immediata.
Només cal donar-se d'alta i a muntar la vostra redacció de notícies. Les qüestions
informàtiques són senzilles i si teniu cap problema ens demaneu un cop de mà.
Pensem que és una activitat amb una alt grau significació.
Trobareu tota la informació i us podreu inscriure a:
http://escolesenxarxa.vilaweb.com/
Salutacions.
--
Carlos López Rodríguez
CRP Maresme II. Pineda de Mar
Tel: 93.762.50.04
FAX: 93.767.19.34
crp-pineda@xtec.net
www.xtec.net/crp-pineda
Consultes en temps real al messenger:
crppineda@hotmail.com
--------------------------
AQUEST MISSATGE INTERESSA A:
TUTORS I TUTORES DE TREBALLS DE RECERCA A BATXILLERAT I COORDINADORS
PEDAGÒGICS DELS IES.
CONTINGUT: FITXER ADJUNT PELS ALUMNES, ENLLAÇOS.
En cas que l'alumnat que està realitzant el treball de recerca hagi de
*dissenyar algun tipus d'enquesta,* el portal comsoc/treballs de recerca
pot trobar recursos metodològics:
(http://www.edu365.com/aulanet/comsoc/treballsrecerca/recursos/mostreig.htm)
Tens dubtes de cóm és tracten les variables estadístiques? Des de el
portal comsoc/treballs de recerca t’expliquem com fer-ho i si et queden
preguntes no dubtis en enviar-nos un correu-e!
Treballs de recerc@
C
ÓM ES FA UNA ENQUESTA?A partir de:
Cochran, W.G.: Técnicas de muestreo. Ed. CECSA. 1992.
Apunts de mostreig estadístic i recollida de dades. Diplomatura d'estadística. Facultat de matemàtiques i Estadística. UPC. Tomàs
Aluja Banet
INDEX
INTRODUCCIÓ TÈCNIQUES DE MOSTREIG PROBABILÍSTIC MOSTREIG ALEATORI SIMPLE MOSTREIG PER PROPORCIONS I PERCENTATGES MOSTREIG ALEATORI ESTRATIFICAT MOSTREIG SISTEMÀTIC MOSTREIG PER CONGLOMERATS DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE MOSTRES NO PROBABILÍSTICS TIPUS FONTS D'ERROR EN LES ENQUESTES TIPUS FONTS D'ERROR EN LES ENQUESTESINTRODUCCIÓ
Un estudi estadístic tracta de la recollida, síntesi (o anàlisi) i interpretació de fets numèrics, que anomenem dades,
per tal de valorar la informació continguda en aquestes.
Classificacions dels estudis estadístics
Segons els tipus de dades observacionals: el investigador no intervé en la seva producció experimentals: el investigador controla la producció de dades Segons els tipus d'anàlisis probabilista: fa intervenir la component aleatòria que contenen les dades i permet fer ús de tècniquesestadístiques de modelització (pe regressions)
no probabilista: no utilitza el component aleatori de les dades, permet utilitzar eines de tipus descriptiuo exploratori
Segons la seva interpretació descriptiu: descriu les dades presents a l'estudi explicatiu: valora la influència de les variablesDefinició d'objectius
Formular el problema de forma precisa per fixar el propòsit central de l'estudi i apareixen una sèrie depropòsits secundaris
Definir la població i els individus objecte de l'estudiFonts d'informació
Secundàries: son dades que ja existeixen perquè les han recollit organismes com l'IDESCAT o l'INE Primàries: Cal fer la recollida de dades. es poden obtenir a partir de: entrevista: cal disseny qüestionari o enquesta experimentació: cal disseny experiment observació: cal definir que i com s'observaTipus de recollida de dades
Disseny transversal: es prenen les dades en un determinat moment temporal, és el més habitual Disseny factorial: pensats per comparar dades de diferents situacions Estudis "abans" - "després": serveix per comparar l'evolució de l'opinió davant un determinat fet. Ex queCÓM ES FA UNA ENQUESTA?
A partir de:
Cochran, W.G.: Técnicas de muestreo. Ed. CECSA. 1992.
Apunts de mostreig estadístic i recollida de dades. Diplomatura d'estadística. Facultat de matemàtiques i Estadística. UPC. Tomàs
Aluja Banet
INDEX
INTRODUCCIÓ TÈCNIQUES DE MOSTREIG PROBABILÍSTIC MOSTREIG ALEATORI SIMPLE MOSTREIG PER PROPORCIONS I PERCENTATGES MOSTREIG ALEATORI ESTRATIFICAT MOSTREIG SISTEMÀTIC MOSTREIG PER CONGLOMERATS DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE MOSTRES NO PROBABILÍSTICS TIPUS FONTS D'ERROR EN LES ENQUESTES TIPUS FONTS D'ERROR EN LES ENQUESTESINTRODUCCIÓ
Un estudi estadístic tracta de la recollida, síntesi (o anàlisi) i interpretació de fets numèrics, que anomenem dades,
per tal de valorar la informació continguda en aquestes.
Classificacions dels estudis estadístics
Segons els tipus de dades observacionals: el investigador no intervé en la seva producció experimentals: el investigador controla la producció de dades Segons els tipus d'anàlisis probabilista: fa intervenir la component aleatòria que contenen les dades i permet fer ús de tècniquesestadístiques de modelització (pe regressions)
no probabilista: no utilitza el component aleatori de les dades, permet utilitzar eines de tipus descriptiuo exploratori
Segons la seva interpretació descriptiu: descriu les dades presents a l'estudi explicatiu: valora la influència de les variablesDefinició d'objectius
Formular el problema de forma precisa per fixar el propòsit central de l'estudi i apareixen una sèrie depropòsits secundaris
Definir la població i els individus objecte de l'estudiFonts d'informació
Secundàries: son dades que ja existeixen perquè les han recollit organismes com l'IDESCAT o l'INE Primàries: Cal fer la recollida de dades. es poden obtenir a partir de: entrevista: cal disseny qüestionari o enquesta experimentació: cal disseny experiment observació: cal definir que i com s'observaTipus de recollida de dades
Disseny transversal: es prenen les dades en un determinat moment temporal, és el més habitual Disseny factorial: pensats per comparar dades de diferents situacions Estudis "abans" - "després": serveix per comparar l'evolució de l'opinió davant un determinat fet. Ex queTÈCNIQUES DE MOSTREIG. PROBABILÍSTICS.
MOSTREIG ALEATORI SIMPLE
Mètode de selecció de n unitats d'un conjunt N de manera que cadascuna de les mostres tinguin la mateixa
oportunitat de ser escollides.
MOSTREIG PER PROPORCIONS I PERCENTATGES
En determinades ocasions volem estimar el número total, la proporció, o el percentatge d'unitats en la població, que
posseeix alguna característica o atribut, o que s'engloben dins d'alguna classe definida.
La classificació es pot incloure a l'enquesta (si, no) o pot introduir-se després (preguntar l'edat i al final determinat si
està jubilat/da o no)
MOSTREIG ALEATORI ESTRATIFICAT
En el mostreig estratificat, la població de N unitats es divideix en subpoblacions anomenades estrats que volem
estiguin representats a la mostra. Passos:
1. Determinar els estrats (p.e. un barri, un districte)
2. Nombre d'elements de la mostra en cada estrat
3. Es pren una mostra aleatòria simple en cada estrat.
MOSTREIG SISTEMÀTIC
Suposem que les N unitats de la població es numeren de 1 a N en un cert ordre. Per a escollir una mostra de n
unitats, prenem una unitat al atzar entre les k primeres, amb k entre 1 i n/n, i a continuació prenem les següents a
intervals de k. La selecció de la primera unitat determina tota la mostra, que es denomina mostra de totes les késimes
unitats.
MOSTREIG PER CONGLOMERATS
S'utilitza quan es té una idea clara del total de la població, o seria massa costós generar-ne la llista.
Les unitats conglomerats (municipis, ciutats...) contenen números diferents d'elements o subunitats (regions
geogràfiques, escoles, habitatges, persones). Un cop determinats els conglomerats i els individus a seleccionar dins
de cadascun es pot aplicar qualsevol dels mètodes anteriors.
DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE MOSTRES
El pas previ a iniciar una enquesta per mostreig és enunciar la hipòtesi de partida. En general aquesta hipòtesi
s'expressa en termes dels límits d'error esperats o tolerables. Aquesta decisió l'han de prendre les persones que
utilitzaran els resultats de l'enquesta, basant-se en experiències anteriors.
Generalment es mesura més d'un atribut o característica en una enquesta per mostreig: en ocasions, el nombre
d'atributs és gran. Si s'estipula un grau de precisió per a cada atribut, els càlculs ens conduiran a una sèrie de valors
conflictius de n; un per a cada atribut. Pel tant s'ha de trobar un mètode per reconciliar aquests valors.
En ocasions és clar que n s'ha de reduir dràsticament, i llavors és necessari prendre una decisió difícil, que és la de
procedir amb una mostra molt més petita, la qual cosa redueix la precisió, o bé, abandonar els esforços fins a
comptar amb majors recursos.
En planejar una enquesta per mostreig, sempre s'arriba a una etapa on cal prendre una decisió respecte a la mida de
la mostra. Aquesta decisió és important. Una mostra massa gran implica un malbaratament de recursos i una de molt
petita disminueix la utilitat dels resultats. La decisió no sempre pot prendre's satisfactòriament; sovint no disposem
de la suficient informació per saber si la mida de la mostra seleccionada és l'òptima. La teoria del mostreig
proporciona un marc dins del qual es pot pensar intel·ligentment respecte a aquest problema.
A continuació veurem un exemple hipotètic en el qual es ressalten els passos necessaris per arribar a una solució. Un
antropòleg està preparant un estudi sobre els habitants de certa illa. Entre altres coses, desitja estimar el percentatge
d'habitants que pertanyen al grup sanguini O. Li han assegurat la cooperació necessària per extreure una mostra
aleatòria simple. Què tan gran ha de ser la mostra?
Aquest assumpte no es pot discutir sense abans contestar a una altra pregunta. Què tan exactament desitja
TÈCNIQUES DE MOSTREIG. PROBABILÍSTICS.
MOSTREIG ALEATORI SIMPLE
Mètode de selecció de n unitats d'un conjunt N de manera que cadascuna de les mostres tinguin la mateixa
oportunitat de ser escollides.
MOSTREIG PER PROPORCIONS I PERCENTATGES
En determinades ocasions volem estimar el número total, la proporció, o el percentatge d'unitats en la població, que
posseeix alguna característica o atribut, o que s'engloben dins d'alguna classe definida.
La classificació es pot incloure a l'enquesta (si, no) o pot introduir-se després (preguntar l'edat i al final determinat si
està jubilat/da o no)
MOSTREIG ALEATORI ESTRATIFICAT
En el mostreig estratificat, la població de N unitats es divideix en subpoblacions anomenades estrats que volem
estiguin representats a la mostra. Passos:
1. Determinar els estrats (p.e. un barri, un districte)
2. Nombre d'elements de la mostra en cada estrat
3. Es pren una mostra aleatòria simple en cada estrat.
MOSTREIG SISTEMÀTIC
Suposem que les N unitats de la població es numeren de 1 a N en un cert ordre. Per a escollir una mostra de n
unitats, prenem una unitat al atzar entre les k primeres, amb k entre 1 i n/n, i a continuació prenem les següents a
intervals de k. La selecció de la primera unitat determina tota la mostra, que es denomina mostra de totes les késimes
unitats.
MOSTREIG PER CONGLOMERATS
S'utilitza quan es té una idea clara del total de la població, o seria massa costós generar-ne la llista.
Les unitats conglomerats (municipis, ciutats...) contenen números diferents d'elements o subunitats (regions
geogràfiques, escoles, habitatges, persones). Un cop determinats els conglomerats i els individus a seleccionar dins
de cadascun es pot aplicar qualsevol dels mètodes anteriors.
DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE MOSTRES
El pas previ a iniciar una enquesta per mostreig és enunciar la hipòtesi de partida. En general aquesta hipòtesi
s'expressa en termes dels límits d'error esperats o tolerables. Aquesta decisió l'han de prendre les persones que
utilitzaran els resultats de l'enquesta, basant-se en experiències anteriors.
Generalment es mesura més d'un atribut o característica en una enquesta per mostreig: en ocasions, el nombre
d'atributs és gran. Si s'estipula un grau de precisió per a cada atribut, els càlculs ens conduiran a una sèrie de valors
conflictius de n; un per a cada atribut. Pel tant s'ha de trobar un mètode per reconciliar aquests valors.
En ocasions és clar que n s'ha de reduir dràsticament, i llavors és necessari prendre una decisió difícil, que és la de
procedir amb una mostra molt més petita, la qual cosa redueix la precisió, o bé, abandonar els esforços fins a
comptar amb majors recursos.
En planejar una enquesta per mostreig, sempre s'arriba a una etapa on cal prendre una decisió respecte a la mida de
la mostra. Aquesta decisió és important. Una mostra massa gran implica un malbaratament de recursos i una de molt
petita disminueix la utilitat dels resultats. La decisió no sempre pot prendre's satisfactòriament; sovint no disposem
de la suficient informació per saber si la mida de la mostra seleccionada és l'òptima. La teoria del mostreig
proporciona un marc dins del qual es pot pensar intel·ligentment respecte a aquest problema.
A continuació veurem un exemple hipotètic en el qual es ressalten els passos necessaris per arribar a una solució. Un
antropòleg està preparant un estudi sobre els habitants de certa illa. Entre altres coses, desitja estimar el percentatge
d'habitants que pertanyen al grup sanguini O. Li han assegurat la cooperació necessària per extreure una mostra
aleatòria simple. Què tan gran ha de ser la mostra?
Aquest assumpte no es pot discutir sense abans contestar a una altra pregunta. Què tan exactament desitja
l'antropòleg conèixer el percentatge de persones del grup sanguini O? A la pregunta, el nostre amic contesta que
estarà satisfet si el percentatge no conté un error major de més o menys el 5%, és a dir que si la mostra indica que
el 43% de la població és del grup sanguini O, el percentatge per a tota l'illa es trobarà amb certesa entre el 38 i el
48%.
Per evitar malentesos, és aconsellable aclarir l'antropòleg que no li podem assegurar una exactitud dins d'un 5%,
llevat que s'analitzi el tipus sanguini de tots els habitants. Per molt gran que prengui n, existeix la possibilitat d'una
mostra desafortunada que presenti un error major al 5% desitjat. L'antropòleg contesta fredament que ho sap, que
accepta el risc d'una possibilitat en vint d'obtenir una mostra poc afortunada i que tot el que demana és un valor de n
i no una classe d'estadística.
Ara estem en posició d'estimar en termes generals el valor de n. Per simplificar les coses s'ignora la cpf (correció per
població finita) i el percentatge de la mostra p se suposa normalment distribuït. (podeu llegir-ne una explicació a
http://html.rincondelvago.com/analisis-de-datos_2.html )
En termes tècnics, p ha de trobar-se en l'interval (P±5), excepte per a un cas en 20 ( veieu que 1/20=0.05 un 5%).
Ja que p se suposa normalment distribuïda al voltant de P, es trobarà en l'interval (P±2sp) (sp=desviació standard),
llevat d'una possibilitat entre 20. A més (atenció !! Q = 1 - P ),
sp=SQRT(PQ/n) SQRT=arrel quadrada
De manera que podem escriure (creieu-vos-ho o llegiu el capítol 3, apartat 3.2 i, al capítol 4 del llibre):
n=4PQ/25
En aquest moment apareix una dificultat comuna a tots els problemes per a l'estimació de la mida de la mostra. S’ha
obtingut una fórmula per a n, però n depèn d'una propietat de la població subjecta al mostreig. En aquest cas, la
propietat és la quantitat P que desitjaríem mesurar. Per tant, preguntem a l'antropòleg si ens pot donar una idea del
valor que s'espera de P. Ell contesta que amb base en dades obtingudes prèviament amb altres grups ètnics, i
d'acord a les seves especulacions sobre la història racial de l'illa, li sorprendria que P fos fora de l'interval del 30 al
60%.
Aquesta informació serà suficient per proporcionar una resposta útil. Per a qualsevol valor de P entre 30 i 60, el
producte PQ és entre 2100 i un màxim de 2500 amb P=50. El valor corresponent de n és entre 336 i 400. Per no
córrer riscos en pren 400 com a estimació inicial de n.
Ara poden reexaminar-se les hipòtesis fetes en aquesta anàlisi. Amb n=400 i p entre 30 i 60, la distribució de p
hauria d'estar a prop de la normal. Si es requereix o no la cpf, depenen del nombre d'habitants de l'illa. Si la població
en supera 8000, la fracció de mostreig és menor al 5% i no es necessita ajust per a la cpf.
No probabilístics
Hi ha diferents mètodes:
1. La mostra és una part de la població fàcilment accessible (p.e. es mira la qualitat del carbó de la part superior
d'una vagoneta)
2. La mostra es selecciona a l'atzar.
3. Es fa una visió superficial de tota la població i s'agafa una mostra que sembla que siguin típiques (que
s'acostin a la mitjana de la població).
4. S'agafa una mostra de voluntaris.
No permeten dir res de la població d'on provenen les mostres.
FONTS D'ERROR EN LES ENQUESTES
1. Error mostral pel fet de triar una determinada mostra i no una altra
2. Error no mostral
coverage: Produït pel fet de no incloure tota la població Error en mesurar algunes de les unitats en la mostra triada. Pot ocórrer per omissió o fracàs en lalocalització d'alguns individus o per la seva renuncia a contestar.
Error degut a la forma en que es redacten les preguntes. És molt important dissenyar be elsqüestionaris
Errors de mesura en una unitat. El mitjà de mesura pot ser imprecís al rebre respostes imprecises perpart d'algun individu.
Errors introduïts en l'edició, codificació i tabulació dels resultats.DISSENY DE QÜESTIONARIS
Tipus de preguntes
Socioeconòmiques: son preguntes obligades tipus sexe, edat, població, districte, estudis, professió... Factuals: son preguntes molt precises, indiquen fets. Ex. tens mp3? m2 de la teva habitació ... Actitud o opinió: son difícils de mesurar. Val la pena posar més d'una pregunta idèntica formulada de diferentmanera
Tipus de resposta
Obertes: son més difícils de valorar. L'enquestat pot respondre qualsevol cosa Tancades: És dona una, o varies, opcions. La resposta ja està definida, no es pot posar qualsevol cosaEscala de mesura de les variables
Nominal: s'identifica una sola resposta de totes les possibles. Permet calcular freqüencies, modes, taules... Ordinal: cal ordenar una determinada llista. Ex. ordenar de més conegut a menys una sèrie de marques Interval: es posa una nota entre 0 i 10. Permet calcular mitjanes, desviacions, correlacions...-------------------------
FOTOGRAFIES DEL CORRELLENGUA
Del 15 de novembre al 30 de desembre
Casal Jaume I d'Alacant. C/ Elda, 16
-----------------------------------
LA CADENA PÚBLICA FRANCÒFONA TV5 SUBTITULARÀ EN
CATALÀ
La cadena pública francòfona TV5 Monde inclourà el català entre els idiomes de subtitulat. Les 24 hores de programació del canal arriben a 160 milions de llars de 200 països. TV5 respecta la versió original de les pel·lícules que emet i ofereix subtítols en alemany, anglès, àrab, danès, espanyol, neerlandès, portuguès, rus i suec, als qual cal afegir ara el català.
----------------------------