NOTICIES

Las bibliotecas escolares españolas, bajo mínimos 

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez y el Instituto Idea han presentado en
el Consejo Escolar del Estado, en Madrid, el estudio sobre bibliotecas
escolares 2005 con el título: Las Bibliotecas Escolares en España. Análisis
y Recomendaciones, fruto del análisis de más de 16.000 alumnos y 3.800
profesores de 400 colegios.

·         España no cumple las recomendaciones de organismos internacionales en lo que se refiere a espacio, dotación de libros, equipamiento tecnológico, actualización de los fondos bibliográficos, presupuesto y personal para las bibliotecas escolares

·         Los países más desarrollados de Europa cuentan con una red de bibliotecas escolares más numerosa, mejor dotada y más utilizada por los alumnos

 

Madrid, jueves 6 de octubre:

Esta mañana, ha tenido lugar, en el Consejo Escolar del Estado, la presentación del Estudio sobre Bibliotecas Escolares 2005, elaborado por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez y el Instituto Idea. Este acto ha contado con la participación de Antonio Basanta Reyes, Director General de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Álvaro Marchesi e Inés Miret, directores del Estudio. A continuación se exponen las principales conclusiones de este Estudio.

Las bibliotecas escolares de los centros educativos españoles se encuentran entre las peores de Europa en casi todos los aspectos por los que pueden ser evaluados estos espacios. Así, tanto por número de bibliotecas, fondos bibliográficos y documentales y actualización de los mismos, medios tecnológicos y acceso a Internet, utilización de la biblioteca por alumnos y profesores, como por presupuestos disponibles para la mejora de las infraestructuras y de las colecciones nuestro país ocupa el "farolillo rojo". Ésta es una de las conclusiones del Estudio sobre Bibliotecas Escolares 2005, presentado por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez y el Instituto Idea y que ha sido elaborado a partir de la realización de entrevistas a 16.000 alumnos y 3.800 profesores de 400 centros educativos de primaria y secundaria de toda España.

 

Situación de las bibliotecas escolares en España

Centros que disponen de biblioteca central

80%

Bibliotecas con más de 10 documentos por alumno (recomendación IFLA/UNESCO)

28,2%

Bibliotecas con más del 60% de documentos de consulta y conocimiento (recomendación IFLA/UNESCO)

8,8%

Bibliotecas que cuentan con prensa y revistas en sus colecciones

67%

Centros que no disponen de presupuesto específico para biblioteca

51%

Bibliotecas bien equipadas en el área tecnológica (ordenadores, acceso a Internet, etc.)

8,7%

Responsables de biblioteca que dedican una hora diaria o menos a esta tarea

62,8%

Centros que no ofrecen préstamo individual a domicilio

25%

Centros en los que no existen servicios de información (novedades, guías de lectura...)

80%

 

En España, el 20% de los centros no dispone de biblioteca central y en el 40% de aquéllos en los que sí existe biblioteca los propios centros educativos reconocen que ha habido una evolución insuficiente de este espacio, lo que impide su funcionamiento adecuado. Menos del 30% de los centros cumplen la recomendación de los organismos internacionales de referencia (IFLA/UNESCO) que aconsejan que una biblioteca escolar debe contar con al menos diez documentos por alumno. El porcentaje de centros que afirman cumplir las recomendaciones en relación con el contenido de las colecciones y contar en su colección con más del 60% de los documentos de consulta y conocimientos se sitúa por debajo del 10%. No obstante, el 67% de las bibliotecas cuenta con revistas y prensa, el 60% tiene vídeos, diapositivas, discos, casetes y más del 40% cuenta con CD-Rom y DVD.

Otro de los aspectos que destaca el informe es el poco tiempo disponible por parte de los responsables de las bibliotecas. Según el estudio, es uno de los factores determinantes que condiciona la apertura de estos centros. En más de la mitad de las bibliotecas analizadas, el responsable dedica menos de cinco horas semanales, por lo que la mayoría de ellas no están abiertas fuera del horario lectivo.

Además, sólo el 50% de los alumnos afirman utilizar la biblioteca en horario escolar. También la frecuencia de visitas de los profesores a la biblioteca para consultas relacionadas con la docencia es escasa.

Las valoraciones de los profesores en relación a los aspectos mejorables de la biblioteca se centran en el presupuesto, el uso por parte de los alumnos y de los profesores y la existencia de un plan continuado de biblioteca. Los alumnos, sin embargo, prefieren la dotación de ordenadores, de conexión a Internet y de documentos electrónicos.

El estudio incluye también un capítulo en el que se señalan los avances que se han producido en estos últimos quince años, subrayando el interés de las Administraciones educativas y los planes que muchas de ellas han elaborado, además de destacar la modernización de algunas bibliotecas, la presencia de distintos soportes y el tratamiento automatizado de los fondos. También se han apreciado mejoras en la cooperación con otras bibliotecas públicas y se ha constatado un incremento de los programas de formación.

Establecer un programa de bibliotecas escolares que se desarrolle y complete en el tiempo de aplicación de la LOE y asegurar los medios suficientes para que las bibliotecas escolares estén abiertas por la tarde y los fines de semana son algunas de las recomendaciones que se formulan en el Estudio sobre Bibliotecas Escolares. Se aconseja también que el responsable de la biblioteca tenga al menos una dedicación semanal de quince horas y que ejerza esta función de forma estable, además de la creación de centros coordinadores o servicios de apoyo técnico y tecnológico para las bibliotecas escolares y reforzar el trabajo en común de las bibliotecas escolares con las redes de bibliotecas públicas. El estudio sugiere constituir, como uno de los principales objetivos de la mejora de la educación, la creación en cada escuela de comunidades de lectores que fomenten el uso de las bibliotecas, tanto entre alumnos como entre profesores.

El Estudio sobre las Bibliotecas Escolares 2005 ha sido elaborado por el Instituto Idea bajo la dirección de Álvaro Marchesi, ex secretario de Estado de Educación, y la coordinación y el patrocinio de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez entre junio de 2004 y septiembre de 2005. La muestra objeto del estudio ha estado compuesta por 401 centros, 3.848 profesores y 16.056 alumnos procedentes de distintos niveles educativos y Comunidades Autónomas.  

 

---------------------------------------

 

CONTINGUTS DEL CLUB DE LECTURA 'PARLEM DE LLIBRES' DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

Un club de lectura és la reunió d'un grup de persones per compartir l'experiència de la lectura. La finalitat d'aquesta proposta és fer descobrir la lectura com una activitat de lleure agradable, engrescadora. Un espai en el qual el llibre és el protagonista i fa de reclam per dialogar, parlar, conèixer els punts de vista d'altres lectors i participar en activitats paral·leles.

Continguts:
Jaume Cabré: 'Viatge d'hivern' (Proa, 2000)
Francesc Bodí: 'L'infidel' (Bromera, 2003)
Vicent Usó: 'Les ales enceses' (Proa, 2005).
Jesús Moncada: 'Calaveres atònites' (La Magrana, 1999)
Carme Riera: 'Dins el darrer blau' (Destino, 1997)
Amélie Nothom: 'Cosmètica de l'enemic' (Columna, 2003)
Ferran Torrent: 'Societat limitada' (Columna, 2002); 'Espècies protegides' (Columna, 2003)

Altres:
Quim Monzó: 'Vuitanta-sis contes'
Mercè Rodoreda: 'Mirall trencat'
Albert Camus: 'L'estranger'
Josep Piera: 'A Jerusalem'

Dates: del 3 de novembre de 2005 al 25 de maig de 2006
Horari: dijous, de 16.00 h a 18.00 h
Professora: Anna Esteve
Durada: 20 hores
Preu: 10 €
Lloc: Aula IU/1001 (edifici Instituts Universitaris)
Crèdits: 2 crèdits de lliure configuració

 

---------------------------------------

 

X PREMI CONTARELLA DE NARRATIVA EN VALENCIÀ 2005

 

El Premi Contarella de l'Ajuntament d'Alacant té com a finalitat el foment del valencià entre els escolars a través de la creació literària de contes o narracions breus. Hi podran concursar tots els escolars que estudien a Alacant, a escoles públiques o privades i instituts, que estiguen cursant estudis d’educació infantil, primària i 1r i 2n d’ESO. El termini de presentació de narracions acaba el dia 15 de novembre de 2005, a les 14 hores.

 

------------------------------------

 

Literatura en valencià
XI PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA EN VALENCIÀ 2005

 

La Diputació d'Alacant ha convocat la XI Edició del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2005, dotat amb 17.000 euros. El termini de presentació acaba el 30 de novembre de 2005.

 

Les bases es poden consultar al Servei de Cultura de la Diputació d'Alacant, c/ Tucuman, núm. 8, Alacant, Tel. 965 98 89 00, i al BOP núm. 187, de 28 d'agost de 2005.

 

-----------------------------------------

 

Drets lingüístics
EL CANAL 37 IMPEDEIX PARLAR VALENCIÀ EN UN PROGRAMA SOBRE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

Els responsables de Canal 37 d'Alacant impediren a dues persones d'una comparsa de Moros i Cristians del Campello dirigir-se en valencià en un programa que emetia sobre les festes de Moros i Cristians que aquest municipi celebrava la setmana passada.

La comparsa Non Bèbéc, que ostenta la capitania de la mitja lluna en les festes de Moros i Cristians del Campello, presentarà avui, davant la Junta Festera, una queixa contra Canal 37 per tracte discriminatori, segons informa el diari digital Vilaweb.

 

La salut del català a Internet el 2005
Per Jordi Mas i Hernàndez/ jmas@softcatala.org
15/10/2005


1. Introducció

Aquest article és una revisió de l'informe publicat l'any 2003 sobre la presència de la llengua catalana a Internet. S'ha cregut necessari, després de més dos anys --i això és molt de temps a Internet--, fer una revisió d'aquestes dades i actualitzar-les amb el màxim rigor possible.

Determinar amb exactitud la presència d'una llengua a Internet és una tasca complexa i fora de l'abast dels mitjans tècnics i humans de què disposem a Softcatalà. Internet no és només la web, hi ha multitud d'espais sensibles a les llengües, com ara el correu electrònic, els xats, els grups de discussió o la missatgeria instantània, que són difícils de mesurar, quan no impossibles, sense la col·laboració dels proveïdors d'accés a la Xarxa. En aquest article ens centrarem en mesurar la presència del català a la web.

2. Mètode utilitzat

Per a l'elaboració d'aquest article s'ha utilitzat la base de dades del cercador Google. Bàsicament, s'ha intentat interrogar amb la màxima fiabilitat possible la quantitat de pàgines web que té indexades per a cada llengua. S'ha utilitzat la tècnica anomenada "complement del conjunt buit" que es basa en cercar paraules no existents en una llengua per a determinar el nombre de pàgines indexades.

Aquestes dades són una mesura molt eficaç de la presència del català a Internet. En qualsevol cas, és important tenir presents els punts següents:

- L'informe de l'any 2003 es va fer usant el cercador AllTheWeb, mentre que l'actual s'ha realitzat amb el cercador Google. Això és un canvi força important, ja que les llengües comparades, així com la tecnologia sobre la que es basen els dos cercadors, són sensiblement diferents.

- El sistema utilitzat per Google per a determinar la llengua d'una pàgina es basa principalment en la freqüència d'aparició de determinats mots en les pàgines (term frequency). Aquests sistemes no són totalment fiables, ja que en  pàgines petites, o per a llengües properes (com ara l'occità i el català), la detecció de la llengua pot ser incorrecta.

2. Dades sobre la presència del català a Internet (octubre 2005)

Aquestes són les dades que mostren la presència del català a Internet segons el cercador Google el mes d'octubre de 2005.


Cercador Google


Llengua Pàgines l'octubre 2005
Pàgines l'agost 2003
1
Anglès
9.200.000.000
1.280.041.397
2
Francès
202.000.000
99.737.704
3
Alemany
184.000.000
182.005.546
4
Japonès
150.000.000
69.730.375
5
Castellà
133.000.000
65.814.567
6
Xinès
74.700.000
65.730.212
7
Italià
68.400.000
41.849.365
8
Holandès
54.300.000
41.119.851
9
Portuguès
44.000.000
37.695.762
10 Rus
43.200.000
42.276.247
11
Suec
42.100.000
14.901.968
12
Noruec
28.700.000
8.123.301
13
Txec
26.700.000
15.580.583
14
Finès
26.200.000
5.678.599
15
Coreà 
24.400.000
64.606.324
16
Polonès
23.800.000
22.154.325
17
Danès
22.200.000
12.107.133
18
Hongarès
15.100.000
8.540.941
19
Àrab
12.600.000
2.470.616
20
Turc
11.200.000
4.704.212
21
Hebreu
10.100.000
4.792.646
22
Grec
9.230.000
2.366.733
23
Indonesi
8.660.000
1.044.038
24
Croat
7.950.000
1.672.582
25
Romanès
7.250.000
2.052.990
26
Català
7.140.000
2.926.550
27
Eslovè
6.950.000
1.685.426
28
Estonià
6.510.000
1.464.539
29
Eslovac
6.130.000
5.077.965
30
Letó
5.750.000
559.913
31
Lituà
5.720.000
1.078.341
32
Islandès
5.250.000
1.391.302
33
Búlgar
3.810.000
1.120.713
34
Serbi
3.340.000
42.848

Notes
1. Les dades relatives al xinès inclouen les pàgines escrites en xinès tradicional i xinès simplificat.

3. Nombre relatiu de pàgines web per parlant

La taula següent mostra, de més gran a més petit, el nombre de pàgines per parlant, és a dir, el seu nombre relatiu.


Cercador Google

Llengua Pàgines Web (mostra) Parlants Pàgines per parlant
1
Anglès
9.200.000.000
341.000.000
26,98
2
Islandès
5.250.000
250.000
21,00
3
Estonià
6.510.000
1.100.000
5,92
4
Noruec
28.700.000
5.000.000
5,74
5
Suec
42.100.000
9.000.000
4,68
6
Finès
26.200.000
6.000.000
4,37
7
Danès
22.200.000
5.326.000
4,17
8
Letó
5.750.000
1.543.844
3,72
9
Eslovè
6.950.000
2.000.000
3,48
10
Francès
202.000.000
72.000.000
2,81
11
Holandès
54.300.000
20.000.000
2,72
12
Txec
26.700.000
12.000.000
2,23
13
Hebreu
10.100.000
5.150.000
1,96
14
Alemany 
184.000.000
100.000.000
1,84
15
Lituà
572.0000
3.125.281
1,83
16
Japonès
150.000.000
126.000.000
1,19
17
Italià
68.400.000
62.000.000
1,10
18
Eslovac
6.130.000
5.606.000
1,09
19
Català
7.140.000
6.565.000
1,09
20
Hongarès
15.100.000
145.00.000
1,04
21
Grec
9.230.000
12.000.000
0,77
22
Polonès
23.800.000
44.000.000
0,54
23
Búlgar
3.810.000
8.954.811
0,43
24
Castellà
133.000.000
322.000.000
0,41
25
Croat
7.950.000
21.000.000
0,38
26
Indonesi
8.660.000
23.143.354
0,37
27
Coreà 
24.400.000
78.000.000
0,31
28
Serbi
3.340.000
11.144.758
0,30
29
Romanès
7.250.000
26.000.000
0,28
30
Rus
43.200.000
167.000.000
0,26
31
Portuguès
44.000.000
176.000.000
0,25
32
Turc
11.200.000
61.000.000
0,18
33
Xinès
74.700.000
885.000.000
0,08
34
Àrab
12.600.000
213.223.637
0,06

Notes
1. Les dades del nombre de parlants provenen d'Ethnologue
2. Les dades relatives al xinès inclouen pàgines escrites en xinès tradicional i en xinès simplificat.
3. Les dades sobre el nombre de parlants del català varien segons les fonts (vegeu Generalitat de Catalunya). S'ha decidit usar les dades provinents d'Ethnologue per a totes les llengües i no fer cap modificació per a cap d'elles. Cal destacar que Ethnologue considera solament el nombre de parlants que tenen una llengua com a materna.
Conclusió

A tall de conclusió, podem afirmar que, en menys de dos anys, s'ha doblat el nombre de pàgines web indexades en català, i que el català, segons aquest estudi, és avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. Cal remarcar que l'increment de pàgines web és degut en part a que els cercadors actuals tenen més pàgines web indexades que l'any 2003.

El català a Internet continua amb una forta posició respecte a altres llengües, i  la popularització dels blocs en llengua catalana ha suposat també un increment important del nombre de pàgines disponibles.

Bibliografia recomanada

Informe de Vilaweb sobre  la presència del català l'any 2000
http://www.vilaweb.com/especials/5anys/enquesta.html

Informe de Softcatalà sobre la presència del català l'any 2003
http://www.softcatala.org/articles/article26.htm

Baròmetre de l'ús del català a Internet
http://wiccac.org/hist_resums.html

Observatori de les llengües i cultures de Funredes
http://www.funredes.org/LC/

Anàlisis d'Alis de les llengües a Internet (1997)
http://babel.alis.com/palmares.html

Les llengües del món
http://www.ethnologue.com/

Millan, José Antonio. (2001): Internet y el español
Fundación Retevisión

 

OBERT EL PERÍODE DE MATRICULACIÓ AL CURS DE CULTURA, LLENGUA I SOCIETAT DELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA

La possibilitat d'exercir l'activitat professional en diverses comunitats autònomes obri moltes perspectives de treball a l'alumnat de la Universitat d'Alacant —actualment, per exemple, hi ha 14.000 valencians fent classe a Catalunya i a les Illes Balears—. Això implica que heu d'estar capacitats per a treballar en valencià/català amb la màxima aptitud i garanties d'èxit i que heu de conèixer tots els recursos que es troben al vostre abast.

La Universitat d'Alacant, a través del Secretariat de Promoció del Valencià (Vicerectorat d'Estructura i Desenvolupament Institucional) i el Departament de Filologia Catalana, assumeix el compromís d'organitzar aquest curs amb l'objectiu bàsic de facilitar-vos la preparació per a exercir professionalment en els diferents àmbits de la Funció Pública (ensenyament, sanitat, administració de justícia, etc.) i de la resta de sectors professionals als territoris en què es parla català/valencià. Es tracta, per tant, d'un complement necessari de la vostra capacitació professional i lingüística per a treballar a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

El curs està dividit en sessions teòriques i sessions pràctiques, que seran impartides per especialistes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, tant de l'àmbit universitari com de l'Administració pública.

Matriculació: del 24 d'octubre al 13 de febrer 2006
Lloc: Secretariat de Promoció del Valencià. Universitat d'Alacant. Edifici Germà Bernàcer (1a planta)

 

Calendari del curs: del 17 de febrer al 10 d'abril de 2006
Horari: dijous i divendres, de 13.00 a 15.00 h i tres sessions complementàries
Hores lectives: 40
Crèdits: 4
Preu: 60 €
Requisits: Nivell Elemental de valencià o equivalent
Continguts, calendari i professorat:

17 de febrer: L'experiència docent a les Illes Balears.
Josep E. Escribano, professor d'ensenyament secundari a l'IES Sa Blanca Dona (Eivissa)

23 de febrer: Demografia, geografia i societat dels Països Catalans (I)
Concepción Bru, professora titular del Departament d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant

24 de febrer: Història dels Països Catalans (I)
Enric Guinot, professor titular del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València

2 de març: Demografia, geografia i societat dels Països Catalans (II)
Concepción Bru, professora titular del Departament d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant

3 de març: Història dels Països Catalans (II)
Jesús Millan, professor titular del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de València

6 de març: Sessió pràctica sobre història dels Països Catalans
Faust Ripoll, tècnic lingüístic de la Universitat d'Alacant

9 de març: Marc legal i recursos educatius a Catalunya
Joaquim Arenas, Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

10 de març: Marc legal i recursos educatius de les Illes Balears
Felip Munar, cap del Servei d'Administració Educativa de la Conselleria d'Educació del Govern Balear

16 de març: Història externa de la llengua catalana
Miquel Nicolàs, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València

17 de març: Literatura catalana contemporània: Una panoràmica general
Enric Balaguer, catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

23 de març: Literatura contemporània de Catalunya
Jaume Subirana, director de la Institució de les Lletres Catalanes

24 de març: Literatura catalana contemporània de les Illes Balears
Margalida Pons, professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears

27 de març: Sessió pràctica sobre literatura i història externa de la llengua
Faust Ripoll, tècnic lingüístic de la Universitat d'Alacant

30 de març: Dialectologia general
Vicent Beltran, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

31 de març: Dialectologia de les Illes Balears
Jaume Corbera, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears

6 d'abril: Sociolingüística
Brauli Montoya, catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

7 d'abril: Marc legal i recursos educatius del País Valencià
Josep Forcadell, director tècnic del Secretariat de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant

10 d'abril: Sessió pràctica sobre dialectologia i sociolingüística
Faust Ripoll, tècnic lingüístic de la Universitat d'Alacant

Organitzen:
Vicerectorat d'Estructura i Desenvolupament Institucional
Secretariat de Promoció del Valencià
Departament de Filologia Catalana