ELS PEDAGOGS EN EL MÓN ROMÀ

Vicenç Carbonell, Professor de Secundaria

El pedagog també tenia la missió d’acompanyar el nen en tot tipus de desplaçaments,

 l’acompanyava si feia una visita social o salutatio, als banys, al tribunal o al teatre. En el

 teatre hi havia uns seients per als pedagogs i a prop altres per als nois, segons va institui

  August:

  “Va separar el poble del soldat, i assenyalá seients especials per als plebeus casats; als

que encara vestien la pretexta, assenyalà certes graderies, en les quals tenien al seu

costat als pedagogs, ¡ prohibí  l’entrada als que anaven mal vestits”(Suetoni,Aug.,44, 2).

També devia protegir-lo de tots els perills del camí. De les últimes èpoques del final de la

República, on els desordres eren molt normals, ens va arribar l’escrit La Retòrica d’Hereni que

era un manual de retòrica, on en un text s’explica que el senyor de la casa va posar els seus

fills sota la custòdia d’un esclau grec perquè els protegís fins que fossin grans, doncs uns

intrusos que havien entrat a la casa anaven a matar al pare:

  “Quan va escoltar això, li digué al pedagog dels seus fills: Gorgies, amaga els nens,

 defensa’l i intenta que sobrevisquin flns que es facin homes “. (Rhet. ad Herenn., IV, 52,

 65).

L'historiador grec Apiá també ens va parlar dun fet de l’any 43 a.C. quan un nen anava

acompanyat del seu pedagog i fou atacat. L’esclau va envoltar amb el seu cos el nen, però no

va evitar que tots dos fossin morts junts.

Un dels llocs on el noi es podia trobar lliure de la vigilància del pedagog era el Camp de Mart,

lloc d’entrenament militar, allí podia realitzar activitats com: exercicis eqüestres, carreres de

carros, jocs de pilota i boxa.

La funció del pedagog acabava quan el noi prenia la toga viril cap els setze o disset anys i

passava a l’edat adulta. Abans vestia una toga diferent anomenada toga praetexta o toga dels

infants. No existí un dia concret per a realitzar aquest pas, però generalment es realitzava el 17

de març, día dels Liberalia, dedicat al déu Liber, assimilat amb el grec Bacus. A partir d’aquell

moment es trobava lliure del pedagog i de la seva vigilància.

Després de finalitzar la seva tasca seguia treballant a la casa familiar en altres activitats, i els

seu anterior protegit, quan es casava, podia anar a viure amb ell i ser un servent de gran

confiança. Filis, dida de l’emperador Domicià es va encarregar de fer els últims honors funeraris

després del seu assassinat i va portar en secret les seves restes al temple de la famflia Flavia:

  “La seva nodrissa Filis, li tributà, tanmateix, els darrers honors la seva a casa de camp

 de la vía Llatina; va conduir en secret les restes al temple de la família Flavia i juntà

amb les cendres de Júlia, filla de Titus, a la que també havia criat ella”. (Suetoni, Dom.,

¡7).

Altre tipus de persones de gran confiança podien ser els vernae, fills dels esclaus que quan

eren petits, vivien i jugaven amb els fills dels amos de la casa. Quan arribaven a grans podien

ser col.locats sota la seva tutela els els fills dels seus antics companys, així es convertiren en el

custu o guardià: si també els portaven a l’escola i els tornaven a casa eren anomenat

paedagogus. Els termes de custus i paedagogus sempre foren intercanviables. Un exemple de

verna que acompanyà el fill de l'amo a l’escola fou Quintus Remi Palemó. El pedagog o la dida

un cop acabat el seu treball amb l’infant podien ser recompensats amb la llibertat.

En general, pedagogs i dides eren recordats amb tendresa, com digueren Marc Tuli Ciceró:

  “Finalment, no s ‘han de jutjar les amistats flns que els caràcters s’hagin

desenvolupat i confirmat amb els anys; ni els joves afeccio nats a les caceres o a la

pilota han de considerar com amics als que volgueren de nois per tenir les mateixes

afeccions. Perquè d'questa manera, les dides i els pedagogs exigirien per dret

d’antiguitat el primer lloc en els nostres cors; aquests, certament, no deuen ésser

oblidats; però són altres les atencions que els hi devem”. (Ckeró~De Amk., 20, 74).

  o Gai Plini Cecili Secundus:

“Com es repenjava al colI del seu pare! Com a nosalsres, els amics del seu pare, ens abra

çava amicalment i honesta! De quina fasió sabia estimar, segons l’estament de cadascú,

les mainaderes, els pedagogs, els preceptors! “. (Plini el Jove, Ep., y, 16, 3).

  Quan morien eren recordats en els monuments funeraris per la lleialtat i devoció. El pedagog

de l’emperador August va rebre la llibertat i quan va morir fou honrat pel propi August amb un

funeral públic.

Però com molts pedagogs, igual que a Grècia, podien donar càstigs corporals, llavors governaven

per mitjà de la por i així  imposaven la seva voluntat; aquests pedagogs no serien recor dats amb

afecte com li va succeir a l’emperador Claudi que recordava al seu pedagog com un bàrbar:

  “Molt després d’haver acabat la seva minoría el deixaren sota l’autoritat d'altres,

sotmés a la fèrula (instrument per donar càstic) d'un peda gog; ell mateix es lamentava en

un escrit que haguessin col.locat al seu costat un bàrbar palafrener en altre temps, per

a fer­li suportar, sota tot gènere de pretextos, infinitat de maltracta­ments”. (Suetoni,

Claud., 2,2).

 Revista EDUCARE n. 12