OPINIONS D'AHIR
Una altra vegada les Escoles d’Estiu! Aquesta
frase serà dita, potser, amb diferents entonacions l'expressió, per molts dels qui tingueu a les mans aquest número
extraordinari del «Butlletí dels Mestres». No us precipiteu. Les Escoles d’Estiu
no es repeteixen mai i evolucionen constantment, arran del seguiment reflexiu i
interessat dels seus organitzadors.
Aquest any han assistit a l’Escoia d’Estiu
13.045 professors, i s’han realitzat 988 activitats de formació. Aquestes
xifres són lleugerament inferiors a les del l'any anterior (14.086 i 1.006).
A judici dels grups organitzadors, aquesta
disminució ha estat a causa d’un canvi d’orientacié de les Escoles d’Estiu,
en les quals s'han potenciat més les sessions de debat 1 d’intercanvi d’experiències
que no els cursets.
El Departament d’Ensenyament subvenciona les
Escoies d’Estiu i és responsable de la seva coordinació. Aquesta coordinació
requereix unes trobades durant el curs —quatre en total— en les quals es
tracten, a més d’aspectes econòmics 1 organitzatius, temes de fons, que es
proposen de mutu acord i segons els resltats globals de les successives Escoles
d’Estiu. Els temes treballats durant aquest curs, en dues de les trobades, han
estat:
—«Característiques generals 1 característiques
diferenciadores de les Escoles d’Estiu» (Escoles «grans»; escoles comarcals;
escoles en una zona en la qual es realitza un Pla de Formació Institucional
(FOPI).
—«Orientacions per a la planificació de les
Escoles d’Estiu» (Aprofundiment en els valors democràtics; revisió dels
continguts, finalitats i forma de treball a l’escola; la formació dels
mestres enfocada cap a la seva actuació a l’escola).
En la primera, s’hi comentaren les ponències
presentades per tres grups organitzadors; en la segona, fou Pere Darder qui
desenvoiupà el tema i en dirigí el debat posterior.
En síntesi, el contingut dels debats fou el següent:
—Les Escoles d’Estiu tenen un caràcter
propi, irrenunciable, que es concreta en l’oferta d’un debat de caire
professional sobre l’escola i l’ensenyament, en un nou estil de relacions dels
mestres i en un reciclatge de continguts que vol ser «significatiu». Les
activitats iniciades a 1’Escola d’Estiu han de continuar durant tot l’any,
a través del que es comença a anomenar «Escola d’Hivern».
—També queda caracteritzada la formació
permanent institucional, ja que aquesta és també necessária. Així mateix,
cal coordinar totes les modalitats de formació permanent perqué l’oferta
sigui, alhora, plural i eficaç i optimitzi al màxim els recursos disponibles.
—Quant a la formació permanent, es comença a
parlar d’una nova definició de «continguts de matèria», d’aprenentatge
«significatiu», i es destaca la importància de la gestió escolar i la
necessitat d’un projecte d’escola.
Alguns dels articles seleccionats en el Butlletí
formulen clarament un repte que s’adreça tant a I’Administració com als
mateixos organitzadors. Uns i altres estem obligats a prendre’ns seriosament
alló que emprenem, a donar resposta a les preguntes formulades (i a reformular
la pregunta, si cal), a continuar el camí que es va obrir i a avaluar la
justesa 1 l’adequació de les afirmacions que configuren el programa d’actuació
que proposem.
Les Escoles d’Estiu són un element que el
Departament d’Ensenyament considera necessari perqué l’oferta de formació
permanent a Catalunya mantingui un caràcter pluralista i proper a l’escola. 1
per aixó, s’hi continuarà donant suport econòmic i organitzatiu. També són
necessàries, peró, altres iniciatives, protagonitzades per les institucions
universitàries, així com les ofertes institucionals, adreçades molt
directament a la totalitat dels centres. Tota l’oferta de formació permanent
s’ha de coordinar de manera intel.ligent i efectiva, a cada comarca o sector.
Aquesta és una nova fita que hem d’assolir i constatem que els canvis que
s’estan produint la faciliten: l’extensió dels Centres de Recursos, el
Programa de descentralització i sectorització del Departament d’Ensenyament,
etc. La comarcalització de les Escoles d’Estiu durant aquests darrers anys
n’és un altre, ben significatiu, que contribuirà al fet que l’oferta de
formació arribi arreu.
Aquest Butlletí us permetrà d’apropar-vos al que han estat les Escoles d’Estiu de 1985, peró som conscients que resulta difícil traspassar l’experiència d’aquests dies, ja que solament la participació directa permet de fer-se’n càrrec en la seva totalitat.
Butlletí
dels mestres, n. 203, març de 1986