Individu i societat. La
construcció social del jo
Existeixen diversos punts de vista sobre la construcció del ser humà,
abordarem el següent assaig des de tres punts de vista, com per exemple el de
Sigmun Frreud, que planteja el "radical individualisme" on diu que la
societat i l'individu són producte de la biologia humana (pulsions), és a dir
que la norma sorgeix des de dins de la persona i aquesta norma es repeteix a
través de la cultura, per exemple quan un nen és maltractat pel seu pare o
per la seva mare, o és rebutjat, quan aquest nen creixi experimentarà
sentiments de desconfiança cap als altres i quan tingui fills serà violent
amb ells de la mateixa manera que els seus pares ho van anar amb ell.
Sigmun Freud
ens trasllada a l'explicació biològica de la recerca de la felicitat completa,
és a dir en una forma metafòrica l'home sempre cerca el del ventre
matern ja que allí totes les seves necessitats estan satisfetes, però en néixer
el nen plora, però quan comprèn la seva simbiosi, ell és diferent del món,
ell és una altra persona, s'adona del principi de realitat.
Sigmun Freud
també parla sobre com les pulsions sexuals ajuden a formar la societat, és a
dir a través de les diferents etapes el nen troba plaer sexual i això és el
que el duu a seguir repetint aquestes accions, però a mesura que l'ésser humà
va creixent i es va desenvolupant, es creen repressions sexuals que provenen de la
societat, ja que no tot es pot fer perquè crea un desequilibri entre l'home i la
comunitat on viu i és allí on es crea el malestar en la cultura; és a dir
per exemple quan en l'actualitat veiem grups d'homes i dones nus, això crea un
cert menyspreu i molèstia o pena de les persones que estan a la seva al
voltant, creant així una forma per a cridar l'atenció i un neguit o disgust
entre els uns i els altres grups de persones.
La postura d'Enrich Fromm i la d'Ignacio Martín Varó ens mostren com l'ésser humà és el subjecte que
aprèn del mitjà en el qual es troba, és a dir prenen una postura totalment
ambientalista
i en la qual utilitzen una investigació experimental, amb mètode experimental
que és la tècnica en la qual l'investigador manipula alguns esdeveniments o
circumstàncies i després amida els efectes que té en la conducta del
subjecte; d'aquest manera es dóna a saber que el subjecte és una variable
dependent i l'ambient en el qual es troba una variable independent.
Ignacio Martín Varó, salvadorenc que viu en un mitjà de conflicte violent continuo
i que en el seu escrit sobre
conductisme social, ens diu que el que psicòleg social ha d'explicar com les normes
s'interioritzen en l'individu i com els efectes dels estímuls socials es
consoliden en disposicions duradores i aquestes, al seu torn, influeixen en la
conducta social.
Enrich Fromm
en el seu escrit ens parla sobre les dicotomies existencials de l'home i ens diu que aquestes duen a l'home a un constant desequilibri
en intentar
buscar ser feliç amb ell mateix i amb els altres, però que en arribar al seu objectiu queda insatisfet i continua en una recerca interminable de
diferents variables; un exemple d'això és el cas de tots nosaltres que sempre estem
buscant la felicitat, però una felicitat idealitzada en
la qual volem trobar resposta a tots els nostres problemes tant socials com econòmics
i emocionals, si assolim conquistar algun d'aquests aspectes seguiríem buscant
sempre per trobar el que ens manca és a dir no estem conformes amb el que
tenim sinó que sempre estem buscant el paradís etern en el qual no ens hàgim
de preocupar per cap aspecte.
Enrich Fromm
també ens comenta que l'home té una necessitat religiosa que el duu a
restaurar un estat d'equilibri entre ell la naturalesa i l'ajuda a lluitar
contra les dicotomies existencials i assenyala que l'home no necessita tant les
respostes a aquestes dicotomies sinó necessita el procés que duu tractant de
buscar respostes a elles. Enrich Fromm
també ens pronuncia la personalitat com una art important de la formació del
jo, i considera en la seva explicació el temperament i el caràcter.
Vist ja el cas d'algunes persones que creuen que el món gira al seu voltant i
que llevat d'elles no creix res més, crec que la millor construcció social del
Jo que podem deduir és la que cadascú assoleixi formar a partir dels seus
coneixements, no des del seu punt de vista propi, ni tancant-se en el seu propi
paradigma, ja sigui el d'Ignacio Martín Varó, el dEnrich Frommmm
o el de Sigmun Freud,
sinó des d'un punt de vista més ampli, no solament un o dos paradigmes, sinó
tractant de conèixer-los tots i així tenir una visió mes àmplia i mes
detallada del nostre propi ambient i de les nostres circumstàncies i així
formar una construcció del jo veritable, autònoma i mes precisa del que
realment som.
LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL JO
L'ésser humà depèn de la informació, de les accions i de les reaccions que
la societat en la qual viu emet cap a ell, és a dir en l'estructuració social
del JO és molt important el concepte d'harmonia i estabilitat grupal
que es forma quant a l'harmonia i estabilitat individual que es construeix
internacionalment.
En l'edificació del jo s'han de tenir en compte diferents fonts complementàries
com les influències culturals, que són els valors i actituds compartides i
transmeses pels membres d'una societat, i els quals adquireixen un poder
transformador i es converteixen en una força que modela la personalitat i la
particularitat del ser humà.
D'aquesta
forma podem veure com els trets característics d'una determinada cultura varien
en la conducta quotidiana d'un ésser humà, els estudis culturals
ens mostren els valors dominants en les diferents cultures i les conseqüències
d'aquests valors esclareixen la importància de la cultura, la variabilitat de
la conducta humana i el concepte de normalitat en la conducta, un exemple d'això
és l'homosexualitat, la qual no és característica innata, sinó
que se li va atorgar un valor d'acord amb les consideracions i els costums
socials de la societat en què està.
Un altre factor destacat són les influències socials, les quals duen a un
individu a ser alienat i dotat de les actituds socials i de les conductes
comunes, i a conformar-se amb les conductes del seu entorn, d'aquesta manera
perquè un individu pugui fer una socialització amb el grup i pugui encaixar ha
d'adaptar-se i ha d'adaptar les seves maneres d'actuar, de pensar o de sentir
en la direcció assenyalada per les normes del grup. De manera que l'individu
o membre d'un grup ha de renunciar a una gran part del seu individualisme si vol
que el grup es mantingui i ha d'actuar de forma coordinada com actua el seu grup,
mostrant així com es desenvolupen les pressions del seu grup i com aquestes el
duen a introduir-se en la conformitat, creant un pensament estandarditzat i amb
un sol propòsit: el bé del grup, no el bé personal, i produint persones fàcils
de manipular, dòcils i viables d'adaptar a qualsevol poder social.
Un altre factor conegut és la influència del medi com el territori o la població,
l'última en la qual la societat en colònies comunitàries crea una tendència
de pensament que intervé eficaçment en la manera de pensar de l'individu, la
qual origina una falta de privadesa, d'exposició constant a l'opinió pública
i a la continua vigilància d'altres persones la qual cosa engendra una tensió
en la vida comuna.
Un exemple dels anteriors factors influents complementaris és la moda, la qual
ha estat pràcticament heretada culturalment, ha estat represa cada vegada amb
major força per la societat, els individus de la qual temen ser burlats, ser criticats o rebutjats si
aquesta, la moda, no és albergada. D'aquesta forma la moda pot tenir el control
massivament sobre les persones creant influències en la societat com la
satisfacció de falses necessitats: el canvi constant de roba i la imitació a
figures populars pel que duen posat.
En conclusió, podem comprendre que no som autònoms de la nostra pròpia
personalitat, sinó que som la suma de diversos factors influents en la nostra
vida, com ja abans ho esmentem: la cultura, la societat, el medi i el llegat
dels nostres avantpassats que ens estan actualment marcant i ens seguiran
marcant si no prenem consciència del que som i del que volem projectar cap als
altres, amb un pensament crític i autònom de nosaltres i de la societat en la
qual vivim
LUZ
ANGELA CORREA VALENCIA
PONTIFICIA
UNIVERSIDAD
JAVERIANA
2005-03-10
.