BALDIRI REIXACH CARBÓ

Baldiri Rexach Carbó un gran pedagog del s. XVIII

.JORDI GUARNÉ

Pedaqog-Professor de Filosofia IES ‘Torrevicens de Lleida.

Beil-lloch dAro (Baix Empord&) 1703 - Sant Martí d'Ollere 1781.

 Sacerdot de la parròquia de Sant Martí d’Ollers, on durant més de mig segle es va dedicar a l’ensenyança dels nens/es. La seva principal obra és “Institucions per l’Ensenyança de Minyons”, editada sis cops (en aquella època) i traduïda al castellà ¡ francès. “Institucions per l’Ensenyança de Minyons” es pot considerar una enciclopèdia educativa del s. XVIII. Crítica i novetat en un sentit pràctic són les notes essencials de dita obra. En la mateixa es troba alhora barrejats molts conceptos i aspectes educatius: Qualitats dels mestres; normes sobre càstics, repressions i ses limitacions; educació femenina pràctiques pietoses; elaboració de la tinta; funcions docents vàries; cartipaços escolars; didàctica del català, llatí, castellà, francès o italià; entre altres. L’obra està adreçada “als mestres comuns i dels pobres, per amor dels quals, principalment, s’ha fet aquesta obra...”

  Al llarg de dita obra B.R. se'ns presenta com un autèntic apòstol del poble. Entre altres frases que ens demostren aquest fet destaquem: Una igualtat, tant a escala  personal “Moltes vegades he sentit dir i també he vist que els estudiansts despreciaven els treballadors de la terra i que tenien per menys a un estudiant, perquè era fill d’un pagès, la qual cosa no pot provenir més que de la ignorància que es té per la tasca i honorabilitat dels pagesos i sea fills”; com a escala governamental “Als pobles en què els pares de la república fiquin mestre per ensenyar, han també de procurar abans d’acceptar el mestre, cal tenir bons informes dels llocs on ha treballat, no sigui que quedin tots burlats”.

  Alerta als pares de la seva gran responsabilitat educativa i els invita a buscar, amb molt de cura, l’escola on portin els fills, tot sospesant els inconvenients i avantatges. Deira per ben sentat que no hi ha educació escolar possible sense la col· laboració dels pares.

  En l’obra de B.R. trobem un perfecte equilibri entre educació moral i educació intel·lectual. És a dir el desenvolupament moral i intel.lectual de l'alumne han d’avançar paral.lelament. Cap dels dos aspectos pot quedar retardat en benefici de l’altre, ja que ambdues facetes són inseparables en la persona humana.

  En l’educació intel.lectual  deixa sentir la influència de la corrent francesa dels a. XVI1-XVIII originada en Port-Royal. El seu afany investigador el va portar a descobrir aquesta tendència pedagògica de les “petites écoles”, de contingut cartesià i racionalista on es remarca l’enteniment i raciocini de tot alumne. La clau o metodologia que cal infundir al nen Es la predisposició a la reflexió com a eina bàsica ¡ primera per tal de raonar correctament.

  Diu BR. “Els infanta que desitgin aprendre les ciències no han d’elegir, ni voler aprendrc, res més que les coses que trobin clares i fácils d’entendre i cal que deixin estar els aspectos difícils, inútils o que no entenguin” (Si tots els estudiants actuals practiquessin aquest consell, quanta eficàcia de rendime tindriem). En la mateixa tesitura diu als mestres: •Sempre que proposeu una tasca als alumnes, cxpliqueu el perquè de la seva utilitat, ja que aquests volen ser tractats com a persones que raonen i no poden ser enganyades”.

  En relació a l’educació moral afirma que la persona humana és feble per naturalesa  (pecat original). Es necessari doncs reconduir la conducta equívoca, per mitjà de càstigs no abusius. Fins i tot cal commutar el cástig si l’alumne ha raonat i fa propòsits de rectificar. "L'amenaça del càstig és com els exèrcits que prevencn dc la guerra instaurant la pau als pobles” (Potser seria una bona refleció per a laparent desordre dísciplinari qu-diuen alguns- hi ha a l‘ESO).

  Alerta per altra banda de que els càstigs no s’han d’aplicar mai  per manca de rendiment intel.lectual. Cal coneixcr la capacitat intel.lectiva de tot alumne. ( I alló de que la de que " la lletra amb sang entra" qui ho debia maquinar?).. Ell ho dcixa clar: El càstig per la mala voluntat (el qui no vol aprendre). no pas el qui no pot aprendre insuficient dintel·ligèncla). (Peró continuo insistint: alx annv 50, les fallides de càlcul es passaven per " la canya americana"  ‘, sense distinció ni apreciacio de C.l.!, encara no existía el psicòleg escolar?). B.R. insistia en que el bon mestre sabia perfectament qui era capaç o no d’aprendre. (Renoi quins ,mestres els del s. XV111!)

  B.R. supera la pedagogia racionalista, ja que deixa ben clar que cal educar també la moral. 1 dins de l’educació intel·lectual supera el determinisme, ja que creu que tot home es capaç no tan sols de rebre aprenentatgc, sinó també de huscar-se’l (autodidacta).

Ens trobem doncs davant del gran oblidat de les nostres contrades educatives catalanes. Tinguem per ben segur, que si els mestres i professors tinguessin la seva obra com una mena de "catecisme docent”, s'aconipliria en gran mesura la máxima pestalotzziana "Doneu-me un mestre i us donaré una escola”.

  Reflectir  l’obra ens portaria a dedicar un monogràfic a B.R. i no ho podem fer en un simple article. Deixem constancia doncs a nivell de frases de les seves principals propostes:

  /  L’educació aporta el bé a la humanitat.

  / Cal orientar convenientment la vocació professional des de l’adolescència, Fer-ho és garantia del recte viure pel dema de la persona.

  / L’amor dels pares és essencial per a l’educació familiar i condicionant per a l’educació escolar (Quants alumnes ens arriben massa “cremats” de casa, dia rera dia?)

/  Cal preparar la noia igual que el noi per a la vida. Donat que elles també poden assolir el govern de la família o de la societat. Si més no quedaran salvaguardades del diable (Es refería al masclista de l’home?)

  /  Cal tenir bona cura d’escollir el mestre: Bona preparació, coneixements, bon caràcter, vida exemplar quant a virtuts morals i socials. (Quants quedarien de peu?) Feia l’advertiment de que les oposicicions no eren total i única garantia d’eficàcia. (Quants anys de pràctiques).

  /  Ensenyar l’alumne a ser crític, eloqüent, amant de la veritat i coneixedor de la història, per tal d’estimar les arrels humanes.

  /  Els cástigs cal que tinguin contingut social: proposats pels alumnes a l’infractor i acceptats pel mateix.

  /  Sempre cal premiar i estimular la tasca de l'alumne.

  /  Els jocs són el millor mitjà per a l’aprenentatge.

  /  Els premis o recompenses no han de crear avarícia material, si més no compensació afectiva i intel.lectual.

  / Les llengües estrangeres ens ajuden a entendre els nostres germans fills dun sol Déu.

  / El mestre cal que sigui bon coneixedor de tots els alumnes quant a la seva personalitat (psicèleg?)

  /La FINALITAT de tota EDUCACIÓ, és fer homes i dones lliures, responsables, moralment rectes, honestos/es, pacífcs/ques, treballadors/es i savis/es en la mesura que Déu els hagi donat la capacitat. (Ja ens conformaríem amb algunes poques d’aquestes fites. Crec jo).

  Bé, doncs. fins aquí el breu resum de les principals propostes pedagògiques de Baldiri Rexach. Si voleu aprofundir en la seva obra no us en pcnedireu.

  Bibliografia:

GALINO CARRILLO, A. Textos de pedagogía hispanoamericana. Madrid— 1 974. Narcea.  

Revista EDUCARE, n. 10 de juny 1999