Sant Antoni Maria Claret
(1807-1869)
JORDI
GUARNE
Pedagog Professor
de Filolofia
del
IES
Torre Vicens
de Lleida
Els trets principals de la biografia d’aquest catalá nat a Sallcnt
(BCN) i que va morir el mateix
any que es celebrá cl Concili Vaticà 1, a França, desterrat com a conscqüència
de la revolta (1868) que va sacsejar el seu país, podrien ser: Fundador
dels Missioners del Cor de Maria” (Pares Claretians) i de
les “Religioses de Maria Iinmacuiada ambdues
ordres dedicades a l’ensenyament. Arquebisbe de Cuba. Confessor de la reina
Isabel II i preceptor dels seus fills així com Director del Seminari-Basílica
de l’Escorial (1859) (panteó
reial).
Asscgura A. Benito Duran: “Abans d’Andrés Manjon (fundador dc les
Escoles del Ave María” – Granada,
no hi ha altra figura en pedagogia a l’Espanya del S. XIX que hagi demostrat més
eficàcia i dedicació a l’organització escolar en el si de l’Església
Catòlica”.
En fcr-se càrrec de l’Escorial per nomenament reial, el converteix en
el millor col·legi d’ensenyament primari i secundari així com a millor
seminari.
La preocupació d’Antoni Mª Claret per la pedagogia no s’esgota dins
de l’àmhit eclesiàstic. Ni tan sols es limita a incorporar novetats
d’altres països. Esdevé un creador, un intuïtiu que s’adelanta al seu
temps.
L’escola-granja Puerto Príncipe constitueix la primera realització
quant a la formaciò professional de joves de classe humil. En la mateixa no
sols aprenien un ofici, si més no, aprenien a organitzar-se el futur de la seva
vida, a estalviar per mitjà d’una llibreta d’estalvis part dels guanys que
obtenien.
Una dc les insistències pedagògiques en qué se’l va conèixer va ser
pel tema de l’educació i formació femenina i llur promoció social de la
dona. Una idea, aquesta, que en ple S. XIX resultava un tant revolucionària.
Tot llegint alguns paràgrafs de “La col·legiala
instruida” hom pót pensar que està
escoltant a qualsevol avantguardista del feminisme de finals del S. XX.
Va impulsar la difusió del llibre com a eina fonamental d’aprenentatge
tot fundant la impnemta-editorial religiosa dc Barcelona (avui en dia coneguda
per “Editorial Claret”). També en aquesta vessant va fomentar les
biblioteques parroquials. Va intentar elaborar un catecisme de doctrina catòlica
únic per a tota l’esglèsia mundial, projecte que li van fer fallir els
seus detractors, i que al final, en ple S. XX els Papes han hagut de promulgar
com a exigència dels nous temps catòlics.
Entre les seves grans recomanacions pedagògiques cal apuntar:
1) La importància dels
pares com a primers educadors. El paper de les mares és fonamental i
detenminant pel futur educand com a tal. Només els infants que han gaudit
d’una educació materna amb la convenient barreja d’amor
i exigència, esdevindran
alumnes amb un equilibri psicològic adequat per tal de continuar amb cert èxit
l’aprenentatge escolar, és a dir, sense grans problemes. Avui en dia tots
sabem fins a quin punt la manca d’afecte maternal a la primera infància pot
bloquejar en gran part la intel.ligéncia de l’alumne, doncs imprimeix manca
de seguretat en l’infant
2) Importància de l’educació de la dona. Ens diu Claret en la
seva obra “La cal·legiala instruida”
“No hi ha res millar que una bona dona, ni res piijor que una mala dona. Elles
són la clau i el secret de tot grup social (famíha, veïnat, parròquia,
etc.). L’esglèsia des dels primers moments fins avui en dia ha superat tots
els entrebancs i ha tniomfat gràcies a la tasca callada, persistent i piadosa
de les dones. Elles varen ser les primeres missioneres que van extendre la
doctrina a llurs famílies i amics/gues”. Cal doncs procurar que les dones
esdevinguin unes bones dones per mitjà de l’educació. Aquesta serà la
millor invensió que pot fer la societat pcI seu futur.
3) Tenir en compte les
particularitats individuals ja de ben petits en el de sí de l’escoia. Les
herències diverses dels alumnes ens marquen un tracte diferenciat. Potenciar
aquesta individualitat quant a intel.ligència i caràcter va en benefici de
procurar persones lliures i madures.
4) Noció integral i
equilibrada de l’educació: Atendre a la persona com un tot. En aquest
sentit ens recupera la idea clàssica grega que podríem resumir en “cos sa, ment sana” i “ ment sana, cos sa”. Cal doncs mantenir disciplinat el cos (fortalesa, templança) i la ment
(prudència). Els dos units per tal d’esdevindre un sol eix d’actuació-pensament.
“La persona ha d’atendre a la vegada tres coses: lo bo, lo verdader i lo bell. Lo bo és l’objecte del cor, lo verdader és l’objecte de l’enteniment, i lo
bell és el nesultat de l’enteniment ben instruít, del cor ben dirigit i del
cos ben entrenat, el qual executa amb perfecció toles les coses que han de ser
per sa naturalesa i neeessitat (“El col.legial instnuït”).
5) Memònia i nemotècnia.
A més de ressaltar la memònia com a facultat bàsica de tota intel·ligència, també va donar normes per tal d’afavonir la
memonització dels continguts. Ens promou la tècnica del subratllat i resum
dels conceptes en unes principals i escasses idees, que esdevindran com un
petit esquelet el qual serà l’objecte de la memorització oportuna. Vaige és
ni més ni menys que la tècnica d’estudi que continuem fent avui en dia : Subratllar-resumir-aprendre.
És per tot aixó i més ANTONI MARIA CLARET, un important pedagog a tenir en compte en un llistat de pedagogs dels Països Catalans.
Revista
Educare, n.15 febrer de 2003