FÒRUM SOCIAL PER A LA EDUCACIÓ

Acta-resum de la reunió organitzativa del 27 d’abril de 2005

  Assistència: Susana Arànega, Agnès Barba, Rosa Cañadell, Josep Cardona, Mercè Comas, Jordi Curell, Carme Escribà, Jesús Fernández, Quim Lázaro, Blanca Luque, Eduard Luque, Iñaki Mingolarra, Marta Segarra, Blanca Serra i Antoni Verger.

  Excusen la seva abscència: Josep Miquel Lacasta, Joan Manuel Parisi, Albert Riba i Xavier Subirà. I les entitats: CEESC.

  1. Conferència Pablo Gentili: La conferència serà el proper dimecres 4 de maig. S’ha penjat la informació al web del Fòrum i s’ha enviat un correu electrònic a tots els adherits. S’acorda imprimir còpies del cartell per deixar-les a Rosa Sensat, al CJB i per l’Autònoma. També s’enviarà la informació a les agendes dels diaris.

La Rosa Cañadell presentarà, en l’inici de l’acte, el Fòrum Ibèric. L’Agnès Barba farà la presentació del ponent, Pablo Gentili.

  1. Diada de l’Escola Pública i Setmana Europea de mobilitzacions per l’Escola Pública: Des del Fòrum, s’enviarà un missatge de correu electrònic a tots els adherits per animar-los a participar en tots dos act
  1. Audiovisuals Jornades Fòrum: S’han gravat 11 DVDs, dels que s’estan fent còpies. Es farà un DVD, amb una tria, per difondre, que es calcula que estarà llest per finals de maig.

Es comenta la possibilitat de difondre el DVD aprofitant les Escoles d’Estiu. També es pensa en fer-ne una presentació en l’Assemblea del Fòrum, però no s’acorda cap data.

  1. Publicació: Se li ha proposat al Xavier Rambla que s’encarregui de fer una proposta per ordenar i redactar tot el material que tenim a partir de les relatories de les Jornades i poder-ho convertir en una publicació. A finals de juny presentarà una proposta.
  1. Propostes de continuïtat: Es vol mantenir una mínima infraestructura de cara al curs vinent, per la qual cosa caldria un petit espai (que està per decidir, depenent de la tarifa i de les necessitats que es tinguin) i algú que s’encarregués de manera més o menys continuada, encara que poques hores a la setmana, d’actualitzar la pàgina web, contestar els mails i recollir les propostes que puguin fer les diferents organitzacions i dinamitzar actes i debats. També es proposa fer comissions per dur a terme activitats de cada eix del Fòrum al llarg del curs. Una altra proposta és la utilització del Fòrum com a punt de contacte entre moviments socials i gent del món educatiu, així com de difusió d’informacions interessants de caire educatiu.

Per poder tenir una més gran independència econòmica i organitzativa es  proposa legalitzar el Fòrum com a entitat, amb la peculiaritat de canviar de junta directiva anualment, de manera que el fet de figurar com a membre de la junta sigui una formalitat, i no pas un càrrec dins el Fòrum, que continuarà funcionant de manera assembleària.

També s’apunta  la possibilitat de realitzar unes noves jornades d’aquí dos o tres anys.

6.      Properes reunions            Reunió Secretaria Tècnica: 01/06 a les 18,30h.

                                                     Assemblea General: 15/06

------------------------------

 

Els propers dies 16, 17, 18 i 19 de juny tindrà lloc, a Barcelona, el I Fòrum Social de la Mediterrània. Aquest Fòrum té per objectiu "ser un espai de treball plural, transversal, obert a les diferents sensibilitats, cultures, confessions i pobles, per tal d'esdevenir un espai d'articulació regional entre col·lectius de les societats mediterrànies que vulguin treballar plegats per tal de reflexionar i generar alternatives concretes a l'actual procés de globalització neoliberal". La seva organització respon a la dels fòrums socials que ja fa uns anys s'estan organitzant tant a nivell local com global, i que nosaltres ja hem posat en pràctica amb el Fòrum Social per l'Educació a Catalunya.
 

 

1er Fòrum Social Mediterrani

La Mediterrània, un mar de drets

Barcelona, 16-18 juny 2005

El Fòrum Social de la regió mediterrània ja és una realitat. Es celebrarà a Barcelona del 16 al 19 de juny. Es tracta d’un esdeveniment polític de gran magnitud, doncs agruparà moviments socials de tots els pobles de la Mediterrània per tal que coneguin i intercanviïn les seves reivindicacions i lluites.
Des de la celebració del primer Fòrum Social Mundial el gener del 2001, el
moviment social global s’ha anat ampliant i enriquint amb l’organització de Fòrums Socials locals, nacionals, regionals o continentals, en una doble tendència que associa lo local i lo global en la reflexió i en l’acció. D’aquesta manera es facilita que els moviments socials organitzin en comú les resistències als dictats del mercat i a la dominació del capital, i la construcció d’alternatives que posin al ser humà en el centre del projecte de Societat.
Veiem créixer les desigualtats, les exclusions, les pressions migratòries; al mateix
temps que la democràcia i les llibertats retrocedeixen i es mantenen o reforcen els règims autoritaris ja vigents. Pensem en els conflictes irresolts que persisteixen en la regió, incrementats per les agressions i ocupacions militares a Irak i Palestina, que enfonsen a ambos pobles en l’horror, les privacions i la falta de drets.
Entre
l’immens desplegament militar estranger i l’armament nuclear que Israel posseeix, el Mediterrani s’ha convertit en un immens polvorí. Així doncs, el FSMed vol ser un espai per a establir convergències, en la reflexió i l’acció, en les lluites comunes contra l’augment de les diferències, per a enderrocar els murs –reals o simbòlics- que estan creant en el Mediterrani zones d’apartheid i d’exclusió, per a obrir perspectives de pau, per a defensar els drets dels pobles i de les persones. Mentre que per a uns el Mediterrani és només un espai de circulació de mercaderies i capitals, nosaltres pensem en el Mediterrani com un espai d’encontre entre les dones i els homes de les seves ribes.
Proposem el Fòrum Social Mediterrani com una reflexió sobre la realitat existent,
sobre els seus potencials, conflictes i problemes; amb el convenciment que e trobaran solucions reduint les profundes desigualtats existents entre les persones i els pobles que l’habiten. Volem implicar la societat civil al màxim per a crear un vertader diàleg entre les cultures i poder canviar la dinàmica de les coses, influint en les polítiques estatals i en els organismes internacionals per a aconseguir un desenvolupament econòmic, social i polític sostenible i respectuós amb el medi ambient i els drets humans. Però només serà possible amb la participació activa de la societat civil amb voluntat de subvertir i transformar l’ordre mundial actual.
El FSMed no pretén ser la instància representativa dels moviments socials, sinó un
punt d’encontre per a estimular el debat i les propostes dels seus participants. Pretén agrupar organitzacions i moviments socials que, d’acord amb la Carta de Principis de Porto Alegre, treballen per a crear un altre Mediterrani possible.

Procés de construcció del FSMed

El procés de construcció del FSMed, iniciat al maig de 2003, es realitza principalment a través de les Assemblees Preparatòries Internacionals. El seu principal objectiu és la màxima integració de totes les forces de resistència al neoliberalisme imperant, existents a la Mediterrània (moviments socials, sindicats, associacions, xarxes….). Les Assemblees es recolzen en las tasques de tres grups de treball - extensió, programa i logística -, un grup de coordinació internacional i un secretariat tècnic, que determina l’estructura i els eixos temàtics del fòrum. Aquests eixos temàtics són els que segueixen a continuació:

- Democràcia, ciutadania i drets humans dels homes i les dones

El tema de la democràcia i de la definició del tipus de democràcia que volem és determinant en una zona on hi ha diverses dictadures, on les llibertats públiques poden ser nul·les i, gairebé a tot arreu posades en dubte. En aquest eix queden inclosos els drets polítics, econòmics i socials, els drets col·lectius dels pobles, el dret a l’autodeterminació, la defensa de les llibertats, la lluita contra totes les formes de discriminació i exclusió i la construcció de les condicions per una democràcia participativa.

- Conflictes, ocupacions militars, militarisme i pau

L’existència de conflictes no resolts des de fa dècades comporta focus permanents d’inestabilitat que es veuen agreujats per interessos geoestratègics on les claus, sovint, són alienes als països en conflicte i per una militarització intensa de la zona.
Caldrà tractar amb especial atenció els conflictes actuals a l’Orient Mitjà, i en particular els drets del poble palestí, la complexa situació al Magrib, el conflicte no resolt als Balcans, la problemàtica latent de molts pobles que no veuen reconeguts els seus drets. Caldrà recordar dins d’aquest eix dues temàtiques: el rol particular que juga l’imperialisme americà dins de la zona i la carrera armamentística de certs països de la regió, i tractarem de superar la política bel·licista per avançar cap a la resolució dialogada dels conflictes: volem un Mediterrani de pau, sense armes i sense dominació ni guerres.

- Drets econòmics, socials i culturals i models de desenvolupament.

Treball i conflictes

La globalització neoliberal es manifesta tant al nord com al sud del Mediterrani en l’aplicació de polítiques econòmiques i socials basades en el següents fenòmens: liberalització, privatització, desreglamentació i austeritat.
S’articula en dos eixos principals: la creació d’una zona de lliure comerç i els
beneficis obtinguts amb el deute, que operen com a vectors de les polítiques preconitzades en el marc del FMI, del Banc Mundial i de l’OMC. Aquestes polítiques tenen un impacte social devastador sobre els pobles de la regió mediterrània sota formes sovint similars: empobriment i exclusions socials, atacs als drets dels treballadors i precarització del treball, atur, desmantellament i liberalització dels serveis públics... En aquest context, apareixen com a prioritàries la reivindicació de l’anul·lació del deute dels països del sud i la necessitat de reconsiderar el procés Euromed de Barcelona.

- Migracions

El Mediterrani ha estat sempre un mar d’intercanvis i migracions i en aquest procés s’han forjat i evolucionat totes les cultures que hi conviuen. Avui en dia s’està transformant en un espai impossible de traspassar on venen a morir els exclosos per la globalització liberal en els països del sud. Cal parlar del tema de les migracions en termes de llibertat de circulació, de lluita contra les causes que la provoquen, de lluita contra l’exclusió i pel reconeixement de la igualtat de drets dels immigrants, tractant-los com a ciutadans, tant en els països d’origen com en els països d’acollida, en termes de respecte del dret d’asil i del dret dels refugiats.

- Diversitat cultural i diàlegs transculturals

La Mediterrània és sobretot un mar de diversitat, tant a l’interior de cada país com en els països veïns, fet que imposa construir processos de diàleg intercultural, interreligiós, interlingüístic i identitari, respectant la riquesa de la diversitat i aprenent a valorar-la en termes no hegemònics, en particular pel que fa a la informació i a la comunicació.

- Model de desenvolupament i sostenibilitat ambiental

L’actual model de desenvolupament neoliberal no afecta només les persones, sinó que origina un impacte ecològic negatiu que afecta seriosament el medi i malbarata recursos afectant seriosament l’ecosistema i les riqueses de la regió. En el marc del Mediterrani, els temes de pol·lució, de recursos energètics, de l’aigua i la desertització, de la seguretat alimentària plantegen el problema de la recerca de les alternatives al petroli per energies renovables (començant pel sol del Mediterrani) de forma més àmplia, del tipus de desenvolupament que volem.

- Dona i Mediterrani

En l’encreuament de les tradicions masclistes i patriarcals, les dones es troben en una primera línia de l’impacte de les polítiques neoliberals antisocials i, per tant, la seva contribució a la construcció del Fòrum Social Mediterrani pot ser una ocasió per a teixir llaços entre el nord i el sud del Mediterrani.

Què passarà durant el Fòrum? Quina serà la seva estructura?

- Grans conferències: una conferència central emmarcarà cada un d’aquests eixos temàtics, a més d’altres dues conferències: una sobre sobirania alimentària y una altra sobre la zona de lliure comerç. Aquestes conferències són responsabilitat de l’assemblea internacional.

- Seminaris: són espais de creació d’opinió, d’avaluació de l’estat de la qüestió i de plantejament d’alternatives.

- Tallers: són espais més petits, d’exposició i intercanvi d’experiències, de lluites i resistències locals per a pensar lluites i resistències globals.

- Exposicions: són espais on es poden il·lustrar les realitats de la Mediterrània, que permeten la participació, la trobada, l’intercanvi.
Els seminaris i els tallers són la part més important de l’estructura del Fòrum essent espais autoconvocats per les xarxes, moviments socials i organitzacions de la Mediterrània i constituint la raó de ser de la creació d’un espai de diàleg, d’intercanvi, de lluites i resistències entre aquests moviments de la Mediterrània.
Aquests seminaris i tallers volen fomentar la necessitat de convergència entre
organitzacions i moviments del nord, del sud i de l’est de la Mediterrània. En aquest sentit es fomentarà que els seminaris i els tallers siguin organitzats entre diferents organitzacions que provinguin de les diferents ribes. Es promourà que els seminaris tinguin una composició plural i transversal, equilibrada en gènere i en procedència dels participants.

On trobar més informació?

Tota la informació sobre el FSMed es troba a la seva pàgina web:

http:://www.fsmed.info