OPINIONS

Mapa Escolar de Catalunya

És una eina fonamental de planificació educativa. La seva lectura i el disseny del seu perfil farà possible la consecució de cinc objectius básics per a la formació dels nostres infants i ¡oves: la qualitat de l’erisenyament, la igualtat d’oportunitats en l’accés al saber, la universaiització dels estudis secundaris, l’equilibri territorial del país i l’adequació de l’oferta de la formació professional a l’actual demanda sòcio-econòmica. La confecció del projecte s’ha efectuat segons les dades objectives derivades del cens de població deI 1991, les taxes de natalitat i de decés, i la xarxa de centres docents avui existents.

L’evolució dels percentatges d’escolarització és un indicador dei comportament del sistema educatiu, per la quaí cosa ha estat un element primordial en la confecció del Mapa, bé que matisat per altres consideracions importants; per exempie, la incidència de les noves ofertes educatives, dels nous polígons industrials o d'abitatges, i de les noves vies de comunicació. D’aquesta manera podem sintetitzar-ne l’esperit en l’estimació de la demanda d’escolarització en cada zona i per a cada etapa educativa, i en la previsió de í’oferta en els centres púbiics i privats concertats. Així, el Mapa Escolar preveu la planificació de l’oferta del segon cicle d’educació infantil, de í’educació primária, de l’educació especial, de l’educació secundària obligatória, del batxilierat —en els dos tipus d’oferta, diürna i nocturna— i de la formació professional en centres públics. Altrament, conté les dades corresponents als ensenyaments reglats de música i dansa, i també de l’ensenyament oficial d’idiomes.

Cal dir que en la definició del Mapa Escolar s’han tingut en compte les aportacions dels consells comarcals i dels ajuntaments, i també d’aquelles institucions i entitats representatives dels ensenyaments referits. A més, atés que és un Mapa amb possíbititat d’adaptabilitat, serà possible d’incorporor­hi futures aportocions dels diferents organismes col·legiats de participació i consulta. Només caldrà completar-lo amb la pianificació de l’oferta del primer cicle d’educació infantil, dels ensenyaments d’arts piàstiques i de disseny, i dels d’art dramàtic, com també amb la formulació de l'oferta de programes de garantia social. Tenim el convenciment que la comunitat educativa se sentirà satisfeta d’albirar, amb aquest projecte obert, els horitzons de futur de la nostra escola que dia rere dia basteixen docents i discents. L’esperit que hi ha al darrere enllaça amb els criteris i la tradició pedagògica catalana i el seu acompliment pot esdevenir, creiem, un ver servei pedagògic.

Joan M. Pujals, conseller d’Ensenyament

Crònica d'Ensenyament n. 74, març 1995