FÒRUM SOCIAL PER L’EDUCACIÓ A CATALUNYA
FÒRUM SOCIAL PER L’EDUCACIÓ A CATALUNYA
MANIFEST
El
Fòrum Social per l’Educació a Catalunya,
manifesta:
1.
QUE VOLEM UNA EDUCACIÓ EMANCIPADORA
QUE IMPLIQUI A TOTHOM
Entenem
l’educació com un dret universal i un bé públic, que abasta més enllà de
les etapes d’escolarització formal de les persones, ja que forma una part
indestriable de la vida dels ciutadans i de les ciutadanes. L’educació és
una eina imprescindible en la formació integral de les persones i és, per
tant, una responsabilitat col·lectiva que depassa el marc escolar i que
l’administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i
d’igualtat. L’educació, a més de ser una necessitat per a l’emancipació
personal i col·lectiva, és una de les condicions per fer
possible una societat cohesionada, inclusiva i justa.
Així
doncs, hem d’assumir una doble tasca: d’una banda ens cal la implicació de
tots els sectors socials en la millora del sistema educatiu però, alhora, ens
cal també un treball interdisciplinari entre tots els sectors i agents socials
en el procés educatiu de les persones al llarg de la seva vida. I aquí
fem referència a la família, l’escola, els serveis socials, els centres
oberts, les entitats culturals, l’educació d’adults, els mitjans de
comunicació, l’educació no formal, l’educació en el lleure, el món
laboral, etc.), ningú pot defugir la seva quota de responsabilitat.
2.
QUE L’EDUCACIÓ A CATALUNYA HA DONAR RESPOSTA ALS PROFUNDS CANVIS SOCIALS I HA
DE CONTROLAR LES CREIXENTS TENDÈNCIES PRIVATITZADORES.
L’actual
model de globalització promou la mercantilització de l’educació i del
coneixement, a través d’instàncies com l’Acord General de Comerç i
Serveis que impulsen l’OMC i el BM. Assistim a una presència creixent dels
interessos privats, tant als ensenyaments obligatoris, com a la Universitat i la
Formació Professional. Tot això posa en perill la concepció de l’educació
com a bé públic i com a dret fonamental.
Els
canvis socials i de mentalitat experimentats al nostre país durant les darreres
dècades han tingut repercussions en l’ ensenyament. Ens referim , entre
d’altres, a l’emergència de
diferents models de família; a la
incorporació massiva de les dones al treball remunerat; a la incompatibilitat
d’horaris laborals, escolars i familiars amb les necessitats d’atenció dels
infants i els joves; a les noves tecnologies; a l’augment de la immigració, a
la nova concepció d’inclusió que implica la incorporació de l’alumnat amb
discapacitats diverses als centres ordinaris. Una sèrie de noves necessitats
que no han estat acompanyades de l’atenció i els recursos necessaris que les
administracions haurien hagut de posar en l’ensenyament públic, de manera que
l’actual sistema educatiu a Catalunya no garanteix prou una educació de
qualitat per a tothom ni la imprescindible funció de cohesió social.
Més
específicament, no s’ha fet
l’esforç necessari perquè la distribució dels alumnes
reflecteixi la diversitat cultural i social present a la societat, sinó
que s’ha permès la concentració de l’alumnat estranger i amb menys
recursos en unes mateixes escoles. Un fet que dificulta una cohesió social que
només és possible a través de la convivència en les mateixes aules
d’alumnat de diferents procedències, nivells socials i culturals, capacitats
i limitacions.
3.
QUE ÉS NECESSARI UN CANVI DE MODEL EDUCATIU DEL QUAL L’ENSENYAMENT PÚBLIC EN
SIGUI L’EIX VERTEBRADOR.
Davant
d’aquesta situació, es fa del tot imprescindible un canvi de model educatiu
que garanteixi a més de la seva funció de transmissió de la llengua i la
cultura pròpia del nostre país, la funció social d’ajudar a compensar
desigualtats i oferir una veritable igualtat d’oportunitats.
L’educació
ha de promoure els valors que formen part del patrimoni comú de la societat
democràtica: la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió, el
respecte a la pluralitat i la diferència, el reconeixement de la diversitat
cultural, afectiva i sexual, els valors no sexistes i la cultura de la pau.
Reafirmem també el caràcter laic de l’escola pública, aquesta ha de tractar
la història i les característiques de les diferents religions i cosmovisions
de forma aconfessional i ha d’evitar continguts i enfocaments de caràcter
doctrinari o confessional, que pertanyen exclusivament a l’esfera privada de
les persones, que ha de ser respectuosa amb la diversitat de creences i que
n’ha d’incloure també l’absència d’elles.
Per
tot això, és imprescindible que l’ensenyament
públic sigui l’eix vertebrador de tot el sistema educatiu, que compti amb
el necessari prestigi social per tal de convertir-se en l’opció majoritària,
i s’eviti l’actual fragmentació social a l’escola. Per a la qual cosa,
cal aturar la creixent privatització de l’ensenyament en tots els aspectes i
cal revisar l’actual política de concerts. Cal també redefinir el concepte
de “servei públic”, que s’ha d’entendre com allò que pertany a la
comunitat i està gestionat i supervisat democràticament.
Cal
promoure les mesures adequades de prevenció
del fracàs escolar, d’atenció a l’alumnat amb necessitats
educatives especials a causa de l’alumnat amb discapacitats d’ordre físic,
psíquic o sensorial, així com de l’alumnat superdotat, d’atenció a
l’alumnat provinent de sectors socials i econòmics desfavorits i
d’acolliment de l’alumnat nouvingut, amb propostes concretes d’actuació i
la implicació de tots els professionals i de la resta de la comunitat
educativa. Cal també la introducció de l’educació audiovisual i la presència
de l’educació emocional per tal d’afavorir l’autoestima de tots i totes i
la seva formació global.
Per
tot això, és necessari i urgent
ampliar les partides pressupostàries destinades a l’ensenyament públic, amb l’objectiu de situar la despesa educativa de Catalunya,
com a mínim, al nivell de la mitjana europea.
Finalment,
les persones i organitzacions que han participat en aquest Fòrum Social
per l’Educació a Catalunya, considerem que l’educació és una eina
fonamental per avançar cap a una societat més justa, més igualitària i més
pròspera, i que, per tant, és imprescindible que tots els sectors i agents
socials s’impliquin en la consecució d’aquest objectiu.
I és per
això que les persones aquí presents ENS
COMPROMETEM:
·
a lluitar per aquesta
millora de la societat i, per tant, de l’educació.
·
a fer propostes, des
de cada àmbit, per tal d’aconseguir una educació que respongui a les
necessitats de tota la població.
·
A treballar de manera
interdisciplinar entre els diferents sectors i agents socials.
·
a implicar-nos en la
consecució d’un ensenyament públic, laic, inclusiu i de qualitat que aplegui
a tots infants i joves de Catalunya.
·
a pressionar per tal
que s’elimini la fragmentació social als centres educatius, derivada de
l’existència xarxes educatives diferents i desiguals.
·
a fomentar un debat
plural i fluid entre les persones i agents que intervenen en el fet educatiu.
I
és per això que les persones aquí presents RECLAMEM
a les Administracions pertinents:
1.
Que vetllin per una educació
universal i gratuïta, que respongui a les necessitats reals de les persones i
asseguri una veritable igualtat d’oportunitats.
2.
Que es proporcionin les eines i els recursos necessaris per garantir una
educació al llarg de tota la vida i es posin els mitjans necessaris per fer
possible una oferta educativa amplia que inclogui tots els àmbits de
l’educació.
3.
Que es garanteixi la
resposta pública a les necessitats educatives de les persones adultes
amb l’adequada redefinició
de les escoles d’adults, i en concret, que es garanteixi l’atenció
educativa a les persones adultes immigrades.
4.
Que s’asseguri l’educació infantil pública i gratuïta de 0 a 6
anys i sigui reconeguda com un dret de tots els nens i nenes.
5.
Que es treballi per adequar la vida laboral a les necessitats dels pares
i mares per tal que puguin realitzar amb condicions la seva funció educativa.
6.
Que es garanteixi la millora
de les competències teòriques i pràctiques de tots els professionals
(mestres, educadors/es socials, professors/es, pedagogs, psicòlegs, etc.) que
intervenen en els processos educatius, i s’assegurin unes condicions de
treball dignes per a tots i totes, a partir del primer cicle d’escola
infantil..
7.
Que les Administracions apostin decididament per prioritzar una xarxa pública
d’educació en tots els nivells educatius i que respongui a les necessitats de
totes les persones. Que es faci una revisió a fons dels criteris de concertació
dels centres privats o d’iniciativa social, per tal que tots els centres que
reben fons públics compleixin tots els requisits legals, socials i propis
d’un servei públic. Aquells que no els complissin no haurien de rebre cap
mena de subvenció pública.
8.
Que les Administracions haurien de tenir com a objectiu a llarg termini
que totes les escoles i els serveis educatius finançats amb diner públic
siguin de titularitat pública. Per a la qual cosa cal establir nous mecanismes
per tal que els centres privats que tinguin una voluntat de servei públic es
puguin integrar a la xarxa pública, garantint la permanència dels llocs de
treball.
9.
Que es posin tots els recursos humans, tècnics i materials necessaris
per atendre tota la diversitat de l’alumnat i per assegurar un sistema
educatiu inclusiu i una veritable igualtat d’oportunitats.
10.
Que es garanteixi la laïcitat del sistema educatiu, l’educació
intercultural i coeducativa, que promogui la igualtat entre els homes i les
dones, el respecte a les diferents llengües i cultures, opinions i creences, el
respecte a l’orientació sexual de cada persona, que treballi per la creació
d’una consciència crítica, que impulsi els valors democràtics i se
suprimeixi dels plans d’estudis tot enfocament i contingut doctrinari, sexista,
homòfob o racista.
11.
Que s’asseguri una major inversió en tots els àmbits socials que
incideixen en els processos educatius: educació d’adults, educació no
formal, educació en el lleure, comunitats educatives, educació social,
equipaments socioculturals, centres oberts, biblioteques, associacionisme
educatiu, esplais, etc Que s’asseguri un augment substancial dels pressupostos
dedicats a l’educació, que situïn la despesa del nostre país en la mitjana
europea. La qual cosa implica un compromís de les Administracions a situar la
despesa d’educació en un 6 % del PIB, en un màxim de tres anys.
VOLEM UNA EDUCACIÓ EMANCIPADORA
VOLEM QUE EL SABER, LA CULTURA I
L’EDUCACIÓ NO SIGUIN UNA MERCADERIA MÉS, SINÓ EINES DE TRANSFORMACIÓ I
MILLORA SOCIAL
VOLEM QUE AQUEST FÒRUM SIGUI UN IMPULS
EN LA LLUITA PER UN SISTEMA EDUCATIU PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT PER A TOTHOM
UN
ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE
UNA
ALTRA EDUCACIÓ ÉS NECESSÀRIA
Barcelona, 27 de febrer del 2005