JAUME
BALMES
(Vic
1810-1848)
“Un model del seny catalá del s. XIX”
Per
Jordi Guarné, Pedagog i Professor de Filosofia del IRS Torre Vicens de Lleida
Tres són els camins pels quals Balmes ens
condueix a questions pedagògiques: el filosòfic, el cultural i el polític.
En l’àmbit filosóíic és un gran reprcsentant del realisme aristotèlic
ampliat amh l’aportació de Tomàs d’Aquino. La seva obra clau en aquest
sentit és "El
Criteri”, obra d’un alt contingut lògic-pedagògic. La pedagogia que
ell ens proposa tindria capítols com els següents: “Acertada elecció de
carrera; afecció al trehall; atenció firme, sostinguda i acomodada als objectes
i circumstàncies: fem exercici dc les facultats dc l‘ànima; domini d’un
mateix, tot subjectant les passions a la voluntat, la voluntat a la raó i a la
moral” (“El Critcri").
A
Balmes sc l‘ha d’incloure entre
els grans
culturalistes
espanyols. Les seves reflexions assajos vcrs cl tema cultural cl porten a ser
considcrat com a un dels grans filòsofs de la història que ha tingut Espanya.
Per a Halmes tota societat avançada porta en la seva història de forma
implícita la idea de civilització, la qual inclouria un grau clcvat
d’intel.li~éncia, moralitat i benestar generalitzat de les persones. En les
scvcs propostes de Pedagogia Social cl podem comparar amb Vives i Tomás Moro.
Balmes
va ser
una de les vcus més clarividents en reclamar al s. XIX unes dircctius clares i
fcrmes en matèria de política cducativa a l' Estat espanyol. Dins de les seves
grans intervcncions com a legislador i organitzador escolar cal destacar; -El
pla d’estudis de la carrera de Teologia. -Análisis de la situació dc
l’ensenyança a Espannya (1844), dins del seu assaig vers
la
Instrucció Primària. - Comentaris al Pla d’Estudis dc Gil
de Zarate (1845).- Répliques a la llibcrtat d’cnsenyança de la “Llei
Gizot” [1833).
A
tall dc rcsum de les seves màximcs pedagògiques podríem citar:
—
Dcsenvolupammcnt harmònic i unitari dc les facultats de la persona. (El
que ara anomencm educació globalitzada).
—
Total influència de l’educació primària en el futur de tota persona.
L’educació primària ha dc fixar no tan sols els fonamcnts d’una futura
instrucció, sinó el que és més important: L’adquisició d’una total
cducació moral de la persona que faci possible entrar a l’adolescència-joventut
amh la seguretat de que l’educand marxa per bon camí en la scva formació com
a persona.
-
La raó, ajudada per les virtuts ha de vèncer les passions.
-
El referent de les virtuts cristianes ens ha de conduir a una vida
presidida per la humilitat (virtut més reprcsentativa de tot savi).
-
El saber, si no és guiat per la recta moral, pot ser nociu. “El
problema no és el savi immoral, sinó la savicsa inmoral, la qual pot provocar
la destrucció del conjunt social (“Estudis socials. La Civilització”).
-
La religió com a fonament de tota vida humana, cal ensenyar-la dc ben
petits als/lcs nens/es.
-
Primar l’cducació del recte enteniment, de l’atenció i dels sentits
(educació sensorial dels pàrvuls).
-
Dcscentralització i llibertat acadèmica. Totes les universitats han de
ser autònomes. Es en tot cas el Govern qui ha de supervisar la seva tasca, peró
mai poden ser dirigides per la Universitat Complutense (Madrid). “Ens faria la
rara sensaciá d’un gegant amh cap de nan”. “No es pot viure de records
passats:
Donar
importància a Alcalá d’Henares és treure de la tomba Cisneros” (cscrits
polítics). (Malauradamcnt aixo no es va acomplir totalment fins al 1970.
“Llei Palasi”).
-
Ensenyança: realista, pràctica, crítica i metodològica (gairebé
res!)
—
Qualitats de tot docent: Exemplaritat moral, equilibri psicològic,
domini dcl métode (didàctica) i del contingut acadèmic que ensenya, dedicació
plena. (Aixó és un docent gairebé ideal).
-
La mctodologia (didàctica) és l‘cina principal de tot docent.
—
La iniciació professional cal fcr-la el més aviat possible, per tal de
no malmetre la possibilitat de dcscnvolupament com a persona dels alumnes que no
volen estudiar. (Toc d’atenció al Segon Cicle d’ESO actual, LOCE?).
Bé, podríem continuar revistes i revistes, peró no tenim més espai. Per saber-ne més: “Obras completas”. Ed. Católica BAC. Madrid-1948 (8 volums). “El critcri’, Araluce, Barna-1942
Revista
Educare, n.19, maig de 2004