OPINIONS

CAP AL NOU MIL·LENI

Lany 1999 será, sens dubte, un any máàic -si més no estrany- quant a la simbologia que representa l`inici dun nou milIeni i el final d’un segle cabdal en la história de la humanitat. Més encara, a mida que sapropi el moment de fer aquest canvi, allà als mesos de novembre i desembre. Cal, però, des del món educatiu fer quelcom especial? Es necessari donar algun tipus de rellevància a aquest esdeveniment des del fet educatiu, des de l'escola?

És evident que la societat catalana, com gran pan del món, es veurà implicada al llarg de tot lany en múltiples missatges i informacions. Missatges de renovació, de canvi, dincertesa... lnformacions de noves tecnologies, de medí ambient, de la nova societat civil. 1 els més joves seran molt receptius, potser els que més ho seran, davant aquests missatges i informacions que rebran des de casa, des de l'entorn, des dels mitjans de comunicació i informació. A diferéncia de les celebracions defemèrides i aniversaris conjunturals, el canvi de milleni té la mirada posada en el futur i és, fins a cert punt, mítica, perú com tot moment históric será efímer i passatger, i convé, per tant, no exagerar-lo en les seves expectatives. El paper del centre educatiu serà el que serà i encara no està escrit. Però caldrà anar prenent decisions quant a la manera denfocar el fenomen, aprofitant la seva part positiva, que segur que la té, per tal d'evitar improvisacions a darrera hora.

Com, si no, podrem contextualitzar les possibles inquietuds de molts alumnes amb el dia a dia del centre, els crédits, les tutories, les activitats extraescolars? De fet, ningú no demanarà al centre que faci res, perquè el futur s’ha desperar amb la més absoluta normalitat. A més, el centre educatiu haurà de continuar jugant el seu paper de ser, per a alumnes i professors, el nucli neuràigic quant a cultura i quant a ciència, quant a valors i quant a civisme. Però davant de nous conceptes i noves realitats com “any 2000” o “segle XXI”, l’escola haurà de ser-hi present tot desmitificant allò que sigui superflu i aprofundint en els fets essencials que toquen la realitat personal de cada un dels seus membres i el seu entorn. L’oportunitat que es presenta de fer d’aquest esdeveniment un moment de reflexiá personal i collectiu és important. 1 no tant pel que passarà l'u de gener del 2000, que no passarà res de res, sinó per les innombrables ocasions prèvies que tindrem per replantejar-nos el futur, renovant els compromisos amb un mateix i amb la societat.

biec, N. 18, GENER DE 1999