OPINIONS

ADECUACIÓ DE L'ESCOLA A LA REALITAT       

Un dels elements bàsics per a miilorar la quaiitat de l’educació és el procés d’adequació de l’escola a la seva realitat concreta. Cal que la vida de l’escola, desdc la distribució dels temps fins a l’adquisició d’hábits i al plantejament dels continguts que es proposa als alumnes, passant per la selecció d’activitats, l’altcrnança entre teoria i pràctica, etc., correspongui a les possibilitats, necessitats i interessos de cada infant. Ens enganyaríem si ens acontcntèssim amb una simple adaptació dels programes escolars. Ens cal conéixcr bé el punt de partença, es a dir, l’actitud, les motivacions, el nivell de coneixcments, les necessitats de l’alumne i del seu entorn, si volem arribar a trobar cls mitjans adequats per a cada situació i poder aconseguir, aixi, el máxim desenvolupament de les capacitats personals de cada noi i cada floja. Només en relació amh aquests elements podrem fer una avaluació del procés educatiu dels nostres alumnes.

Sabem que l’entorn, l’ambient cultural i la pròpia història de l’alumne tenen la seva repercussió a la classe. Per aixó, quan es tracta de sectors de la pohlació que pateixen greus mancances socials, la ínstitució escolar no pot limitar-se a patir­ne les coriseqüències negatives, ni pot, com a simple escola que és, pretendre donar resposta vàlida a les complexes 1 diverses situacions.

La Junta de Promoció Educativa d’Escoles d’Acció Especial respon a l’ohjectiu de l’Administració de plantejar-se, conjuntament amb els diversos estaments i administracions implicats, les situacions en qué l’escola es troba immersa, la resposta a les quals ultrapassa l’àmbit escolar. Hi ha, peró, respostcs a la realitat que corresponen de ple a l’escola, a qualsevol escola, sigui quina sigui la seva tipologia i les condicions de l’entorn. Correspon al col.lectiu docent conéixer la situació sociològica dels alumnes, els seus interessos i recursos personals i socials, les seves necessitats per al futur. Sovint, les dificultats resulten més paleses que les possibilitats. De vegades, fins i tot la vivència de la pròpia impotència professional davant la duresa de la realitat ens esmussa la sensihilitat per a copsar valors i possibilitats d’aquesta mateixa realitat, humana, sociológica i cultural alhora. Ens cal fugir tant del parany de l’angoixa com del dc la indiferència com a defensa. Ens cal avivar la nostra potència professional i afinar el nostre enginy. En funció de la realitat en la qual es troba immersa, cada escola ha d’elaborar el seu projecte educatiu. La distribució d’alumnes en grups homogenis (pcr edats o per coneixements?), l’organització escolar (motius per a l’assignació de les tasques entre els mestres, selecció d’activitats escolars,...). la programació (prioritat de la informació o de la maduració?), la metodologia (imbricació teoria/práctica). els criteris per al seguiment i l'avaluació dels alumnes. entre tants d’altres aspectes.

Represcnt en , cadascun d’ells. una opció que els mestres han dc prcndrc tcnint com a objectiu les conseqüències educatives que poden tenir per als alumnes i per al seu entorn. Cada decisió implica un risc, i per tant dcmana el compromís de reflexionar sobre els resultats de l’actuació i també la disponibilitat per a reconduir alló que, en funció dels mateixos objectius, considerem necessari.

Com més pocs recursos té l’alumne per a assumir el fet educatiu i per a reaccionar-hi (per motius d’edat, de capacitat personal, de nivell sociológic,...) més responsabilitat té l’escola (mestres i institució escolar) de trobar una resposta que representi, en cada moment i lloc, la punta fina d’una línia d’educació personalitzadora, creativa i eficaç.

Editorial del n.187 (tercera època, del Butlletí dels Mestres de juny-juliol de 1984