DIARI DE L'ESCOLA NACIONAL DE MONTORNES (1915-1917) 

Segona part

Relació dels alumnes i les vegades que escriviren al “Diario”

Hi afegeixo algunes informacions que he aconseguit.

L’asterisc (*) vol dir nascut/da.

A l’inici sembla que les participacions escrites dels alumnes no tenien una denominació assignada. De mica en mica, aquesta llacuna s’omplí i s’anà imposant la paraula “resumen”. El primer que la utilitzà fou Francesc Llovet (26-11-15). Ni que sigui en to anecdòtic cal dir que durant un temps també s’empraren altres denominacions com “dictado” (05-02-16) o “nota” (30-05-15), que finalment no prosperaren.

L’estructura bàsica d’un resum era consignar el dia i, alguns cops, també hi afegien el mes i l’any. Això succeïa sobretot quan hi havia canvi de mes o d’any. Si bé sembla que a continuació s’escrivia el que l’alumne volia, els elements que no hi manquen mai, i per tant fa pensar que eren les directrius inicials que els donà el mestre, són el temps que fa o ha fet, els fenòmens meteorològics que s’han produït i el nombre d’alumnes que assisteixen a classe, tant al matí com a la tarda. L’encarregat de fer el resum se situa a la porta de l’aula, en acabar la classe i els compta (23-11-15) (24-11-15) a mesura que surten (30-09-16). A causa de l’evolució i el creixement que experimentà, a més d’aquestes informacions, cada cop hi anaren afegint més coses, al Diario: des d’assumptes d’escola o d’aula fins a preocupacions o fets extraescolars. Aquesta apertura i llibertat crec que és l'aspecte més interessant, creatiu i pedagògic de l’experiment. La primera intervenció, feta per Josep Carles, pot servir d’exemple. Explica que durant tot el mes de març no han fet classe perquè hi hagué la verola al poble. Alguna persona amb les quals he parlat m’ha comentat que recorda haver vist gent del poble que tenien la cara picada.

Els primers escrits són força simples, esquemàtics i fets amb una certa por, però a mesura que avança el temps, els alumnes sembla que s’hi troben més còmodes i més lliures i expressivament van madurant. A partir del maig de 1916 es nota una gran millora en la quantitat i en la qualitat del textos dels resums. Han anat a més, han guanyat en recursos, han après a ser més explícits i expressius i a implicar-s’hi més. Aquest fet es comprova comparant el resum (20-04-15) de Maria Solé, amb el de Jaume Queraltó (03-05-17). Tots dos narren un dia normal de classe, però els matisos i el realisme del segon contrasten amb l’equilibri i nitidesa de la primera.

Exceptuant el fet que ni el professor ni ningú no intervenien directament en la redacció del Diari, no he aconseguit clarificar com estava estructurada la forma d’intervenció. Sembla que els resums no es realitzaven a classe (12-05-15) però sembla que es passaven en net a l’escola (05-05-17). Si no hagués estat d’aquesta forma dubto que els manuscrit estigués tan ben conservat. Això voldria dir que el redactaven en esborrador a casa (29-04-15), i Joan Queraltó ho confirma (05-06-16). Hi ha cops que fa la sensació que hi ha un/a alumne/a designats per fer-ho. Ho evidenciaria el fet que només és un qui comptabilitza els assistents a classe i que el mestre pregunti a qui li tocava fer (08-12-15) el resum d’aquell dia. Hi ha, però, altres cops que aquell a qui li tocava fer el resum no ha anat a l’escola i llavors el fa un altre (29-04-15) o que els porten fets de casa (03-05-16) (29-04-15) i els revisen. Hi ha l’exemple d’una alumna que ensenya un resum al mestre (05-05-17) però no és aquest resum el que s’escriu al Diari. Tot això porta a suposar que tots els alumnes, o el grup de segon i tercer grau i les noies de costura, havien de fer cada dia un resum, i un d’ells transcrivia el manuscrit. Aquesta idea és possible, ja que el mestre, pel temps de vacances, els recomana insistentment que cada dia fessin un resum de la jornada (03-04-17)

Fossin com fossin el mètode i l’estructura, el realment interessant és que els límits i les condicions  en el redactats del Diari els posaven o se’ls imposaven els mateixos alumnes. Autènticament es tractava d’un text lliure, d’un espai d’expressió natural. Els escrits dels més jovenets resulten més sincers; parlen molt d’ells i de la seva vida; tenen un aire i una poesia propis. Els més grandets, en canvi, es preocupen per transmetre idees i vivències més socials i del medi on viuen.

No he comprovat si en finalitzar aquest Diari se n’inicià un de nou. Creuria que no, perquè pel que he vist en la llibreta de Joan Queraltó, que és d’inicis dels anys 20, intercalats, entre els exercicis d’aula, hi ha resums de cada dia, que tenen una estructura molt similar a la dels del manuscrit. Quan José Guillermo deixà Montornès, el 24 –12- 24, el substituí, fins a final de curs, un mestre interí: Josep Subirà, que pel que he vist es preocupà molt poc que els alumnes escrivissin. En les llibretes només s’hi veuen operacions aritmètiques i solucions de problemes. A inicis del curs 1925/26, inicià la seva tasca pedagògica Josep Vidal, un nou mestre titular, i els alumnes novament reemprengueren l’aventura de l’escriptura, però no fou ni tan extensa ni tan lliure i creativa com la que havien experimentat en la confecció del Diario.

la climatologia

L’estat del temps, des de l’inici, fou un dels dos eixos essencials i persistents del Diari. Si l’escola volia vehicular l’alumne cap al seu medi, i integrar-lo, és normal que fos així. L’aprenentatge de l’anàlisi climatològica era un dels hàbits transcendentals a aprendre, per la influència que té en el paisatge i sobretot en l’economia agrícola. Com succeïa a inicis del s. XX, avui dia l’interès per les prediccions del temps encara continuen essent important, però per motivacions ben diferents. Actualment la predicció climatològica interessa majoritàriament perquè condiciona les accions d’esbarjo i de lleure que es preveuen organitzar o participar. En canvi, en el vell Montornès, el temps bàsicament interessava pels efectes beneficiosos o catastròfics que podia tenir sobre l’agricultura i els seus rendiments. Interessava poc per les accions d’esbarjo que programaven, ja que les adaptaven i ells mateixos s’adaptaven al temps que fes. Un exemple ens el mostra el resum (06-05-17). Relata l’estrena del piano per amenitzar el ball dels diumenges. Antoni Farré explica que, aquell dia de maig, la pluja els féu plegar el ball diferents vegades i puntualitza que un cop el temps s’espassava tornaven a treure el piano i tornaven a ballar.

L’aprenentatge de la predicció del temps tenia molt d’experiencial i molt poc de científic. No disposaven de cap eina ni instrument de medició; només feien servir la intuïció, que aplicaven a certes coincidències climatològiques o meteorològiques. Es tractava d’aconseguir que la valoració personal dels infants s’anés apropant i ajustant a les formes, al lèxic i a les interpretacions que feien els pagesos experimentats. A la comunitat li interessava molt que els petits coneguessin i aprenguessin a fixar-se en els símptomes i en els fets més significatius que determinen el clima de Montornès. Era d’una gran transcendència per a l’economia de les famílies en una comunitat agrícola. Per evidenciar la importància que la climatologia tenia, cito dos resums: (16-04-15) i (10-05-15) on els alumnes només parlen del temps. Al Diari hi plantejaren un cas veritablement subtil i interessant. Dubto que, en aquells moments, es pogués plantejar en les escoles de ciutat i ben segur que, avui dia, els estudiants d’aquestes edats tampoc no s’ho plantejarien. Opino així perquè crec que l’única explicació vàlida és la gran integració que els alumnes demostren tenir amb el medi. Ells s’adonaren (16-02-16) que hi havia una diferència climàtica entre l’interior del poble i l’exterior. Uns dies després, cosa que demostra que s’establí un debat, (21-02-16) un altre alumne proposa que l’explicació del fenomen es trobava en el paper tèrmic que juga l’aire i que les parets de les cases feien de reguladores.

Pel Diari també tenim notícia que aquells anys hi nevava bastant, o almenys aquesta és la visió que ens transmeten. Alguna de les nevades sobtà sobretot per com va ser de tardana i per com va ser d’important (14-04-15). El mestre, durant molt de temps, deixà apuntat a la pissarra el gruix de la neu caiguda aquell dia. Expliquen una altra nevada de mig pam (21-11-15) i  en comenten una altra (25-02-16) que la neu es mantingué al terme durant quatre dies. La boira a vegades produïa gebrades que comparaven, com ara, amb una nevada. De la boira, fenomen tan abundant i característic de l’Urgell i la Segarra, no en parlen massa. Potser no era tan abundant com ara o potser la tenien tan acostumada que no en feien gaire cas. Si exceptuem el cas anteriorment citat, de la boira només en parlen dos resums (30-04-15) i (05-11-15).

La pluja era el fenomen meteorològic pel qual més s’interessaven. Pel que expliquen podem deduir que aquells anys resultaren força plujosos. Reconeixen els maldecaps que aquest meteor comportava, però els beneficis econòmics de l’agricultura eren els que primaven i eren els que feien suportables tots els inconvenients. Tot just iniciat el Diari, hi ha un resum (18-04-15) que comenta que aquell diumenge poca gent assistí a missa perquè feia 34 hores seguides que plovia i els carrers i camins estaven intransitables. L’Amàlia Carles deia que calia recular 10 anys enrera per trobar que plogués tants dies seguits. El resums (09-05-15) i (08-02-16) insisteixen en la idea que aquells anys resultaren molt plujosos i que el riu de Montoliu baixava molt gros. Les abundoses precipitacions també feien que baixés molta aigua de la font de l’Ametlla o que la rasa n’anés plena (22-09-12). Pel que ells comenten, continuà plovent fort des del desembre de 1916 fins al febrer de 1917 (11-12-16) (19-02-17). L’alumna Dolors Solé comenta l’ensorrament d’una paret a causa de la pluja (26-04-15). El resum (25-05-16) ens comenta un dia de tempesta primaveral, amb llamps, trons i estones de sol. El mestre, com ja he comentat, utilitzava aquestes situacions per treure’n un profit pedagògic. (03-05-15).

El fang dels camins i dels carrers, com a conseqüència de les pluges fins al punt que alguns els feia intransitables, produïa situacions força molestes. El resum (23-04-15) comenta que està tot el poble tan enfangat que no es pot sortir de casa. Els inconvenients que els alumnes veuen en el fang els comenten en (09-05-15) (30-11-15) (28-09-16). Fins al punt que les noies de costura han d’escombrar la classe més d’un cop per netejar-la de fang (08-05-15) (24-04-15). Sobre altres meteors, prou temuts per l’agricultura, com les pedregades o la calamarsa, només en parlen en els resums (23-04-15) i (17-12-15). Aquí cal precisar que durant els mesos de juliol i agost no es feia classe i durant el període vacacional no escrivien al Diari de l’escola. Si ho feien, d’escriure un resum cada dia com els recomanava el mestre Guillermo, ho devien fer en un diari particular.

El fred sec i gelat ens el comenten els resums (02-10-15), (12-10-15) i (10-01-16) i per solucionar-ho només disposaven del foc a terra (02-10-15) i de la pròpia mobilitat i energia. El vent, que té una gran varietat de denominacions, condiciona molt directament el clima i la sensació general de fred. Per aquest motiu a Montornès es procurava que els alumnes, des de ben petits, s’habituessin i coneguessin els noms i les característiques d’aquest complex i inestable meteor. Un exemple d’aquest coneixement i domini ens el dóna Teresa Queraltó (02-05-16). Cita diferents vents que es donaren en un sol dia. Al matí bufà el serè, vent del sud i, a la tarda, la marinada, vent de l’oest. El vent de llevant (18-12-15) i la marinada, qualificada de fresca, (20-03-17), es citen diferents vegades. 

Manuscrit

.- preàmbul.

Si es volia garantir una lectura i una comprensió mínimament satisfactòria, del Diario de la escuela nacional de Montornès vaig creure que, a causa de les evidents deficiències que mostrava, una de les feines indispensables era traslladar la lletra manuscrita a lletra impresa. Fer-ne una reproducció facsímil ben segur que per a molts lectors no hauria servit de gran cosa. La tasca resultà feixuga però, sobretot, monòtona perquè hi ha estructures i fórmules que es repeteixen massa sovint. Aquestes dificultats, però, portaven un element intern de curiositat que ajudava a superar-les, ja que m’obligaven a entrar a l’essència del que els alumnes volien expressar.

En iniciar el procés de transcripció em vaig marcar uns criteris que em semblaren necessaris i vàlids per a donar unitat a tot el text. El criteri principal fou ser fidel i respectar, al màxim, el text original. He procurat presentar-lo tal com els alumnes el deixaren. Això ha comportat que molts cops no he transcrit el que ells volien dir, fet que sovint resulta evident, sinó el que ells realment escrigueren. A vegades, per ser fidel al criteri que em vaig imposar, he transcrit frases o paraules que no tenen sentit o en tenen ben poc. He respectat, també, malgrat les evidents errades ortogràfiques o les anomalies gramaticals que cometien, totes les separacions o contraccions de síl·labes i de paraules. 

A aquestes dificultats de significats cal afegir-hi les d’escriptura que en alguns casos interfereixen força la lectura. La cal·ligrafia d’alguns alumnes resulta ben difícil; uns cops perquè està mal escrita o és un petit jeroglífic i, a vegades, perquè l’escriptura no és la correcta. En aquest aspecte l’alumne veritablement enrevessat a l’hora d’escriure és Ramon Balcells (21-09-15). Com a exemple i comprovació mostro dues reproduccions d’escriptura difícil. Les dificultats que he tingut també es poden comprovar consultant els resums (21-09-15), (10-10-15) i (16-11-15). En canvi, alumnes com Josep Carles (01-12-16), Ramon Vilanova (17-05-16) o Maria Solé (23-20-26) es caracteritzen, tal com es pot veure en les reproduccions, perquè tenien una escriptura clara i entenedora.

Els resums, la majoria de les vegades, els encapçalaven només amb els dígits del dia. El nom del mes l’acostumaven a posar quan aquest s’iniciava i el mateix feien amb l’any. Com en tota fórmula lliure, després sorgiren totes les excepcions imaginables. El sistema que empraren porta la dificultat que molts cops, quan consultes les planes de l’original o de la transcripció, et pots trobar que no saps quin mes o quin any és el que tens al full que consultes. Per a solventar-ho, i facilitar la recerca de cites, en cada plana de la transcripció, si no hi ha la consignació del mes o l’any feta pels alumnes, la hi afegiré jo, però en lletres cursives perquè es noti que es tracta d’un afegit.

La consignació de les dates porta un altre petit problema de confusió que, per fidelitat, per mantenir la frescor del text i perquè no representa cap errada cronològica, no l’he retocat i l’he mantingut. Hi hagué alumnes que, per descuit, o perquè estaven enjogassats i poc atents, no consignaren correctament el dia, el mes o l’any. Per exemple, l’alumne Francesc Queraltó data un resum el (12-10-16). Si es busca aquesta cita, no es troba perquè no està situada al lloc que li correspon que és el (12-11-16). No en sé la raó però a l’octubre de l’any 1916 és quan els resums cronològicament estan més desordenats.

En la transcripció algun cop hi surt el següent símbol (*). Aquest asterisc vol traduir un mena de “v” amb una cueta alçada que els alumnes feien servir per  substituir el grup de paraules: “Sr. Maestro”.  Aquesta simplificació es posà de moda a partir de l’abril de 1915 (28-04-15). També es posà de moda acabar un resum amb aquesta altra abreviació: “s s s”. (su seguro servidor/a) (01-02-16).

Finalment, el que més he respectat dels alumnes és la llengua o el refregit de llengües amb què s’expressaren. No he canviat cap interferència de llenguatge ni cap estructura sintàctica ni ortogràfica de les que ells utilitzaren. I ho he fet així perquè crec que, malgrat que algú pugui opinar tot el contrari,  aquest és un dels aspectes més interessants i singulars del manuscrit.

.- transcripció.  

Libro diario de la escuela nacional de Montornés.

El maestro José Guillermo

Mes de abril 1915

Dia 12

En este dia se reanudan las clases despues de haber estado algunos dias, mas de un mes, cerradas por la viruela enfermedad que se presentó en casa de Francisco Balcells en los últimos dias de febrero. Por la mañana se presenta el dia despejado y pacifico si bien se levanta un poco de aire que arrecio por la tarde haciendo un poco fresco.

El Sr. Maestro nos reparte a todos los niños calendarios que nos ha traido de Barcelona.

Las lecciones no vienen aprendidas y nos recomienda el trabajo bien del bunestar

El alumno José Carles.

Dia 13

Se abre la clase a las 8 de la mañana asistiendo 19 alumnos. Hace un dia triste y frio soplando el aire abundante todo el dia de la parte N.

En la clase de lectura explicada estuvimos todos muy flojos por lo que el Sr. Maestro nos recomendó mas atención a lo que se lee.

A ultima hora de la tarde se nubló y parece que va a nevar.

La alumna Maria Solé.  

Dia 14

Este dia es de mucha sorpresa puesto que al levantarnos venias todo el campo cubierto de nieve por haber caido la noche pasada.

Me extraña mucho por que hace muchos años que en esta época no se havisto nieve quizá en cien años por que le preguntado a mi padre y me ha dicho que nunca ha conocidos no lo dice haber visto una pequeña bonanca de 3 al 5 del mismo mes. A las 11 de la mañana no queda nada. El Sr. Maestro en clase de Geografia nos explica este meteoro y todos lo hemos aprendido como se forma la nieve.

La alumna Rosa Carles Tomas.

Dia 15

A las 8 principio la clase entrado en ella 24 alumnos. Al poco rato que esbamos princia a llover muy y menudo y todo el dia esta triste pero lloviendo poco.

El Sr. Maestro en clase de Geografia nos habla como forman las nuves y que esta lluvia y nos aplicaciones en la Agricultura.

La alumna Rosa Carles

Dia 16

A las 8 en punto estamos a la puerta de la escuela y Sr Maestro que pronto nos abre la clase asistiendo a ella 90 niños todos muy arrados de ropa y limpios de cabeza cara y manos.

En este dia esperamos con im paciencia a nuestros protectores Dn. Antonio Balcells y su distinguida familia que dijeron nos querian hacer una visita pero por hacer el dia anterior malo no pasaron de Tarrega.

En este dia nos habro el Sr. Maestro de los beneficios que han hecho a este pueblo D. Jose Balcells y familia y todos estamos agradecidos.

El alumno Jaime Queraltó.

Dia 17

Entramos á clase á las 8 haciendo un sol despejado y aire de marinada y a las 10 de la mañana viene un sol fuerte que pronto se forman algunas nuves y truena pero se pone muy cargado y pronto principia a llover muy menudito y asi tenemos todo el dia. Principia la salida de las dos de la tarde y llueve mucho. Ha sido muy bueno para los trigos y el Sr. Maestro nos habla de la necesidad de la lluvia para el de las plantas.

La alumna Dolores Solé

Dia 18

Hoy es domingo y amanece llovido tanto como el dia anterior. Poca gente fue a missa porque no se podia salir de casa. De modo que hallovido durante 34 horas consecutivas cosa que no havia sucedido hace 13 ó 14 años

La alumna Amalia Carles.

Dia 19

La mañana esta triste pero pasifica. Sobre las 10 se despeja el cielo luciendo donde era hora los relucientes rajos del sol. Asistimos por la mañana 22 niños y por latarde los mismos. Hoy la población queda casi sin nadie por marcharse á la feria de Verdú que es una de las mejores de España.

Rosa Carles en la clase dela mañana y en el ejercicio de dictado en el encerado escribio depajada en vez de despejado.

El alumno Ramón Morera.

Dia 20

Esta mañana nos fuimos a las 8 a la Escuela nos hicieron explicar la lección y hubo dos niñas que el Sr. Maestro les preguntó que habian leido y no respondieron y tambien nos explicó la lección de Geografia hizo muy buen dia aunque a cuartos de 11 se levantaron algunas nubes.

A la tarde a las dos habrieron la Escuela y fuimos 23 a clase y el Sr. Maestro plantó flores.

La alumna Maria Solé

Dia 21

Hoy en la escuela han hecho la tabla de multiplicar la hacian entre el Sr. Maestro José Carles y Jaime Queraltó ha dado vales uno a Maria Solé Ramón Cardona y Ramón Balsells y por la mañana estabamos 26 y por la tarde estabamos 24 hacia un buen tiempo y por la tarde hacia un poquito de viento

La alumna Rosa Carles

Dia 22

Ayer por la mañana hacia frio antes de entrar a la Escuela ayer por la mañana eramos 23 niños Angelita Escabros le hicieron hacer una tarjeta de dos sabios que dice De Galdos á Galicia á Castilla y Aragon a la Virgen del Pilar.

Mateo Vilaro

Dia 23

Hoy en la Escuela habia 24 niños y el Señor Maestro nos ha tratado de la doctrina nos ha dicho si somos cristianos y nosotros le decimos si somos cristianos por la gracia de Dios y despues hemos dicho el padrenuestro y el credo y la salve y despues nos ha tratado de la Gramática y la primera pregunta que nos ha dicho cuales son las partes de la oración y nosotros le decimos son diez y despues nos hadicho cuales son la variables y las invariables y que es nombre comun y propio y nos desia que es nombre comun y nosotros le contestamos una silla y que es nombre propio como Juan.

Y despues Maria Solé la hecho esribir “Un niño descuzo en una mañana de invierno pedia limosna en una puerta y entonces que pasaba por alli almorzando incaminandome a la Escuela y lo que me sobraba le dí”

Y a las 12 salió el Sol pero cuando entramos en la Escuela ya estaba todo nublo y a las 4 y media ya llovia y cuando salimos caya un poco de granizo y a las 8 caya abundante y en casa nos apagó el fuego.

El alumno José Carles.

Dia 24

A las ocho en punto entrasemos a la Escuela leemos y escribimos y despues a preguntar la doctrina cristiana y despues bajó el S. Cura y nos hadicho yo Jaime José Carles Mateo Vilaro bandiesemos las campanas despues que los niños de 7 años que fuesen a la primera Comunión y eran cinco y lambura en la Escuela yabia 27 en la mañana y por la tarde hacemos dibujo y despues hacia con los niños de la tarde en la Escuela han vinido 26 en la tarde y des pues escombramos el

El Alumno Jaime Queralto

Dia 25 de Abril de 1915

En Masde bon dia el Antonio Planellva salir de la y glesia mientras al saben Dios y el Sr cura ce anfadó y es escolá y en la tarde en el Rosaria eran 9 niños y 7 niñas y el Sr. Cura me hadicho por que no habian venido los niños y ese astaban en la plaza ami me habian dicho que era deboto porque voy todos los domingos amisa y al Rosario en este dia por la mañana el cielo estaba cubierto de algunas nuves pero hasta medio dia hizo alguna rugada de sol pero y sobre las dos principió llover an estado toda la tarde.

Ramon Morera

Dia 26

A las 8 entramos ala escuela y ha llovido mucho pero no ha llovido fuerte y ha hecho un dia tranquilo pero no se podia salir de casa por el barro y eramos 16 y no han venido mas por causa de la lluvia y nos ha hecho ir a los mapas y no se podia andar y hacaido una pared y teniamos mucho frio y todo el mundo estaba quieto no andaba nadie y a la tarde eramos los mismos que por la mañana y por la tarde tambien hacia buen tiempo y nos ha pregunta do la Gramatica y en tramos a las dos a la escuela.

La alumna Dolores Solé.

Dia 27

Ayer dia 26 de Abril de 1915 Eramos 27 niños y el Sr Maestro nos habló de los enteros y decimales a José Balsells le hizo escribir en el encerado. Ayer hacia muy buen tiempo hacia Sol caliente y hasta tromo por la tarde.

El alumno Mateo Vilaro

Dia 28

Hoy hemos entrado a la Escuela a las 8 enpunto hemos leido y despues de haber leido hemos escrito al dictado y tambien * nos hadicho que le escribimos una carta á * y despues de haberle escrito la carta á * y ha bajado el Sr. Cura y nos ha dicho la doctrina y Maria Balsells no sa la sabido y Jaime Queralto y José Queralto Juan Queralto José Sera Antonio Farre Antonio Planell José Domenec Ramon Balsells Niubo Juan Anglerill Marcelino Queralto hoy á la Escuela eramos 31 á mañana hemos entrado á la Escuela a las 2 de la tarde heramos 29 hemos leido y mientras leimos ha benido una mujer llorando y hadicho que Marcelino Queralto Habia tirado una saca de paja i José Queralto y * no sa atratado de Gramatica y tambien apreguntadao lo que habia leido y no harrespondido y Rosa Carles Tomas Antonio Montagut se a dormido y José Anglerill tan bien serian sobre las 5 y media cuando principia a llover y duró asta las 8 siendo la lluvia muy abundante.

Rosa Carles

Dia 29

Un hombre muy gordoayer pedia limosna en una puerta de casa de una ámigamia y le dio la limosna y aquel hombre se marchó Esto hemos escrito en la pizarra yo y Dolores Sole y Antonio Planell y la Dolores Sole nomas ha tenido una falta y una servidora muchas y Antonio Planell no lo se Tenia que hacer el resumen Amalia Carles y no ha venido

Angela Escabros

Dia 30 Montornes 30 de Abril de 1915

Ayer por la mañana eramos 29 por la mañana habia mucha boira y por la tarde eramos 27 pero hacia Sol y en la Escuela trabajamos mucho y el Sr. Maestro nos prejunta muchas cosas pero nosotros no le sabemos contestar

José Domenec

Dia 1º de Mayo

Hoy en la escuela por la mañana era mos 30 chicos y por la tarde eramos 28 chicos y por la noche hacia Mu cho viento y asiaSol gugamos á la pe lota y cuando me levanto estudio un poco y asmorsar y despues me labo la cara y subimos a la escuela de Montornes todos juntos