DESENVOLUPAMENT I EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Prelingüística i lingüística

ETAPA PRELINGÜÍSTICA ETAPA LINGÜÍSTICA

KENT i MURRAY (1.982) LIEBERMAN, CRELIN i KLATT (1.972): Els bebès no poden produir els sons que no saben distingir, no l’hi permet la conformació de la cavitat bucal, la falta de dents, el vel baix, la llengua ampla i curta, i la situació de la seva laringe, amb les cordes vocals. Sons aparentment senzills com les vocals són difícils d’emetre pels nounats, ja que amb l’espai disponible qualsevol moviment de la llengua produirà una constricció, i així ocorre durant els primers quatre mesos quan la majoria dels sons no té una qualitat vocàlica clara.

NESTELL (1.981) I DEACON (1.997): El repertori de reflexos sonors dels bebès és ampli, però hi ha molts sons que encara no pot produir. Serà necessari el control voluntari sobre la respiració, juntament amb la coordinació dels moviments de la laringe, la llengua i el vel del paladar per a poder balbotejar. És curiós ressaltar que el balboteig és un comportament específicament humà.

OLLER (1.980): Considera cinc etapes en el període paralingüístic d’acord amb els tipus i maneres de producció sonora. Aquestes etapes es refereixen a transformacions cap a altre tipus de comportament sense que per això s’inhibeixin els anteriors.

1 . Naixement als dos mesos (Vocalitzacions reflecteixes o etapa fonatòria): durant els dos primers mesos els bebès tenen un ampli repertori sonor de tipus reflex, especialment relacionat amb els canvis deguts a la nutrició, el dolor o el confort. Poden haver alguns sons no controlats, gairebé vocàlics, quan interactuen de forma casual l’expulsió de l’aire i la proximitat de les cordes vocals.

2 . De 2 a 4 mesos (gagueig i somriures): Les vocalitzacions es van estenent a execucions fora dels reflexos del plor o de les reaccions fortes. En el confort augmenten les produccions sonores. Aquestes produccions que es poden perllongar més enllà dels 4 mesos, donen motiu a denominar les produccions d’aquest període com gagueig (BOSCH 1.990). També els inicis dels somriures s’acompanyen de produccions sonores.

3 . De 4 a 6 mesos (Expansió fonètica. Joc vocal incipient): Després dels 4 mesos es dóna un canvi important en el qual sembla que el bebè ja no produeix sons voluntàriament. Els bebès poden ja produir llargues melodies vocàliques de ressonància completa i sons *consonàntics en els canvis de postura vocal que poden anar acompanyats de crits, grunyits i altres manifestacions emotives.

4 . 6 mesos des d’ara (Balboteig Canònic): El balboteig replicador és quan els bebès van produint a distinta velocitat, ritme i entonació. Exemple: galga o bababa. En el balboteig melòdic s’inclouen canvis de vocals i consonants amb contorns melòdics més propis dels quals serà la producció d’un fluix sonor llarg, on es podrien incloure més d’una paraula. Per exemple aaaaga o aaaabuadaaa

El tipus i abundància d’aquestes produccions, la seva velocitat i precisió, així com els canvis que la imitació creixent, fan d’aquesta etapa un bon precursor de l'inici del període lingüístic.

1 . El balboteig decreix tant en abundància com en precisió fins pràcticament desaparèixer. 10 mesos des d’ara (Balboteig variat, conversacional): Ja forma part del període pròpiament lingüístic, ja que els nens ja comprenen algunes paraules i comencen a produir les primeres. S’observa una major amplitud de registres tonals i melòdics, i una major habilitat per a produir canvis ràpids. A aquest tipus de balboteig se li coneix amb diversos noms: conversacional, modulat o variat.

VIHMAN (1.996): Una major abundància d’un tipus o altre de balboteig està correlacionat amb un estil d’adquisició del llenguatge, el balboteig *replicador amb l’estil *referencial i el melòdic amb l'expressiu.

VIHMAN I MILLER (1.988): Les primeres paraules tenen una composició sonora que és indistingible de les quals es troben en el balboteig i tendeixen a estar formades per les produccions preferides de l’últim balboteig, potser, per tractar-se de les formes més controlades i, per tant, també més recognoscibles.

BOSCH (1.990) (citant a Barnils en 1.930): El balboteig és modulat ja que els bebès passen llargues estones sense produir melodies i tot tipus de sons encadenats. Això es coneix com joc vocal o sonor, tota l’activitat dels nens té un acompanyament sonor, que produeix pràctica massiva de la producció i percepció de sons, associant plànols auditiu i motor, fet que facilita clarament el seu progressiu control i ajustament del mitjà.

BOSCH (1.990): Els nens van adquirint progressivament l’habilitat d’expressar significats a partir de sons, a pesar que continuen depenent del context social i sonor (encara balbotegen melòdicament i realitzen moltes emissions expressives). Una mateixa paraula té realitzacions distintes, per exemple sabata pot ser pronunciat data, tata, pata, atata, etc.

CHOMSKY: L’etapa prelingüística per a Chomsky comprèn el plor, el balboteig, el so vocàlic i totes aquelles manifestacions que no siguin estructurades. Els nens van adquirint progressivament l’habilitat d’expressar significats a partir de sons, a pesar que continuen depenent del context social i sonor (encara balbotegen melòdicament i realitzen moltes emissions expressives).

Planteja l’existència de coneixement lingüístic innat en l'individu, coneixement que li individu després desenvolupa per efecte contextual. Assenyala la legitimitat i consistència sistemàtica dels distints estats lingüístics que es poden identificar en el decurs d’adquisició de la llengua.

Els nens adquireixes primer les estructures més representatives i més generals.

CHOMSKY: El dades primàries utilitzats pel nen, a d’iniciar-se en el procés, són els quals li ofereix el parla adult. El dispositiu del LAD (Adquisició del llenguatge) li activaria els mecanismes perquè el nen processi les dades als quals està exposat, els avaluï, i fins i tot dedueixi d’ells els universals lingüístics presents en la llengua que està adquirint. La capacitat innata li permetria ser selectiu en la tria de les dades que necessita, però no es desenvoluparia de no haver contacte amb les dades lingüístiques primaris. Una vegada processats aquests últims, el nen assumeix les seves regles gramaticals, les aplica i produeix les seves pròpies expressions. 

El procés lingüístic comença quan el nen comprèn el que diu i el que li diuen, quan existeix un raonament on la principal intenció és comunicar-se. Aquesta etapa posseeix un llenguatge estructurat, semàntic i gramatical.

Considera que cada etapa és sistemàtica ja que el nen està constantment construint hipòtesi sobre la base del *inducte que rep i, després, prova aquestes hipòtesis en la seva pròpia parla (i comprensió). A mesura que la llengua del nen es desenvolupa, aquestes hipòtesis són contínuament revisades, remodelades o de vegades descartades.

I. AGUILAR (CORPUS SERRA-SOLÉ): Les estructures fonètiques inicials disponibles per a comprendre i produir paraules i la seva corresponent significació es poden inferir a partir del repertori dels nens descrit en els seus corpus. Pel que fa a l’estructura de les paraules, veiem que, bàsicament, aquesta és mico o *bisil·làbica, inicialment. El progrés que es dóna cap al nivell cridat "paraules mínimes ", es dóna inicialment en paraules monosíl·labes, i que es realitzen amb els esquemes senzills adquirits prèviament.

EDWARDS I SHRIBERG (1.983): SIMPLIFICACIONS: Les simplificacions es produeixen de forma regular, i les més importants s’observen en totes les llengües, fins i tot alguns autors les criden simplificacions naturals. La sistematització de les simplificacions dependrà dels nens i de l’evolució que vagin seguint. Algunes són simples i predictibles i unes altres poden ser difícils d’identificar i estar subjectes a diverses hipòtesis o interpretacions. Tota simplificació es realitza a partir d’una unitat de processament sigui enunciat, paraula, síl·laba, fonema o tret.

Les regles de la simplificació més freqüents són:

REDUCCIÓ DELS GRUPS *CONSONANTICOS (fo o flo en comptes de flor)

1 . Simplificacions relatives a les paraules i al continu fònic:

Elisión o omissió de síl·labes àtones: especialment en les inicials i en paraules de més de dues síl·labes. Per exemple dir efant en comptes d’elefant; ota per pilota. Poden haver també emissions de fonemes a causa de la influència de la síl·laba anterior, per exemple ete per aquest.

Assimilació o harmonització de consonants: pot ser de forma progressiva (dir papapa per patata) o regressiva (dir tatata per patata o anyanya per aranya). També cal considerar en fenomen inicial de la reduplicación de síl·labes, que és la forma més simple d’assimilació, per exemple tito per Juanito.

Metàtesi o canvi d’ordre o transposició: de fonemes corresponents a altres síl·labes de la paraula, per exemple efelant per elefant.

1 . Simplificacions relatives a les síl·labes:

Omissió de la consonant inicial (atac) i de la final (coda): dir lliga en comptes de canta.

Omissió de consonants inicials (atac): dir apizs en comptes de llapis.

Omissions de consonants finals (coda): dt. per mar. Aquesta omissió és important ja que en les síl·labes finals és on es realitza la reflexió. La s del final és un bon exemple.

Reducció dels grups consonàntics: dir fo o for per flor.

Coalescència: reducció d’un grup de dos sons a un tercer, dir bes en lloc de tres.

Epéntesis: inclusió d’un o diversos fonemes en la síl·laba, per exemple falo en comptes de flor.

1 . Simplificacions relatives als fonemes (modificant el conjunt de trets que ho componen) o relatives al tret (mantenint alguns dels quals forma el fonema però no tots):

o Substitució de fricatives per oclusives: canvi de tret si es manté el lloc (dir tu en lloc de si on canvia la manera oclusiu però no el lloc), o canvi de fonema (dir ki en comptes de si, on canvia tant la manera com el lloc).

o Substitució d’oclusives per fricatives: dir zit en lloc de dit.

o Substitució de les líquides: ja sigui per un fonema central sonor (ada en comptes d’ala o llaura), o bé per altres sons principalment oclusivos (ebe per cercle), o retardant-los (dir cag per car).

o Substitució de palatals: dir cala en lloc de canya.

o Semivocalització: dir awa en lloc d’ala o fada.

o Insonorització: caça en comptes de casa.

o Avançament: dir tusi en lloc de cosa.

o Pasterització: dir gon en lloc de bon.

o Nasalització: dir fumbol en lloc de futbol.

o Manca o desplaçament de la vibració en la r: dir car, *cado, cago, en lloc de carro.


Sandra Santamaria

sandy_santamaria@hotmail.com