OPINIONS
Una de les pautes de comportarnent que permeten
avaluar amb més exactitud el grau de maduresa d’una societat és, sense cap
mena de dubte, l’interés i sensibilitat dels seus membres i institucions
envers l’ensenyament i la cultura.
Catalunya és un país anib una llarga i riquíssima
tradició pedagògica i cultural. i han estat aquests dos fets, entre d’altres,
els que n’han fet possible l’existència com a nació al llarg dels segles i,
de vegades, a través de circumstàncies històriques no gens favorables. És
evident, doncs, que tant l’interés per l’educació com la inquietud
cultural han estat i continuen essent elements imprescindibles per a la
vertebració i la reconstrucció de Catalunya.
Però Catalunya és, també, avui, un país que
mira decididament cap al futur. Un futur que es presenta engrescador però que,
alhora, no serà gens facil per a aquelles societats que no sàpiguen adaptarse
als canvis i
avenços que cada dia es produeixen en el camp de la ciència, la tècnica
i el pensament.
Sembla evident, doncs, que només les societats
ben preparades sortiran enfortides d’aquest repte que molts situen al llindar
mític de l’any 2000, però que, fet i fet, el tenim ja al damunt. És per això
que aquesta preocupació permanent pels temes formatius que ha tingut la
societat catalana esdevé ara molt més intensa degut al transcendental paper
que assumeix l’educació en aquests temps de constants innovacions.
L’ensenyament, però, també s’ha d’anar
posant al dia, tant en la utilització de nous mètodes pedagògics (àudiovisuals,
informàtica, etc.) com en l’aprenentatge
de noves disciplines. Ara mateix ens trobem immersos, d’una banda, en un procés
d’anàlisi i d’experimentació del cicle superior d’EGB i dels
ensenyaments secundaris que culminarà en el que ha de ser una profunda reforma
del sistema educatiu vigent, i, de l’altra, s'està treballant en la
modificació i adaptació dels plans d’estudi universitaris a les necessitats
actuals i futures de la nostra societat. Això vol dir que estem, per tant, en
plena dinàmica renovadora dels continguts i mètodes pedagògics a fi de no
perdre el ritme de l’evolució social. Un procés obert al diàleg i en el
qual totes les aportacions que es facin amb sentit constructiu són necessàries.
1 és justament en aquest context i amb aquestes
premisses que el departament d’Ensenyament edita «Crónica d’Ensenyament».
Les pàgines que ara teniu a les mans neixen amb uns objectius molt concrets:
Constituir-se en una eina de comunicació, debat i reflexió entre els diferents
sectors que formen la comunitat educativa catalana, posar-se al servei de tots
aquells que creguin que l’ensenyament és un instrument de redreçament
cultural i professional del nostre país i ser un punt de referència permanent
de tot el que succeeix al món de l’ensenyament a Catalunya.
Poques coses més podem afegir-hi. Les revistes
es van explicant elles mateixes amb la lectura de les seves pàgines, número
rere número. Compteu, doncs, des d’ara, amb «Crònica d’Ensenyament».
Editorial del n. 1 de CRÒNICA
D'ENSENYAMENT, febrer 1988, Barcelona