OPINIONS

Una de les pautes de comportarnent que permeten avaluar amb més exactitud el grau de maduresa d’una societat és, sense cap mena de dubte, l’interés i sensibilitat dels seus membres i institucions envers l’ensenyament i la cultura.

Catalunya és un país anib una llarga i riquíssima tradició pedagògica i cultural. i han estat aquests dos fets, entre d’altres, els que n’han fet possible l’existència com a nació al llarg dels segles i, de vegades, a través de circumstàncies històriques no gens favorables. És evident, doncs, que tant l’interés per l’educació com la inquietud cultural han estat i continuen essent elements imprescindibles per a la vertebració i la reconstrucció de Catalunya.

Però Catalunya és, també, avui, un país que mira decididament cap al futur. Un futur que es presenta engrescador però que, alhora, no serà gens facil per a aquelles societats que no sàpiguen adaptarse als canvis i avenços que cada dia es produeixen en el camp de la ciència, la tècnica i el pensament.

Sembla evident, doncs, que només les societats ben preparades sortiran enfortides d’aquest repte que molts situen al llindar mític de l’any 2000, però que, fet i fet, el tenim ja al damunt. És per això que aquesta preocupació permanent pels temes formatius que ha tingut la societat catalana esdevé ara molt més intensa degut al transcendental paper que assumeix l’educació en aquests temps de constants innovacions.

L’ensenyament, però, també s’ha d’anar posant al dia, tant en la utilització de nous mètodes pedagògics (àudiovisuals, informàtica, etc.) com en l’aprenentatge de noves disciplines. Ara mateix ens trobem immersos, d’una banda, en un procés d’anàlisi i d’experimentació del cicle superior d’EGB i dels ensenyaments secundaris que culminarà en el que ha de ser una profunda reforma del sistema educatiu vigent, i, de l’altra, s'està treballant en la modificació i adaptació dels plans d’estudi universitaris a les necessitats actuals i futures de la nostra societat. Això vol dir que estem, per tant, en plena dinàmica renovadora dels continguts i mètodes pedagògics a fi de no perdre el ritme de l’evolució social. Un procés obert al diàleg i en el qual totes les aportacions que es facin amb sentit constructiu són necessàries.

1 és justament en aquest context i amb aquestes premisses que el departament d’Ensenyament edita «Crónica d’Ensenyament». Les pàgines que ara teniu a les mans neixen amb uns objectius molt concrets: Constituir-se en una eina de comunicació, debat i reflexió entre els diferents sectors que formen la comunitat educativa catalana, posar-se al servei de tots aquells que creguin que l’ensenyament és un instrument de redreçament cultural i professional del nostre país i ser un punt de referència permanent de tot el que succeeix al món de l’ensenyament a Catalunya.

Poques coses més podem afegir-hi. Les revistes es van explicant elles mateixes amb la lectura de les seves pàgines, número rere número. Compteu, doncs, des d’ara, amb «Crònica d’Ensenyament».

 Editorial del n. 1 de CRÒNICA D'ENSENYAMENT, febrer 1988, Barcelona