OPINIONS
L
‘accés a la docéncia
L’exercici
de la professió de mestre en una societat en constant procés de transformació
no es pas una tasca fàcil. La formació rebuda en el si de les Escoles de
Mestres, per la major part del professorat avui en actiu, és conseqüència de
les promocions originades a partir del pla de 1950
i
de la mateixa Llei General d’Educació encara vigent. Molts educadors han
completat la seva formació amb llicenciatures universitáries o bé amb cursos
de perfeccionament i actualització.
A
l’Escola de nens —que és el marc propi del treball del mestre—, caldria
arribarhi de la forma més directa possible i amb les màximes garanties de
competència professional 1 pedagògica. Com que l’oferta d’ocupació docent
supera sovint la demanda, neixen mecanismes de selecció, comuns per altra banda
a moltes professions, i que en l’ensenyament públic es concreten per la via
de les oposicions.
Per
a qualsevol deis àmbits de la xarxa escolar, pública o privada, que configura
l’ensenyament primari, el mestre ha de ser l’educador que afavoreixi el
desenvolupament integral de la personalitat de l’infant i que tingui la
capacitat de crear situacions adequades per a l’aprenentatge dels alumnes.
D’aquí es dcsprèn que el mestre ha de posseir una bona formació científica;
és a dir, ha de disposar d’uns coneixements prou aprofundits de les matènies
d’ensenyament per tal de determinar els conceptes, els mètodes i l’estil de
treball escolar que asseguri la transmissió i la recreació dels coneixements
amb suficient rigor intel.lectual. També ha de tenir una bona formació técnico-pedagògica
per tal d’exercir com a educador i com a mestre que sap adequar els
coneixements teòrics i pràctics a una determinada realitat escolar amb la
finalitat de promocionar-la des de la vessant cultural i humana.
La
nova metodologia d’oposicions que es portarà a terme en la propera convocatória
s’inscriu en la línia que hem explicat abans. Vol prioritzar la competència
professional per sobre del memorisme o de la pura erudició.
El
mecanisme escollit no és l’únic possible ni el millor, pcrò certament que
enceta un camí que ha de permetre donar un pas més en la qualificació del
sistema educatiu.
Editorial
del Butlletí dels Mestres, n. 193, Tercera època, febrer de 1985