OPINIONS

APROPAMENT DE LA TECNOLOGIA A L'ESCOLA

El sistema educatiu ha d’estructurar-se en funció de preparar Ia persona pcr a Ia vida i s’ha d’organitzar de tal manera que progressivament ajudi els infats a anar-se fent una personalitat lliure, autònoma, responsable i solidària.
Aquesta preparació per a la vida implica que l’ensenyament sigui receptiu a la realitat que l’envolta i que, a la vegada, calgui prioritzar els aprcnentalges bàsics i les habilitats i tècniques instrumentals necessàries per cncaixar positivament el repte cultural de la història.
L’apropament de les noves tecnologies a l’escola és també una manera d’acostar als alumnes una realitat dcl nostre temps, sovint més habitual i familiar cn la vida dels infants quc no pas coneguda i acceptada pels adults.
Qualsevol tecnologia educativa nova requerirà un minuciós procés d’cxperimentació, seguiment i valoració, i l’extensió progressiva n’ha dc scr rcvalidada pels professionals de l’ensenyamcnt i especialistes qualificats que trobaran lcs oportunitats degudes pcr explorar la utilització creativa dc lcs noves tècniques.
Un aspecte força remarcablc de la tecnologia al servei de l’aprcncntatgc és d’oferir matcrials per a un ensenyament individualitzat i adcquar-sc als ritmcs pcrsonals de maduresa dels alumnes. En aquest sentit, la intcracció alumnc-instrument ha de comportar, sempre, la prcsència activa dc l’cducador animador del procés d’aprcnentatge i equilihrador indispensahle cntrc concixcment i cfectivitat, entre ciència i tècnica i filosofia.
La tecnologia al servci de l’aprencntatge ha de scr concguda pcls cducadors en cl període de formació i durant l’exercici de llur professió. Cal entrar plenament en un món, ja antic en realitzacions notables, però possihlement poc cmprades, explorades o valorades, que al mateix temps ofercixcn constants novetats i rccursos, d’òptim rendiment en el món escolar si s’apliquen amb prudència ¡ coneixcnt-nc les possibilitats i límits.
L’ajut de la tecnologia educativa, entesa com a llenguatge dcl nostrc tcrnps. ha de servir d’instrurnent per a la realització personal i per a la comprensió del caràcter tecnològic de la nostra societat, saber-nos-hi endinsar sense por i sentir-nos coautors d’un procés en el qual es fa evident que el mcstre ja no és l’únic posseïdor de la veritat ni la paraula l’únic vehicle pcr a la transmissió de missatges.

BUTLLETI DEL MESTRES, N. 184, febrer 1984