OPINIONS

Educació per a la convivència

Educar la convivència i el civisrne dels infants irnplica estirnular les actituds i normes bàsiqucs de convivència ciutadana i afavorir l’adquisició d’un cornportarnent democràtic lligat a la vida. a l’arnbient farniliar escolar i social per aconseguir una rnaduració harrnònica de la personalitat. L’educació del civisrne té com a finalitat forrnar persones conscients dc pcrtànyer a una cornunitat a la qual es puguin sentir integrades per compartir responsabilitats i objectius comuns i, alhora, en aquest mateix contex poder conjugar la llibertat personal amb la necessària disciplina social.
L'escola no pot pas per ella mateixa inculcar o fer adquirir uns hiàbits cívics als infants: li cal l’entorn familiar i social. a més de l’adhesió de la col.lectivitat. Quan a la classe dc Ciencies Socials s’explica la Constitució, l’Ëstatut, el Congrés o cl Parlament no s’ha dentendre que ja s'ha educat sobre la dernocràcia o èl cïvisme.
L’infant ha d'assumir per ell rnateix l’educació cívica, i l’ha dc viurc no únicament a través duns lligams específics amh una àrea deterrninada. sinó emmarcada dins dè l’organització gencral de l’escola.
Emmarcar dins la vida de l’escola l’ëducació cívica. el respecte. la convivència. és donar a l'escola un sentit de comunitat del qual es parla rnolt i se'n fa plantejaments, pero no sempre es resol  favorablement. Quan l’escola actua com una petita peró vcrdadera comunitat educativa és rnolt més possible educar la llibertat i el sentit de responsabilitat inherents al civisme.
El treball  ën equip la responsabilitat i participacìo en les tasques escolars i docents, lorganització compartida del treball el diàlèg professional i la bona entesa entre els mestres i amb els alumnes i llurs famílies, la informació sistemàtica, la crítica raonada i constructiva. contribuèixen al fet que l’infant pugui copsar en l'ambient què l'envolta la pràctica real de l’educació cívica i aprengui a saber utilitzar la seva pròpia llibertat mentre adquireix responsabilitats concrètes.
L’educació cívica. com a educació de la mateixa llibertat, s’apren i és una adquisició què no ha de fer mai l’infant sota una subjecció permanent ní tampoc trobant-se incontrolat. És fàcil entendre que massa responsabilitat otorgada abans d'hora és igual de perjudicial que la seva absència absoluta. Nomes a trevés d'aquesta participació actíva en  l'anbient l'infant pot exercitar la llibertat i la responsabilitat a mesura que en cada moment les pot viure i compendre.
La intervenció dels infants en desicions escolars o familiars, tenint sempre cura de llur proces maduratiu, contribueix a fcr adquirir responsabilitat i iniciativa personal, i a fomentar el treball en equip, a respectar les opinions dels altres, a emetre judicis de valors i a assolir, en definitiva, un marc de respecte i de comprensió que possibilita la convivència i educa per a la democràcia desde l'ambit de l'escola.

Editorial del Butlletí de Mestres n. 186 de abril-maig de 1984