FONAMENT ONTOLÒGIC DE L'HOME
INTRODUCCIÓ
Abans d'entrar a estudiar el fonament
ontològic de l'home cal comprendre què
és ontologia.
L'ontologia
és allò que estudia l'ésser com a esser.L'interès per estudiar l'ésser
s'origina en la història
de la
filosofia, quan aquesta sorgeix de la
necessitat de donar explicacions racionals, no mitològiques, als fenòmens del
món físic, també hem de recordar que
el caràcter universal de la
filosofia, va tenir el seu origen en la
necessitat d'un coneixement vàlid
a tot fenomen, i en les
deficiències dels conceptes inicialment desenvolupats, per
a ser duts a la practica concreta
en els fenòmens
físics, o socials. És per això que
molts pensadors es van dedicar a reflexionar sobre
com podria ser
el fonament
del món físic, però què passa,
nosaltres a l'observar als objectes que percebem en
el món físic ens adonem que
existeixen objectes líquids,
sòlids o gasosos, que alguns es
componen de matèria inerta, com la pedra, i altres,
de matèria viva.
És així com trobem
diferents elements físics, però la
raó ens exigeix
pensar en un sol
element constitutiu dels altres. Aquest
element va ser
proposat per alguns
pensadors, que suposaven que
podria ser:
l'aigua (Talas
de Mileto),
el foc (Heraclito
de Efeso),
l'aire (Anaximenes),
i la
combinació dels quatre (Empedocles),
però Anaximandre
va proposar una
solució lògica,
és a dir que aquest
element, devia ser
indeterminat (al qual va anomenar Apeiron).
Però va se Perménides
qui va proposar la millor
solució, aquest
pensador va sostenir que
existeixen dos camins per
a arribar al conèixer, que són els sentits, i la
raó, pels sentits
s'arriba al cambiable,
a l'insegur,
i al desconfiable
en els
objectes, i per la
raó s'arriba
a l'universal, confiable
i immutable. Prenent el segon camí Perménides
va trobar quelcom comú i indispensable a tot objecte: Que
qualsevol element natural abans de tenir alguna característica
específica, en té una
sense la qual no existiria, la de
Ser, aquest ésser
és un element fonamental i no una característica que tenen les coses. Des
de llavors
es constitueix l'Ontologia com Ontos
= Ésser ,i logotips = estudi,
en aquest cas el real és igual
a l'ésser,
i l'ésser
és igual al
fonament de tota
realitat.
FONAMENT ONTOLÒGICS
DE L'HOME
Per a
arribar al fonament o principi ontològic hem de tenir en compte diversos
aspectes, un
d'ells és que
molts pensadors s'han preocupat per resoldre un problema plantejat en l'antiguitat
té l'ésser,
propietats comunes que el
caracteritzen, quan és ser?. Si nosaltres observem
per exemple la botànica,
allí la planta
té la
propietat, atribut o característica
de fer fotosíntesi, per la qual cosa la fotosíntesi
es constitueix
en una característica
de totes les plantes, però
per exemple tenir fulles trilobades
no és una característica
de la planta
quan és planta,
sinó de certes plantes que
tenen aquesta característica. Això s'esmenta
per que l'ontologia
no estudia
éssers particulars, per exemple les
propietats de l'oxigen, sinó que abasta un
concepte de ser
universal, i que per a l'objectiu
d'aquest treball ho podem
associar permanentment amb l'home o l'ésser humà. És clar que tot ser té
propietats, i que aquestes
propietats es constitueixen en elements fonamentals, que són
universals (perquè són
del ser quan ser),
i de les quals es deriven els principis de l'ésser, que vénen a
constituir el fonament, la base
i l'essència
mateixa de l'ontologia.
Les
propietats de l'ésser són aquelles característiques
o aspectes intel·ligibles que
li podem
aplicar o predicar a tot el que
és, pel mateix fet de ser. Aquestes es
dedueixen de la
nostra intel·ligència comparant l'ésser
amb els seus aspectes, vam captar certes relacions que l'ésser posseeix, i que la nostra
ment descobreix, per la qual cosa que deduïm que els
atributs o propietats de l'ésser són aquelles relacions fonamentals que
afecten a totésser com a ésser. D'aquestes característiques,
es deriven els
principis, aquests
principis són
un judici o afirmació que
ens serveixen de punt de partida per a altres
coneixements, que
per tant ens serveix d'instrument per a conèixer una mica que
ens és menys clar. Aquests
principis tenen una característica,
i és que són
primers principis; tots els altres
principis de les
ciències es basen en uns
altres de ciències més generals, i com
ja sabem l'ontologia
és la ciència
de les ciències, la més general,
perquè tracta de l'ésser;
els seus principis no es basen en uns
altres, i per això són els primers:; aixó
no vol dir que
nosaltres anem
a postular els
principis "perquè si", els anem a
justificar, no demostrant-los o traient-los, d'altres
superiors, perquè així
no serien els
primers, sinó mostrant que
es dedueixen necessàriament dels atributs de l'ésser com a ésser. A més
els
principis són absoluts, necessaris i universals. Absoluts
per l'exposat
anteriorment, necessaris perquè
es dedueixen dels atributs necessaris de l'ésser,
i universals perquè valen per
a tot ésser,
perquè són
deduïts de l'ésser com a ésser
(el que inclou léeser humà).
1. PRIMERA CARACTERÍSTICA:
"L'ÉSSER
ÉS DISTINT O DETERMINAT"
Per a
arribar a aquesta
conclusió hem de tenir en compte que l'ésser
no admet
oposició, per que
l'única cosa que
es podria oposar a l'ésser, seria el no ésser,
i el no ser equival a la
no existència, al buit, i al no- res, és per simple lògic
el no-res el que no es pot
oposar a alguna
cosa, llavors
el que s'ha dit anteriorment significa que l'ésser
no pot ser
determinat o distingit
per un altre que no sigui
el mateix; aquesta
afirmació la
vam trobar
que si no fos
distint o determinat no podríem conèixer-lo, perquè seria el mateix
no ser, i el
no-res de la qual cosa, no es distingeix
el no ser
del no-res . Hem de recordar igualment, que
l'estudi de l'ésser
en l'ontologia
és universal i que aquest ésser
és el fonament
de la
realitat. Llavors
vam concloure que tot ésser com a ésser
és distint o determinat per si mateix.
2. SEGONA CARACTERÍSTICA:
"L'ÉSSER
ÉS UN"
Quan es parla
que l'ésser
és un, no
s'afirma que
l'ésser és
únic, ja que
només seria únic si existís un sol ésser,
per exemple: cada persona
té unitat, és una
sola, però no és única, perquè hi ha moltes persones, el mateix ocorre amb
l'ésser,
dintre de la seva naturalesa interior
és un, no
es podria pensar en éssers diferents, ja que això equivaldria
a dir que hi hauria un ésser,
i altre que
no ho és, que
seria el no-res, amb el que es justifica aquesta
afirmació, i per
a parlar d'això hauríem de pensar en una
multiplicitat d'éssers, la qual cosa constitueix
un error, aquesta
multiplicitat implica
oposició, divisió, i diversitat. Amb això no s'està negant que l'ésser
no es pugui
dividir, sinó que
no pot ser
dividit per un
altre, però hi ha la
possibilitat que el mateix ser pugui
dividir-se l com una planta o
qualsevol objecte
físic.
3. TERCERA CARACTERÍSTICA:
"L'ÉSSER
ÉS IDÈNTIC A SI MATEIX"
De les dues característiques
anteriors, la
d'unitat, i la
distinció, ens adonem que arribem
a elles, perquè l'ésser
no admet
oposició, per una
raó àmpliament exposada, però és a través, d'aquesta
afirmació que arribem a la
conclusió, que si l'ésser
no té oposició, és perquè és idèntic a si mateix,
en efecte per ser idèntic a si mateix
no admet que res
distint a ell se li
oposi. Per aquest motiu l'ésser com a ésser és absolut, és
a dir, no es relaciona
amb un altre ja que fora
d'ell no concep
sinó el no-res.
4. PRIMER PRINCIPI: "D'IDENTITAT"
Prové en conseqüència de forma
indubtable, necessària, i evident de la
característica d'identitat de l'ésser, per què? L'ésser
és l'ésser,
i qui negués aquesta
afirmació estaria en contra
de l'exposat
anteriorment, però dir "el que és, és el que
és" sembla un judici merament analític (B = B) però si ens adonem
que en tota
oració hi ha una
relació directa entre
el predicat i el subjecte, així dir: la
terra és rodona, correspon
a una relació directa entre
el subjecte
i el predicat, duent això a l'oració
"l'ésser
és l'ésser"
ens adonem del principi d'identitat que posseeix l'ésser.
5. SEGON
PRINCIPI: "DE NO CONTRADICCIÓ"
Aquest
principi no és més,
sinó la no
negació de la
identitat de l'ésser,
el negar la
identitat del ser amb
si mateix, equival
a posar el no ser
dintre del terreny de l'ésser,
amb la qual cosa
es destruiria l'ésser,
pel que el
no ser és
el no-res. Llavors
si afirmem
això, l'ésser
no el podríem
negar, ja que
no podem
afirmar, i negar un mateix subjecte, en
el mateix
moment. Exemple: jo no puc afirmar, de mi mateix que estic
assegut, i que
no estic assegut durant el mateix
moment. A més si algú nega la
identitat de l'ésser, nega la
mateixa realitat.
6. TERCER PRINCIPI: "DE TERCER EXCLÒS "
En el paràgraf anterior es parlava de l'afirmació
i la negació;
doncs bé el
principi del tercer exclòs ens diu que
nosaltres solament tenim dues opcions quant a l'ésser, podem
afirmar o negar la
identitat de l'ésser,
però mai podem
pensar en una
posició intermèdia. Aquesta
posició sol
s'admet en la
ment com a dubte,
però no és una
posició possible entre l'afirmació,
i la negació
de l'ésser.
7.QUARTA CARACTERÍSTICA:
"L'ÉSSER
ÉS SEMBLANT"
Ja es va parlar de distinció, d'unitat, i d'identitat com a possibles relacions
d'oposició. Ara parlarem de les
tres propietats, que pertanyen a les
relacions de conveniència amb tots els
éssers (semblança), amb la
intel·ligència (intel·ligibilitat),
i amb la
voluntat (bondat). L'ésser
a més de ser
idèntic a si mateix,
també és semblant
ja que tots els éssers s'assemblen quan són
éssers; així com totes les plantes
s'assemblen en tant que són plantes,
és a dir que
l'ésser com a ésser
és semblant, totes les
realitats s'assemblen entre si
quan són ser:
l'arbre és, la
flor és, l'au és, i aquí sorgeix
el principi de semblança, el qual diu que tot ésser com a ésser
és semblant
als altres.
8. CINQUENA CARACTERÍSTICA:
"L'ÉSSER
ÉS INTEL·LIGIBLE O VERITABLE"
L'ésser
és aquell que abasta tota la
realitat, és per això que
s'afirma que tot ésser almenys quan és ser,
és assimilable per la
intel·ligència, és a dir que la
nostra intel·ligència el capta, el coneix,
i l'entén,
per això s'afirma que
l'ésser
és intel·ligible, aquesta intel·ligibilitat
de l'ésser
és anomenada veritat ontològica, llavors
l'ésser, com a ésser,
és veritable. La
veritat ontològica és la
conformitat de l'ésser
amb la
intel·ligència, amb això no es vol
dir que tot ser sigui conegut
per nosaltres, sinó que tot ser pot
captar-se o ser conegut
per la
intel·ligència, precisament pel fet
que és. A més la idea
de ser
té extensió il·limitada, abasta la
realitat, és transcendental, i també es pensa que la
intel·ligència té poder
il·limitat.
9. QUART
PRINCIPI:’’DE RAÓ
SUFICIENT’’
Aquesta
es basa
en la
veritat o intel·ligibilitat
de l'ésser.
L'ésser
és idèntic i intel·ligible, en virtut que és. (La intel·ligibilitat
és la
identitat de l'ésser,
amb la
intel·ligència) Allò en virtut de la qual cosa l'ésser
és intel·ligible, és anomenat la
raó o fonament
de ser,
tenim el principi ontològic: ‘’Tot ser
té raó suficient’’, sense aquesta
raó suficient, es perdria la seva identitat,
es tornaria no-ser o sigui res.
Si un ésser
manqués de raó suficient, d'explicació, no seria
intel·ligible, es concebria com
un no ser, com
un absurd, com la no-realitat.
10. SISENA CARACTERÍSTICA:
‘’ L'ÉSSER
ÉS AMABLE O BO’’
Per
a entendre aquesta característica
posem un exemple: quan tenim set,
i ens trobem davant d'una beguda
fresca, sentim desig
o atracció per beure-la, si la prenem experimentarem una
sensació equivalent
a un goig,
perquè aconseguim la possessió d'un ésser que
convenia a l'estat
de deshidratació, en què ens trobàvem. El
nostre apetit sensible assoleix
un bé que
li convenia.
Llavors
a nivell ontològic definim
el bé com una cosa que
li convé a l'apetit, i el mal com una cosa que
no li convé; en l'exemple anterior, un anell
no li convé al nostre apetit, l'objectiu
és demostrar que l'ésser
és bo
i amable, i això es fa de dues maneres:
a . L'ésser
és convenient a si mateix,
perquè sent idèntic a si mateix,
no pot
no ser,
l'ésser
és bo ja que és convenient per a si mateix,
al seu apetit de ser.
D'altra banda, l'ésser
és convenient a un
altre, perquè com a ésser, presenta una
mica que correspon
a l'apetit d'un
altre, ja que
l'apetit és una
manca d'alguna
cosa, per tant aquest ésser
convé a l'apetit d'uns
altres.
b. Perquè hi hagi llibertat
en l'home és necessari i indispensable que l'ésser com a ésser, sigui bo.
Per exemple si ens posen a escollir entre una
poma, i un llibre,
cap d'aquests
dos éssers exerceix influència alguna sobre la
nostra voluntat, és a dir que tenen una
bondat limitada, i la
nostra voluntat ha de ser
il·limitada.
El mal
no és ser,
sinó manca de ser,
ja que tot ésser
és bo ontològicament.
Per exemple la
malaltia és un mal,
perquè és manca de bé, perquè manca
de perfecció o de ser.
Per tant
el mal absolut seriosa equivalent
a la
total manca del ser o sigui el no ser,
amb el que aquest mal
no es pot
donar.
11. CINQUÈ
PRINCIPI: "DE FINALITAT"
La fi té una
connexió necessària amb el bé, més
àdhuc la fi és bé.
Per exemple: per què estudiem física, matemàtiques, química, desenvolupament humà,
etc.... Si ens preguntem per què trobem que
és per
a aconseguir un diploma,
i d'aquesta
manera un millor estatus, una
posició laboral, etc. Ja que
amb ella vivim
dignament, i complim la
nostra missió. D'aquí vam descobrir que
hi ha coses que són mitjans per
a obtenir altres, que són fins,
i aquests
al seu torn es converteixen en mitjans per
a altres fins
superiors, fins arribar a una fi suprema. Per tant la fi és un bé que mou
l'apetit, i el sadolla.
L'apetit està ordenat a lésser com a ésser, llavors podem
dir que tot
agent obra
per una fi, o sigui per un bé.
L'ésser
pel sol fet
de ser, està
dotat d'un apetit o desig
natural, així
el desig
natural de tot ésser
és la seva pròpia fi.
Per últim enfocant tot el
recopilat en aquest treball podem
dir que
l'home com a ésser humà és distint o idèntic a si mateix, semblant,
intel·ligible o veritable, i amable o bo. L'ultim punt es presta molt a confusió,
per aixó que
cal aclarir que
quan parlem
de ‘’bé,
i d'amable’’ diem que
es tracti
de l'ésser,
de la
naturalesa interior,
de l'essència
mateixa de la
vida, no de l'home dintre de la seva conducta humana.
CONCLUSIÓ
La
investigació que
hem avançat sobre els
fonaments de l'ésser
és completa,
ja que hem esgotat totes les relacions, que puguin
afectar al éser com a ésser (excepte aquelles que
no coneixem).
D'aquesta
manera hem progressat en el coneixement del ésser com a ésser, ja que hem conegut uns
aspectes que
no apareixien amb la
simple consideració de la
idea de ser
quan ser.
Referencias
RIVAS Eduardo. Ontología.
PRETEL Gustavo.
Ontología clásica.
FREDUR skonovav. Tratado de ontología moderna.
Henry
Vargas L.
Ing.
Industrial