COM ES FA UNA HIPÒTESI ?
Per Hugo Müller.
Quan s'emprèn una
investigació científica,
al postular o formular una
hipòtesi convé remetre's al sentit original i comú de la paraula, entesa com
a suposició o conjectura provisional sobre algun fenomen o objecte
d'estudi,
i que
té com a funció principal
delimitar el problema a investigar, tenint en compte algunes variables que
naturalment es refereixen a les
característiques pròpies del fenomen investigat.
Des d'una
perspectiva etimològica, el terme hipòtesi deriva
del grec, upo, que significa
'el que
es posa a la
base d'alguna
cosa', que remet a la
idea de suport
d'alguna
cosa, en el mateix sentit
del terme llatí suppositio, suposició. Aquesta
definició permet
un primer acostament intuïtiu al concepte d'hipòtesi i la seva utilització en
el camp científic.
En general, es formula una
hipòtesi com una forma
de predicció que descriu
d'una manera concreta el que
s'espera
succeirà amb un determinat objecte
d'estudi
si es compleixen certes condicions
(per exemple, al llançar un pla pilot escolar que incorpora
nous mètodes didàctics).
És a Galileu Galilei a qui se li
adjudica la
creació del mètode experimental hipotètic-deductiu, del que deriva
l'ocupació
conscient de les
hipòtesis i la seva inserció orgànica i funcional en el mètode científic.
En la
lectura de Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo
(1632) i Discorsi et dimostrazioni matematiche intorno a due nuove scienze es
plantegen els
passos a seguir en el desenvolupament
d'una
investigació científica, que
en síntesi són els següents:
1) Es determinen les
dades d'observació.
2) L'investigador concep una
hipòtesi explicativa de les
dades observades.
3) L'investigador desenvolupa algunes
conseqüències o efectes concrets que
deriven de la
hipòtesi formulada.
4) Tracta
d'esbrinar experimentalment si aquestes
conseqüències que
ha inferit responen a fets
reals.
Formulació d'hipòtesi
En la
formulació de la
hipòtesi s'han d'emprar termes clars
i concrets, de manera que puguin ser definits
de manera operacional, a fi que altres investigadors puguin
refutar o corroborar la
investigació realitzada. Per tant, tota
hipòtesi, en el camp de la
investigació científica, ha d'estar subjecta
a referències
i a una
contractació empírica. Per altra banda, han de ser objectives
i no es poden incloure en elles judicis de valor, del tipus que tal
element o condició és "millor
o pitjor" que un altre, sinó simplement plantejar-se tal
i com
l'investigador
objectivament postula que
el fenomen estudiat succeeix en la realitat.
Altre
punt important en la
formulació de la
hipòtesi és l'especificitat,
de tal manera que
es determinin els indicadors
a emprar per
a mesurar les variables estudiades. Així mateix, la
hipòtesi ha de ser
afí amb els
recursos i les tècniques
d'investigació disponibles, ja que del seu abast
i limitacions dependrà la
comprovació de la mateixa, i alhora, ha de sostenir-se a partir del marc teòric
emprat
en la investigació, el qual oferirà
un suport
també per
a l'anàlisi una
vegada que
s'iniciï
el procés
de contrastar-la amb les
dades derivades
de la
metodologia emprada per
la seva comprovació. És així que la
hipòtesi ha d'ajudar
a l'explicació
dels fenomens estudiats a partir de les
relacions que estableix entre variables.
Tipus generals
d'hipòtesi
Hipòtesi nul·la: La
hipòtesi nul·la s'utilitza
en tota
investigació on s'estudien les característiques
de dos o més
grups, sent aquella que estableix que
no existeixen diferències
significatives entre els grups. Per exemple, un investigador
es proposa verificar una hipòtesi, la qual sosté que la pràctica
dels escacs millora
el rendiment escolar
dels alumnes d'escola primària. Per
a això, divideix
a l'atzar una mostra
de nens en dos grups: un que
denominarà experimental, el qual rebrà classes intensives d'escacs durant un
mes, i un altre que s'anomenarà
grup de control, que
no rebrà classes del "joc-ciència". En aquest cas, la
hipòtesi nul·la serà aquella que postula que
no haurà diferències
en el rendiment escolar entre
el grup que
va rebre les
classes i el que no les
va rebre.
La
importància de la
hipòtesi nul·la radica
en què és de comprovació directa , o sigui,
s'accepta
o es rebutja
segons el resultat
de la
prova realitzada, a més de contribuir a determinar les diferències entre els
grups sotmesos
a la prova
(l'experimental i el de control), i si aquestes diferències són
significatives.
Hipòtesi conceptual: És la
hipòtesi que
es formula
sobre la base del marc teòric
aplicable al problema d'investigació, i ha
d'explicar des d'alguna
perspectiva el fenomen estudiat. Aquest
tipus d'hipòtesi orienta la
investigació focalitzant el problema com
a base per
a la
recerca de dades que la corroborin
o refutin, i deu ser
d'acord amb els objectius
proposats. Es pot
enunciar com
relació causal o determinant derivada
del plantejament del problema, i implicar variables
compreses en el marc teòric.
Hipòtesi de treball:
És la
hipòtesi que respon
a les
inferències o creences de l'investigador,
és a dir, aquella que
utilitzarà per
a donar una
explicació al fenomen investigat, i que
d'alguna manera es contraposa a la
hipòtesi nul·la. En altres
termes, la
hipòtesi de treball
és operacional, ja que mostra
quantitativament el
plantejat en la
hipòtesi conceptual.
Hipòtesi alternativa:
En tota
investigació científica resulta més que
convenient proposar una
hipòtesi alternativa
en la qual s'incloguin variables
independents distintes de les que apareixen en la
hipòtesi de treball.
D'aquesta manera es podrà comptar amb respostes alternatives
al problema d'investigació, que prenguin
en compte altres variables
i condicionaments que
també haurien d'estar subjectes
a una comprovació.
Hipòtesi estadística: En el camp de la
utilització i aprofitament de l'estadística, les
decisions es prenen sempre sobre determinades hipòtesis. L'eficiència de les
campanyes publicitàries o dels processos de
producció es fonamenten en criteris numèrics, i tals
hipòtesis s'expressen en funció de paràmetres estadístics.
En l'anàlisi de tot problema d'investigació, el
contrast d'una hipòtesi donada es realitza
acceptant o negant una alternativa lògica. Quan s'estudien fenomens que
obeeixen a lleis estadístiques es busca
establir relacions numèriques bastant regulars, sent més
significativa aquesta regularitat quan major és el
nombre de fenòmens o població (l'abast del
seu caràcter quantitatiu), perdent validesa el criteri estadístic
quan la mostra tendeix
a ser poc
representativa des d'una perspectiva numèrica: Les condicions que es
requereixen per a aplicar hipòtesis estadístiques són les següents: a) una gran massa d'elements, b) independència d'aquests
entre si, c)
l'establiment d'una relació de causalitat.
Hipòtesi causal: Tota hipòtesi planteja una relació funcional entre variables.
Aquesta
relació pot ser
causal, quan una variable produeix un efecte determinat sobre
una altra variable,
o correlacional (quan les variacions d'una
es relacionen d'alguna manera amb les variacions de l'altra). En una hipòtesi que
sustenta una
relació causal, les variables
es diuen depenent i independent. La variable que se suposa causa l'efecte en l'altra
-manejada per l'investigador-, és la variable independent, i sobre
la que es produeix l'efecte és la variable depenent. La
modificació llavors de la
variable independent produeix un canvi
en un paràmetre (probabilitat, magnitud o freqüència) en determinada variable
depenent. Quan es pretén
contrastar una hipòtesi causal, el canvi que una variable produeix en una altra,
ha de modificar els valors
de la primera variable,
independent, i registrar si els valors
de la segona variable
canvien en conseqüència. Un exemple d'hipòtesi causal seria: "La rebaixa del preu de
les
entrades a les pistes de futbol produeix
un augment dels assistents
als estadis".
Hipòtesi correlacional: La formulació d'hipòtesis
correlacionals suposa l'avaluació de la
relació entre variables. La investigació correlacional té per si mateixa
un valor explicatiu, ja que saber que dos conceptes o variables
es relacionen de determinada manera, aporta
informació explicativa que estableix una relació entre variables
(en una correlació que pot ser múltiple),
sense necessitat de plantejar com es donen aquestes
associacions. En una hipòtesi correlacional, per
tant, no importa tant
l'ordre en què es col·loquin les variables. A determinades condicions
de prova o constrastació, es busca
veure com es comporten les variables objecte d'estudi.
Les hipòtesis també es diferencien d'acord amb el
tipus d'investigació a què responen o des d'on són
formulades.
En les investigacions exploratòries l'objectiu
sol ser més modest en
termes científics, i es tracta
simplement d'obtenir dades que permetin la formulació o l'elaboració
d'una hipòtesi. Per tant, una hipòtesi plantejada en una
investigació exploratòria pot resultar més
flexible i ser una miqueta menys precisa. Si bé
existeixen metodòlegs que neguen la
possibilitat de plantejar una hipòtesi en
investigacions exploratòries -ja que es
tracta de la investigació d'un objecte
d'estudi en principi desconegut
per l'investigador, i no es poden
establir hipòtesis d'un fenomen desconegut-, altres
autors classifiquen aquestes hipòtesis com
heurístiques, que estan proposades
amb la finalitat de trobar alguna cosa nova
o descobrir altres hipòtesis més generals o suggestives. Presentem
a continuació un exemple d'una hipòtesi que
es dóna en el marc d'una
investigació exploratòria que té com objecte d'estudi les empreses d'Internet
xilenes,
i el volum d'operacions que concreten a través d'e-commerce,
sent la hipòtesi la
següent: "Les empreses com a xilenes
no han desenvolupat estratègies per a augmentar el
cabal d'operacions que realitzen per
Internet".
Les investigacions descriptives presenten hipòtesis més precises, i en
general plantegen diferents tipus de relacions.
A continuació descrivim de forma breu quines són les hipòtesis que
és possible formular en una investigació
descriptiva. En principi, la relació es dóna
a partir de determinades característiques que presenta l'objecte d'estudi,
per exemple, "en les zones més
empobrides de Mèxic hi ha un notori retard
educatiu i alts índexs d'analfabetisme". També,
en aquest tipus d'investigació, la
hipòtesi pot plantejar una
relació del tipus "X pertany
a Y o a Z". En aquest cas,
es descriu per estudiar-lo incloent-lo en
un ordre superior. Un exemple d'aquesta relació es manifesta en la següent
hipòtesi: "Els funcionaris i directius
d'organismes públics a l'Argentina
apliquen els mateixos criteris i polítiques administratives de moda en l'àmbit
privat
(les mateixes receptes
neoliberals)". Finalment, la hipòtesi d'una
investigació descriptiva es pot construir a partir
d'una relació entre variables,
en una equació del tipus "X produeix (o afecta) a Y
de determinada manera", i un exemple d'aquest
tipus de relació plantejada en una hipòtesi seria
"A Veneçuela, el nou règim duaner i el control exercit per les
noves lleis tributàries redueixen els casos de
contraban".
És en les investigacions explicatives on resulta
imprescindible formular amb gran claretat les
hipòtesis de la investigació, descrivint les
variables intervinents, la seva connexió i la seva incidència en el fenomen
investigat. En el desenvolupament d'una
investigació explicativa, abans de formular la hipòtesi
s'ha d'avaluar l'adequació del marc teòric
utilitzat, assegurar-se que es fa una utilització lògica
d'aquest marc i tenir
en compte les tècniques
d'investigació a emprar en la conformació de la
hipòtesi. Generalment, a l'intervenir dues o més variables,
en la formulació de la
hipòtesi se sol recórrer a l'estructura "si
es dóna tal condició, llavors es produirà determinat efecte o resultat",
si X, llavors Y, sota les condicions R i S.
A continuació, un exemple d'aquest tipus de relació, que és la més
complexa que es dóna
en les investigacions explicatives: "La
situació d'atur, l'augment de les
ones immigratòries, i la millora de les
condicions laborals a les Forces Armades Espanyoles ha
provocat un augment dels inscrits per
ingressar com a soldat professional en els últims
anys".
Bibliografía
Coraminas, Joan. Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana. Gredos, Madrid, 1997.
Sabino, Carlos A. El Proceso de Investigación. Buenos Aires. Ed. Lumen - Humanitas. 1996.
Tenorio Bahena, Jorge.
Investigación Documental. 3ª ed. México.
Ed. Mac Graw - Hill. 1988
Tamayo, Mario. El Proceso de la Investigación Científica. 3ª ed. México Ed. Limusa S.A., 1998.