QUÈ ÉS LA MÚSICA?
Per Lluís Climent,
compositor i intèrpret
L’educació musical dins el sistema escolar ha estat tradicionalment
considerat “ una maria” Es deia maria
cada
una de les assignatures que eren considerades no fonamentals ni de la mateixa
categoria acadèmica que per exemple la matemàtica, les ciències de la natura,
les ciències socials, la llengua…eren considerades com un mer apèndix o un
afegitó gairebé innecessari i prescindible dins la seriositat bigotuda del
currículum escolar. Val a dir que aquests (pre)judicis de valor
no diuen gaire de la persona que els emet.
Sense
entrar en una apologia de la música anirem a veure’n el valor i les conseqüències
beneficioses del procés del seu aprenentatge.
Per part de l’alumnat ( amb independència de l’edat) aprendre,
treballar i assimilar la música suposa un esforç gran de concentració i de
constància que després li serà molt rendible en la resta d’estudis. La
dispersió de la ment en l’excés d’informació que ara es rep per tants
diversos mitjans fa que sigui necessari treballar la concentració. Tothom ha
experimentat que el Sol ( astre, aquí no ens referim a la nota si bé que es nota) més o menys escalfa, tanmateix si el fem
travessar una lent biconvexa ( una lupa) i concentrem els raigs en un punt ben
petit conclourem que allò que en principi escalfava ara crema i de valent. Així
és la intel·ligència i les capacitats de la persona humana. Quan un hom és
capaç de concentrar-se l’èxit en l’estudi i en l’aprenentatge està
assegurat. En poc temps tot queda més gravat d’acord amb el grau de
concentració. Per contra, cal que aquesta concentració sigui volguda,
desitjada i realitzada en una posició i voluntat de relaxament. La lupa no es
pot forçar, solament podem enfocar-la més o menys i no amb la mà tremolosa
sinó tranquil·la i serena. La capacitat de treball, l’atenció, la constància,
la implicació emotiva que suposa l’estudi de la música prepara la màquina
del cos i de la ment per a la resta de matèries. Un altre aspecte de l’aprenentatge
musical és la seva utilitat lúdica, la comprensió del ritme, la vivència ( i
la convivència) del ball ( de saló, discoteca…) la possibilitat de treballar
un o més instruments, encara que siguin senzills. Qualsevol instrument per
senzill que sigui és apte per a interpretar pel cap baix una deliciosa melodia.
Tothom pot crear amb més
o menys encert una cançó o intentar fer un conjunt de percussió o un
grupet de rock. La música, l’estructura lògica del pentagrama, de la durada
de les notes, dels silencis, del tempo, el compàs, els ritmes, és tot un món
que ben treballat engresca, realitza, forma i
ofereix a l’alumnat unes sensacions i unes vivències dinàmiques que
sols aquesta matèria pot ofereix amb escreix. Un altre punt interessant és la
interiorització de tot aquest llenguatge que enriqueix la vida interior alhora
que prepara l’aprenent per a tenir criteri propi i no empassar-se tot el que
ofereix la societat de consum a tot aquell que es manté passiu davant la
pantalla de la vida ( i de la televisió) L’activitat musical és vida i vida
sana. Cal saber triar la que interessa a cada moment. La que remou o la que
relaxa fins al punt d’ajudar a descansar o dormir, però no pas d’avorriment.
Per avui ja n’hi ha prou!