OPINIONS
ORIENTAR PER GARANTIR LLIBERTAT
(Publicat al nº 20 de LICEU REVISTA D'EDUCACIÓ del Institut Municipal
d'Educació de Lleida)
Potser un dels aspectes més rellevants del suport que el sistema
educatiu pot donar a un/a jove estudiant és la seva orientació. En efecte,
educar no és només instruir, ni encara omplir de valors [‘ánima de qui
s’educa.... És, també, la cura en el guiatge per a Les activitats futures,
ja siguin aquestes estudis superiors/posteriors, ja sigui la professionalització
definitiva.
En un món tan complex i canviant com és el que vivim, l’orientació
que la comunitat educativa —i el professorat en especial— pot o ha de
donar a l’estudiant es manifesta com una de les tasques més exigibles.
Orientar no pas per decantar —a gust de l’orientador— les decisions del
jove, sinó per fer-li veure l’amplitud de possibilitats que se Ii obren a
partir d’un moment donat; o a partir d’un interés personal, d’una
aptitud. L’orientació és el guiatge per a una elecció lliure per part de
l’estudiant en el marc de les possibilitats que el sistema educatiu (i, després,
el productiu) Ii ofereixen.
Massa anys ens hem passat —bona part de la comunitat educativa—
confonent interessadament I’orientació amb la segregació. En L’antic
sistema educatiu, l’orientació tutorial de després de la Primária era una
trampa en qué les families o els subjectes orientats queien irremissiblement.
Una trampa, perque la suposada orientació era una forma de derivació de joves
cap a un sistema educatiu o altre segons la percepció actitudinal que hom tenia
d’aquest jove. La Formació Professional antiga s’abastia, així, de nois i
noies amb apanent poc interés per les matéries més abstractes del
curniculum. Al contrari que els batxillerats. La Formació Professional superior
projectava —més que no pas onientava— els estudiants cap a oficis en la
vida productiva segons les suposades habilitats o capacitats de l’aprenent.
L’onientació, en aquell context, no tenia en compte per a res la possibilitat
de reaprendre, de recuperar capacitats i habilitats...
Per sort, cada cop més, el professorat sap que la tasca orientadora
exigeix un nigorós respecte per l’individu. L’onientació cada cop és més
un procés real de tutonització i menys un sistema de decantament. La LOGSE ha
introduít en la concepció docent criteris nous que es fonamenten sobre la
llibertat de l’individu, sobre el temps deIs seus processos maduratius,
sobre Les seves capacitats de renovació constant, sobre les possibilitats
personaLs d’adaptació a noves circumstáncies. L’onientació de qué volem
tractar en aquest número de LICEU és imaginada sota aquest prisma nou,
contrastant, potser en ocasions, amb els vells procediments.
Veurem si l’amenaça de la LLei de Qualitat Educativa afecta, també,.aquests guanys que tenim conquerits. El temor —fonamentat— no deixa de ser present en La lectura d’aquell text que hem plasmat crec que prou justament
Francesc Pané, Regidor d'Educació de l'Ajuntament de Lleida i Director de LICEU