OPINIONS

   ORIENTAR PER GARANTIR LLIBERTAT     
(
Publicat al nº 20 de LICEU REVISTA D'EDUCACIÓ del Institut Municipal d'Educació de Lleida)

Potser un dels aspectes més rellevants del suport que el sistema educatiu pot donar a un/a jove estudiant és la seva orientació. En efecte, educar no és només instruir, ni enca­ra omplir de valors [‘ánima de qui s’educa.... És, també, la cura en el guiatge per a Les acti­vitats futures, ja siguin aquestes estudis superiors/posteriors, ja sigui la professiona­lització definitiva.

En un món tan complex i canviant com és el que vivim, l’orientació que la comunitat edu­cativa —i el professorat en especial— pot o ha de donar a l’estudiant es manifesta com una de les tasques més exigibles. Orientar no pas per decantar —a gust de l’orientador— les decisions del jove, sinó per fer-li veure l’amplitud de possibilitats que se Ii obren a partir d’un moment donat; o a partir d’un interés personal, d’una aptitud. L’orientació és el guiatge per a una elecció lliure per part de l’estudiant en el marc de les possibilitats que el sistema educatiu (i, després, el pro­ductiu) Ii ofereixen.

Massa anys ens hem passat —bona part de la comunitat educativa— confonent interessa­dament I’orientació amb la segregació. En L’antic sistema educatiu, l’orientació tutorial de després de la Primária era una trampa en qué les families o els subjectes orientats queien irremissiblement. Una trampa, perque la suposada orientació era una forma de derivació de joves cap a un sistema educatiu o altre segons la percepció actitudinal que hom tenia d’aquest jove. La Formació Professional antiga s’abastia, així, de nois i noies amb apanent poc interés per les matéries més abs­tractes del curniculum. Al contrari que els batxillerats. La Formació Professional superior projectava —més que no pas onientava— els estudiants cap a oficis en la vida productiva segons les suposades habilitats o capacitats de l’aprenent. L’onientació, en aquell context, no tenia en compte per a res la possibilitat de reaprendre, de recuperar capacitats i habili­tats...

Per sort, cada cop més, el professorat sap que la tasca orientadora exigeix un nigorós res­pecte per l’individu. L’onientació cada cop és més un procés real de tutonització i menys un sistema de decantament. La LOGSE ha intro­duít en la concepció docent criteris nous que es fonamenten sobre la llibertat de l’individu, sobre el temps deIs seus processos madura­tius, sobre Les seves capacitats de renovació constant, sobre les possibilitats personaLs d’adaptació a noves circumstáncies. L’onientació de qué volem tractar en aquest número de LICEU és imaginada sota aquest prisma nou, contrastant, potser en ocasions, amb els vells procediments.

Veurem si l’amenaça de la LLei de Qualitat Educativa afecta, també,.aquests guanys que tenim conquerits. El temor —fonamentat— no deixa de ser present en La lectura d’aquell text que hem plasmat crec que prou justament

Francesc Pané, Regidor d'Educació de l'Ajuntament de Lleida i Director de LICEU