OPINIONS

        EDUCACIÓ I INFORMACIÓ, DOS DEBATS NECESSARIS
(
Publicat al nº 18 de LICEU REVISTA D'EDUCACIÓ del Institut Municipal d'Educació de Lleida)

S’assegura que l’educació ha de ser el debat central i permanent de la nostra societat, peró la realitat diária no la posa en aquest lloc. Segurament perqué, tal com passa amb altres drets fonamentals, hem acabat per creure’ls inclosos en la Constitució i en els estatuts d’autonomia respectius i hem donat per superat aquest debat.

Existeix en gran part de la ciutadania la ingé­nua creença que amb l’ensenyament obligato­ri hem assolit el paradigma de l’educació i no es plantegen qüestions com la qüalitat de la informació ni els continguts deIs programes, i encara menys el seu dret a participar en l’e­lecció del tipus d’educació que volen per als seus fills.

No és alié a aquest abandonament el fet que en la nostra societat l’educació ha perdut el seu valor com a fórmula per arribar al conei­xement. A la práctica se la pondera com un simple métode formatiu que ha de servir per assolir l’éxit social o bé assegurar-nos el major benefici económic possible.

És innegable que, a fi de revifar aquest debat necessari, seria fonamental que els mitjans de comunicació donessin una atenció selectiva als problemes de l’educació, peró també és evident que les empreses periodístiques no estan per la feina. No parlem de les noticies que tracten els problemes laborals del’educa­ció o les declaracions buides deIs politics quant a la seva suposada preocupació pels educadors, sinó d’un debat orientat a recupe­rar per a l’educació alló que haurien de ser els seus objectius básics: l’estímul de les capaci­tats individuals dins d’un marc d’interessos comuns, el foment de les formes cíviques par­ticipatives o de la curiositat per a la plurali­tat del coneixement.

fa l’educació oficial, han caigut sota la pico­nadora de l’economia de mercat, que els porta al tractament de la informació com un pro­ducte comercial més.

No és casual que alguns cops l’educació i la informació es confonguin, ja que els seus objectius com a drets fonamentals deIs mdi­vidus i de la ciutadania són prácticament idéntics: fer als uns i als altres capaços de decidir en llibertat. Per aconseguir aixñ és necessari, d’una banda, haver estat educats en la preocupació per la persona i lá societat, haver aprés a analitzar i discernir; i de l’altra, disposar d’informació veraç i plural respecte a alló que succeeix cada dia.

Així com els mestres reclamen debat educa­tiu, els periodistes lluitem per obrir el debat informatiu en la ciutadania. La primera victi­ma del pensament únic vigent en els mitjans, públics i privats, és el professional de la informació, que ni tan soIs disposa d’un esta­tut professional, sense el qual el codi deon­tológic és paper mullat.

Informació pel que fa a la importáncia de l’e­ducació, i educació pel que fa a la importán­cia de la informació. Som davant dos debats necessaris que es complementen com les dues cares d’una mateixa moneda: l’aprenentatge de la llibertat •

Si els mitjans de comunicació no potencien com cal aquest debat, és perqué ells, tal com fa L’educació oficial, han caigut sota la pico­nadora de l’economia de mercat, que els porta al tractament de la informació com un pro­ducte comercial més.

No és casual que alguns cops l’educació i la informació es confonguin, ja que e[s seus objectius com a drets fonamentals deis mdi­vidus i de la ciutadania són prácticament idéntics: frr als uns i als altres capaços de decidir en llibertat. Per aconseguir aixá és necessar.i, d’una banda, haver estat educats en la préocupació per la persona i lá societat, haver aprés a anaLitzar i discernir; i de l’altra, disposar d’informació veraç i plural respecte a allá que succeeix cada dia.

Aixi com els mestres reclamen debat educa­tiu, e[s periodistes lluitem per obrir el debat informatiu en la ciutadania. La primera victi­ma del pensament únic vigent en els mitjans, públics i privats, és el professional de la informació, que ni tan sois disposa d’un esta­tut professional, sense el qual el codi deon­tolágic és paper mullat.

Informació pel que fa a la importáncia de l’e­ducació, i educació pel que fa a la importán­cia de la informació. Som davant dos debats necessaris que es complementen com les dues cares d’una mateixa moneda: l’aprenentatge de la llibertat .

 Dardo Gómez, president del sindicat de Periodistes de Catalunya.